1946

De WikiLingua.net

Anys:	1943 1944 1945 – 1946 – 1947 1948 1949
Dècades:	Anys 1910 Anys 1920 Anys 1930 – Anys 1940 – Anys 1950 Anys 1960 Anys 1970
Segles:	Segle XIX – Segle XX – Segle XXI
	Taula anual segle XX

Arts

Cinema

Països

Bolívia Xile Espanya Guinea Ecuatorial Mèxic Perú

Categories

Naixements i Defuncions Àlbums Llibres Pel·lícules

1946 en altres calendaris
Calendari gregoriano	1946 MCMXLVI
Ab urbs condita	2699
Calendari armenio	1395
Calendari xinès	4642‑4643
Calendari hebreu	5706‑5707
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2001‑2002 1868‑1869 5047‑5048
Calendari persa	1324‑1325
Calendari musulmà	1365‑1366
Calendari rúnico	2196

Taula de continguts 1 Esdeveniments 2 Art i literatura 3 Ciència i tecnologia 4 Cinema 4.1 Estrenes 5 Esport 6 Televisió 7 Naixements 8 Defuncions 9 Premi Nobel 10 Enllaços externs

[editar] Esdeveniments

• 1 de gener: a Regne Unit desenganxa el primer vol civil en l'Aeroport d'Heathrow, amb destí a Bons Aires fent escala a Lisboa.
• 2 de gener: en la plaça principal de Lleó, el govern mexicà assassina civils que reclamen democràcia.
• 4 de gener: en el Regne Unit, Theodore Schurch és l'última persona executada per delictes compromesos conformi a l'Acta de Traïció de 1940.
• 4 de gener: IBM dona a Francisco Franco 109.000 pessetes perquè siguin repartides entre les classes més necessitades d'Espanya .
• 7 de gener: les potències vencedores en la Segona Guerra Mundial reconeixen les fronteres d'Àustria de 1937.
• 10 de gener: a Xina, Mao Tsé-Tung i Chiang Kai-shek declaren l'alt al foc després de la mediació del president nord-americà Harry S. Truman.
• 10 de gener: primera reunió de les Nacions Unides.
• 11 de gener: Enver Hoxha proclama la República Popular d'Albania .
• 13 de gener: el govern britànic fixa la quota mensual d'immigració jueva a Palestina en 10.500 persones.
• 19 de gener: Douglas McArthur promulga la Carta del Tribunal Militar per al Llunyà Orient o Tribunal de Tòquio.

• 1 de febrer: Hongria proclama la república; el seu president és Zoltan Tildy.
• 1 de febrer: el noruec Trygve Lie és triat primer secretari general de l'ONU.
• 1 de febrer: el govern espanyol autoritza la recuperació de la nacionalitat als ciutadans que l'haguessin perdut per militar en els exèrcits beligerantes.
• 7 de febrer: durant la reforma agrària en la zona d'ocupació soviètica, han estat repartides 53.000 empreses agrícoles entre nous camperols, amb una superfície total de 2,6 milions d'hectàrees.
• 7 de febrer: en EE. UU. el ministre de Defensa recolza els plans de Douglas MacArthur per a reactivar les exportacions japoneses.
• 9 de febrer: l'Assemblea General de l'ONU condemna el règim de Franco i li prohibeix el seu ingrés en l'organització.
• 9 de febrer: Stalin anuncia un nou pla quinquenal per a la URSS a fi de superar a Occident en la producció de petroli, acer i ferro.
• 13 de febrer: en el Regne Unit és derogada la llei antihuelga de 1926.
• 14 de febrer: es nacionaliza el Banc d'Anglaterra com conseqüència de la política de nacionalizaciones practicada en el Regne Unit.
• 15 de febrer: presentació de l'ENIAC primer ordinador electrònic.
• 20 de febrer: en el Teatre María Guerrero (Madrid) s'estrena El cas de la dona asesinadita, de Miguel Mihura.
• 21 de febrer: vaga general a Egipte que degenera en sagnants disturbios, amb el resultat de 12 manifestants morts.
• 23 de febrer: en Mumbai, una manifestació antibritánica reuneix a 300.000 huelguistas.
• 24 de febrer: a Argentina, Juan Diumenge Perón assumeix la presidència amb el 56% dels vots. Evita es converteix en Primera Dama.

• 1 de març: la monarquia triomfa per àmplia majoria en el plebiscito celebrat a Grècia. Jorge II anuncia el seu retorn a Atenes.
• 2 de març: a Vietnam del Nord, Ho Chi Minh és triat primer ministre.

• 1 d'abril: Perón és aclamat en els carrers de la capital argentina i es produeixen atemptats contra els centres jueus i socialistes.
• 18 d'abril: es dissol la Lliga de Nacions i transfiere totes les seves competències a les Nacions Unides.

• 17 de maig: a Romania, el dictador Ion Antonescu és condemnat a mort.
• 17 de maig: en EE. UU., Herbert Hoover convida a la població al fet que ajudi als 800 milions de persones amenaçades de fam en el món.

• 2 de juny: a Itàlia es realitza el plesbicito que aprova la República.
• 4 de juny: el general Juan Diumenge Perón pren possessió de la presidència de la República Argentina per primera vegada.
• 9 de juny: Bhumibol Adulyadej, accedeix al tron de Tailàndia.
• 18 de juny: proclamación de la República d'Itàlia. El rei Humberto II s'exilia a Portugal.

• 4 de juliol: independència de Filipines.
• 5 de juliol: II Guerra Mundial: Berlín és dividida en quatre zones governades pels aliats.
• 5 de juliol: es presenta en societat el bikini.

• 26 d'agost: EE. UU. accepta la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional Permanent de Justícia. Retirá aquesta acceptació després de ser condemnat en 1986 (a causa de la injerencia d'EE. UU. en Nicaragua).

• 1 de setembre: s'inicien els Processos de Nuremberg.
• 12 d'octubre: a Trujillo (Perú) s'inaugura l'estadi Mansiche.

• 4 de novembre: fundació de la UNESCO.

• 28 de desembre: el xilè Neftalí Ricardi Eliecer Reis Vasoalto passa a cridar-se, per sentència judicial, Pablo Neruda, seudónimo que venia usant des de 1920.

[editar] Art i literatura

• 6 de gener: José María Gironella obté el premi Nadal per la seva novel·la Un home.
• Albert Camus: La pesta.
• Miguel Angel Astúries: El senyor president.
• André Malraux: La condició humana.

[editar] Ciència i tecnologia

• Fundació de l'OMS .

[editar] Cinema

[editar] Estrenes

• A través del mirall (The Dark Mirror), de Robert Siodmak.
• Al caient de la navalla (The Razor's Edge), d'Edmund Goulding.
• Ana i el rei del Siam (Anna And The King Of Siam) de John Cromwell.
• La bella i la bèstia, de Jean Cocteau.
• Cançó del sud (Song of the south), de Wilfred Jackson i Harve Foster
• El carter sempre crida dues vegades, de Tay Garnett.
• El castell de Dragonwyck (Dragonwyck), de Joseph L. Mankiewicz.
• El crim del carrer Bordadores, d'Edgar Neville.
• Crisi (Kris), d'Ingmar Bergman.
• D'amor també es mor (Humoresque) de Jean Negulesco.
• La dalia blava (The Blue Dahlia) de George Marshall.
• El despertar (The Yearling), de Clarence Brown.
• El diable i jo (Angel on my Shoulder), d'Archie Maig.
• Diari d'una cambrera (The Diary of a Chambermaid), de Jean Renoir.
• Duel al sol (Duel in the sun), de King Vidor.
• Encadenats (Notorious), d'Alfred Hitchcock.
• El pecat de Cluny Brown (Cluny Brown), d'Ernst Lubitsch
• L'escala de caragol (The Spiral Staircase) de Robert Siodmak.
• Escàndol a París (A Scandal in Paris), de Douglas Sirk.
• L'exòtica (Saratoga Trunk) de Sam Wood.
• L'estrany (The Stranger), d'Orson Welles.
• L'estrany amor de Marta Ivers (The Strange Love of Martha Ivers) de Lewis Milestone.
• Gilda de Xerris Vidor.
• Forajidos, de Robert Siodmak.
• Grans il·lusions (Great Expectations) de David Llegeixin.
• Iván el Terrible, de Sergei Eisenstein.
• El limpiabotas, de Vittorio De Sica.
• La germana Kenny (Sister Kenny) de Dudley Nichols.
• La història del Jolson (The Jolson Story) d'Alfred I. Green
• Plou sobre el nostre amor (Det regnar på vår kärlek), Ingmar Bergman.
• Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of our Lives), de William Wyler.
• Mariona Rebull, de José Luis Sáenz d'Heredia.
• Narcís negre (Black Narcissus), de Michael Powell i Emeric Pressburger.
• Nit i dia (Night And Day) de Michael Curtiz
• Paisá, de Roberto Rossellini.
• Passió dels forts (My Darling Clementine), de John Ford.
• Les portes de la nit (Els Portis de la nuit), de Marcel Carnet.
• Què bell és viure! (It's A Wonderful Life), de Frank Capra.
• Ruta d'Utopia (Road To Utopia) d'Hal Walker
• Sol en la nit (Somewhere in the night), de Joseph L. Mankiewicz.
• Sóc un prófugo, de Miguel M. Prim (amb Cantinflas)
• Va succeir en el tren (Without reservations), de Mervin LeRoy.
• El somni etern (The Big Sleep), d'Howard Hawks.
• Un drama nou, de Juan d'Orduña.
• Una nit en Casablanca (A Night In Casablanca) d'Archie Maig (amb els Germans Marx)
• Una partida de camp de Jean Renoir.
• Utamaro i els seus 5 dones (Utamaro o meguru gonin no onna), de Kenji Mizoguchi.
• La vida íntima de Julia Norris (To Each His Own) de Mitchell Leisen

[editar] Esport

• El FC Barcelona es proclama campió de la Copa del Rei de Bàsquet.
• Campionat Uruguayo de Futbol: Nacional es consagra campió per dinovena vegada.
• Milionaris de Bogotá és fundat el 18 de juny per Alfonso Senior.
• Es funda l'Organització del Futbol de l'Interior a Uruguai.
• El Nastic guanya al Barça per un contundent 10-1.

[editar] Televisió

[editar] Naixements

• 1 de gener: Rivelino, futbolista brasiler.
• 2 de gener: Tomás de la Quadra Salcedo, polític espanyol.
• 2 de gener: Francisco Martín Morals, humorista gràfic espanyol.
• 3 de gener: John Paul Jones, músic britànic (Led Zeppelin).
• 5 de gener: Diane Keaton, actriu nord-americana.
• 6 de gener: Syd Barrett, músic anglès i membre fundador de la banda Pink Floyd. (m. 2006)
• 19 de gener: Dolly Parton, cantant, actriu i compositora nord-americana de música country.
• 19 de gener: Julian Barnes, novel·lista britànic.
• 23 de gener: Jose Arnoldo Aleman Lacayo, ex president de Nicaragua.
• 11 de febrer: Pasuk Phongpaichit, economista tailandesa.
• 21 de febrer: Anthony Daniels, actor britànic.
• 25 de febrer: Jean Todt, piloto de rallies, director de la Scuderia Ferrari.
• 3 de març: Jorge Agafeu, escriptor i polític argentí.
• 12 de març: Liza Minnelli, cantant i actriu nord-americana.
• 21 de març: Timothy Dalton, actor britànic.
• 3 d'abril: Marisa Parets, actriu espanyola.
• 6 d'abril: Jose Ramon Fernandez, Cronista Esportiu mexicà.
• 9 d'abril: Francisco Vázquez Vázquez, polític espanyol.
• 25 d'abril: Talia Shire, actriu nord-americana.
• 27 d'abril: Pedro Luis Martínez Larriba, metge, escriptor, poeta i dramaturg espanyol.
• 30 d'abril: Carlos XVI Gustavo, rei de Suècia.
• 19 de març: Kado Kostzer, director i autor teatral argentí.
• 9 de maig: Candice Bergen, actriu nord-americana.
• 20 de maig: Cher, actriu i cantant nord-americà.
• 29 de maig: Fernando Buesa, polític socialista espanyol.
• 30 de maig: Eduardo Fungairiño, jurista espanyol.
• 30 de maig: Supachai Panitchpakdi, polític tailandès.
• 16 de juny: Gérard Grisey, compositor francès.
• 26 de juny: Virgilio Zapatero, polític i jurista espanyol.
• 30 de juny: José Ramón Esnaola, futbolista espanyol.
• 6 de juliol: George W. Bush, 43.º president d'EE. UU. (2001-).
• 6 de juliol: Sylvester Stallone, actor nord-americà.
• 9 de juliol: Bon Scott, cantant d'ACDC.
• 21 de juliol: Diumenge Cavallo, economista argentí.
• 22 de juliol: Danny Glover, actor nord-americà.
• 22 de juliol: Mireille Mathieu, cantant francesa
• 3 d'agost: Jack Straw, polític britànic.
• 12 d'agost: Alain Pellegrini, militar francès.
• 13 d'agost: Chitchai Wannasathit, polític tailandès.
• 16 d'agost: Ramón Núñez Centella, divulgador científic espanyol.
• 19 d'agost: Bill Clinton, 42.º president d'EE. UU. (1993-2001).
• 1 de setembre: Roh Moo-Hyun, president de Corea del Sud (2003-).
• 1 de setembre: Barry Gees, cantant dels anys disc.
• 2 de setembre: Abel Cavaller, polític, escriptor i economista espanyol
• 5 de setembre: Freddie Mercury, cantant britànic.
• 7 de setembre: Francisco Varela, biòleg i filòsof xilè.
• 7 de setembre: Juan José Benítez, ufólogo i escriptor espanyol.
• 9 de setembre: Billy Preston, músic de soul nord-americà.
• 10 de setembre: Jim Hines, atleta nord-americà.
• 15 de setembre: Tommy Llegeix Jones, actor nord-americà.
• 16 de setembre: Camilo Sesto, cantant espanyol.
• 18 de setembre: Rocío Jurat, cantant espanyola.
• 29 de setembre: Empara Ochoa cantant mexicana.
• 30 de setembre: Hector Lavoe, cantant puertorriqueño.
• 4 d'octubre: Susan Sarandon, actriu nord-americana.
• 18 d'octubre: Pablo Guerrero, cantautor espanyol.
• 20 d'octubre: Elfriede Jelinek, escriptora austríaca,
• 25 d'octubre: Elías Figueroa, futbolista xilè.
• 30 d'octubre: Horaci Fontova, artista argentí.
• 6 de novembre: Sally Field, actriu nord-americana.
• 21 de novembre: Emma Cohen, actriu espanyola.
• 24 de novembre: Juliol Ducuron, pintor impresionista argentí.
• 29 de novembre: Silvio Rodríguez, cantautor cubà.
• 3 de desembre: Joop Zoetemelk, ciclista holandès.
• 10 de desembre: Flors Chaviano guitarrista, director i compositor hispanocubano.
• 14 de desembre: Jane Birkin, cantant britànica
• 16 de desembre: Benny Andersson, integrant del grup suec ABBA.
• 18 de desembre: Steven Spielberg, director de cinema nord-americà.
• 19 de desembre: Eduardo Serra, polític espanyol.
• 20 de desembre: Dick Wolf, prestigiado productor nord-americà.
• 29 de desembre: Marianne Faithfull, cantant britànica.

[editar] Defuncions

• 3 de gener: William Joyce (40), propagandista nazi nord-americà (n. 1906)
• 5 de gener: Kitty Cheatham (82), cantant nord-americà (n. 1864)
• 26 de gener: Adriaan van Maanen, astrònom holandès.
• 5 de febrer: Max González Olaechea, metge peruà.
• 14 d'abril: Juliol Mangada, militar espanyol.
• 21 d'abril: John Maynard Keynes, economista britànic.
• 23 de març: Francisco Llarg Cavaller, polític i dirigent socialista espanyol.
• 24 de març: Alexander Alekhine, ajedrecista rus.
• 2 de maig: Martin Bormann, polític nazi, secretari personal d'Adolf Hitler.
• 6 de maig: Alcides Arguedas, escriptor, polític i historiador bolivià.
• 22 de maig: Karl Hermann Frank, militar de la SS alemany.
• 6 de juny: Gerhart Hauptmann, dramaturg alemany, premi Nobel de Literatura en 1912.
• 27 de juny: Juan Antonio Rius, president de Xile.
• 27 de juliol: Gertrude Stein, escriptora nord-americana.
• 13 d'agost: H. G. Wells, escriptor britànic.
• 16 de setembre: Mamie Smith, cantant de jazz i blues.
• 15 d'octubre: Hermann Wilhelm Göring, cap de la Luftwaffe alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
• 16 d'octubre: Alfred Jodl, general alemany.
• 16 d'octubre: Joachim von Ribbentrop, polític nazi, ministre d'Assumptes Exteriors durant la Segona Guerra Mundial.
• 9 de novembre: Salvador Mazza, metge argentí.
• 14 de novembre: Manuel de Falla, músic espanyol.
• 4 de desembre: María de la Pau de Borbó, infanta d'Espanya.

[editar] Premi Nobel

• Física: Percy Williams Bridgman
• Química: James Batcheller Sumner, John Howard Northrop i Wendell Meredith Stanley
• Medicina: Hermann Joseph Muller
• Literatura: Hermann Hesse
• Pau: Emily Greene Balch i John Raleigh Mott

[editar] Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre 1946.