19 de febrer

De WikiLingua.net

Febrer
← Gener			—	Març →
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30
Tots els dies

El 19 de febrer és el cinquantè (50º) dia de l'any en el Calendari Gregoriano. Queden 315 dies per a finalitzar l'any (316 en els anys bisiestos).

Taula de continguts

1 Esdeveniments
2 Naixements
3 Defuncions
4 Festes

[editar] Esdeveniments

607 - Bonifacio III és nomenat Papa.
1493 - L'armada portuguesa intenta capturar en les illes Azores a Cristobal Colón en el seu viatge de retorn, per a evitar que divulgui l'altra ruta cap a les Índies que creu haver descobert.
1549 - Es crea l'Arxiu General de Simancas (Valladolid), segons Real cédula del Rei Carlos I.
1803 - Napoleó Bonaparte imposa a Suïssa l'Acta de Mediació, que resumeix en un text únic la Constitució federal i les cantonales.
1814 - Noruega, en la seva resistència a la dominación sueca, pren per regente al príncep de Dinamarca Christian Federico.
1819 - L'explorador britànic William Smith descobreix les Illes Shetland.
1834 - S'autoritza la construcció del primer ferrocarril alemany, que enllaçaria les ciutats de Núremberg i Fürth, distants entre sí 10 km.
1836 - Juan Álvarez Mendizábal decreta la venda de tots els béns de les extintes ordres religioses, dintre del procés desamortizador.
1861 - La servitud és abolida a Rússia.
1878 - Thomas Alva Edison patenta el fonógrafo.
1881 - Kansas es converteix en el primer estat d'Estats Units a prohibir les begudes alcohòliques.
1910 - Alemanya, Itàlia i Suïssa signen l'acord sobre el ferrocarril del San Gotardo.
1913 - El general Alfaro pren la ciutat de Tetuán sense recórrer a les armes.
1915 - Primera Guerra Mundial: Comença la Batalla de Gallípoli.
1918 - Primera Guerra Mundial: Incursió aèria francesa sobre Mannheim, port fluvial alemany en el Riu Rin.
1919 -
- Atemptat frustrat contra Georges Clemenceau, president del Consell de Ministres francès, per l'anarquista Louis Cottin.
- Apareix el Manifest ultraísta en la revista Grècia i diversos periòdics, signat per Guillermo de Torre i Pedro Garfias, entre uns altres.
1924 - El Patriarca Ecuménico de Constantinopla excomulga al fundador de l'Església Ortodoxa Turca, Papa Eftim I, després d'haver ocupat l'església greco-ortodoxa de Santa María de Kaffa (Panagia Kaphatiani), situada en el barri estambulí de Galata.
1925 -
- El recién ascendit Coronel Francisco Franco és designat cap del Terç del Marroc.
- Estrena a Venècia de la comèdia musical Gli amanti sposi, d'Ermanno Wolf-Ferrari.
1926 - Subhastat a Nova York, en 106.000 dòlars, un exemplar de la Bíblia de Gutenberg, el primer llibre imprès.
1927 - Vaga insurreccional en Shanghai contra el general-dictador de la ciutat, Sun Chuan Fang, i les forces britàniques d'ocupació.
1928 - Malcolm Campbell estableix la supermarca de velocitat automobilística en 333,061 km/h.
1936 - Comença el primer govern de la Segona República Espanyola, que va ser presidit per Manuel Azaña després de les eleccions que van donar la victòria al capdavant Popular.
1941 -
- Segona Guerra Mundial: Es crea l'Afrika Korps al comandament d'Erwin Rommel.
- Abatuts uns 150.000 arbres i destruïdes les torres de més de 300 esglésies per un huracà en la província de Pontevedra.
1942 -
- Segona Guerra Mundial: Gairebé 150 avions de guerra japonesos ataquen Darwin, a Austràlia.
- Segona Guerra Mundial: Franklin D. Roosevelt signa el decret que permet a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració per a internar als japonesos que viuen a Estats Units.
- El volcà Cotopaxi, a Equador, entra en activitat i causa grans danys.
1943 - Segona Guerra Mundial: Comença la Batalla de Kasserine Pass, a Tunis.
1944 - Segona Guerra Mundial: La Luftwaffe desencadena els majors atacs contra Londres.
1945 - Batalla d'Iwo Jima: 30.000 marines nord-americans desembarquen en Iwo Jima.
1948 - La Càmera belga aprova la concessió del vot a la dona.
1951 -
- S'estableix el comandament general de les forces de l'OTAN en Rocquencourt, a prop de Versalles (França).
- S'estrena a Barcelona la pel·lícula La revoltosa, protagonitzada per Carmen Sevilla i Tony Leblanc.
1952 - El general Perón proclama la necessitat d'incrementar ràpidament a Argentina la producció agrícola i minera i reduir el consum de carn per a augmentar les reserves de divises.
1955 - Entra en vigor el Tractat de Defensa del Sud-est Asiàtic (SEATO).
1959 - El Regne Unit garanteix a Xipre la seva independència, que és proclamada formalment el 16 d'agost de 1960.
1961 - L'ambaixada de Bèlgica en El Cairo és saquejada per estudiants en protesta per l'anunci de l'assassinat de Patrice Lumumba.
1964 -
- Georgios Papandreu jura el càrrec de president de Grècia davant el rei Pablo I.
- És recobrat el quadre de Rubens Caps de negres, que havia estat robat del museu de Brussel·les.
1965 - El Consell Federal suís pren mesures per a la limitació i reducció escalonada del nombre de treballadors estrangers.
1971 - Egipte proposa que es reconegui a Israel com estat a canvi que es retiri dels territoris ocupats.
1978 - El Pazo de Meirás, residència d'estiu de la família del dictador Francisco Franco, és destruït per un incendi.
1980 - Bani Sadr és nomenat comandant en cap de les forces armades iranianes.
1981 - ETA segresta als cònsols honorarios d'Àustria i El Salvador a Bilbao, i al d'Uruguai a Barcelona.
1983 - Neix Juan Carlos Bonilla el Gangster mes temut de Parc Lefevre.
1985 - Un Boeing 727 s'estavella a Bilbao al xocar amb l'antena de comunicacions de la muntanya Oiz causant la mort dels 148 ocupants de la nau.
1986 - La URSS llança l'estació espacial MIR. Neix en la ciutat de Medellín - Colòmbia Federico Cifuentes Deschamps.
1987 - el Marroc construeix un sisè mur en el Sàhara per a impedir el pas del Front Polisario a l'Atlántico .
1988 - El Sistema Monetari Europeu proposa l'ECU (unitat de compte europeu) com moneda comuna.
1989 -
- L'espanyol Cayetano Cornet aconsegueix la medalla d'or de 400 m en els Campionats Europeus d'Atletisme, celebrats en La Hi hagi.
- Entre les restes de la supernova 1987As detecta, per primera vegada, el naixement d'una estrella pulsante.
1990 - El ple del Tribunal Constitucional d'Espanya decideix que es repeteixin a Melilla les eleccions celebrades el passat 29 d'octubre.
1991 - A Espanya s'acaba la construcció del Pont del Centenari a Sevilla, projectat amb motiu de l'Expo'92 .
1992 - Ratificat l'històric acord de no agressió i desnuclearización entre les dues Coreas, oficialment en guerra des de 1953.
1993 - Apareixen fragments del cráneo d'Adolf Hitler en un tintero de l'Arxiu Estatal de Rússia, procedents de les seves restes calcinados i desenterrados per la Unió Soviètica a Berlín en 1945.
1998 -
- El Banc Santander llança una OPA per a prendre la totalitat del capital del Banc Espanyol de Crèdit (Banesto).
- El nicaragüense Sergio Ramírez i el cubà, resident a Mèxic, Eliseo Alberto, guanyen el Premi Alfaguara de Novel·la.
2000 -
- L'agrupació Primer Comando de la Ciutat (PCC), responsable del narcotràfic en les presons brasileres, organitza el major motí de la història carcelaria d'aquest país, amb el resultat de 17 morts.
- El grup francès Usinor, el luxemburgués Arbe i l'espanyol Aceralia presenten a Brussel·les el seu projecte de fusió per a crear el líder mundial de la indústria siderúrgica.
2002 - La nau Mars Odyssey de la NASA comença a cartografiar la superfície de Mart.
2003 -
- L'OMS confirma la mort de 64 persones a Congo per un brot del virus Ébola.
- El Tribunal Superior d'Hamburgo condemna a 15 anys de presó al marroquí Mounir El Motassadeq, primer sentenciat pels atemptats terroristes de l'11-S a Estats Units.
2006 -
- Una allau en l'illa filipina de Mindanao soterrada diverses cases en el llogaret de Depore, i deixa 12 desapareguts.
- El patinador nord-americà Shani Davis es converteix en el primer atleta afroamericano que aconsegueix una medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Hivern.
- En la mina "Pasta de Conchos" en l'estat mexicà de Coahuila es registra un accident en el qual moren 63 miners els cossos dels quals romanen atrapats.
2008 - El Comandant Fidel Castro renuncia a la presidència de Cuba.

[editar] Naixements

1473: Nicolás Copérnico, astrònom polonès. (m. 1543)
1526: Carolus Clusius, metge i botànic flamenc. (m. 1609)
1660: Friedrich Hoffmann, metge alemany. (m. 1742)
1717: David Garrick, actor britànic. (m. 1779)
1743: Luigi Boccherini, compositor italià. (m. 1805)
1754: Vincenzo Monti, poeta italià. (m. 1828)
1802: Wilhelm Matthias Naeff, polític suís. (m. 1881)
1804: David Wark, polític canadenc. (m. 1905)
1821: August Schleicher, lingüista alemany. (m. 1868)
1833: Élie Ducommun, escriptor i editor suís, Premi Nobel de la Pau en 1902. (m. 1906)
1841: Felipe Pedrell, iniciador del" renacimiento" musical hispà. (m. 1922)
1859: Svante August Arrhenius, químic suec, Premi Nobel de Química en 1903. (m. 1927)
1865: Sven Hedin, explorador suec. (m. 1952)
1865: Ferdinand Löwe, director d'orquestra austríac. (m. 1925)
1872: Elisar Von Kupffer, escriptor i artista estonio. (m. 1942)
1876: Constantin Brâncuşi, escultor romanès. (m. 1957)
1879: Àngel Cabrera, paleontólogo i zoólogo espanyol. (m. 1960)
1880: Álvaro Obregón, polític mexicà. (m. 1928)
1884: Tobías Dantzig, matemàtic. (m. 1956)
1888: José Eustasio Rivera, escriptor colombià. (m. 1928)
1893: Sir Cedric Hardwicke, actor britànic. (m. 1964)
1895: Louis Calhern, actor nord-americà. (m. 1956)
1899: Lucio Fontana, artista argentí. (m. 1968)
1901: Octavio Amórtegui Rojas, escriptor colombià. (m. 1990)
1909: Luis Bru Villaseca, físic espanyol. (m. 1997)
1909: Jesús Prim Valhondo, poeta espanyol. (m. 1993)
1911: Merle Oberon, actriu nord-americana. (m. 1979)
1912: Saul Chaplin, compositor nord-americà. (m. 1997)
1916: Eddie Arcaro, genet nord-americà. (m. 1997)
1917: Carson McCullers, escriptora nord-americana. (m. 1967)
1917: Elena Soriano, escriptora espanyola. (m. 1996)
1920: Jaan Kross, escriptor estonio. (m. 2007)
1924: David Bronstein, ajedrecista ucraniano. (m. 2006)
1924: Llegeix Marvin, actor nord-americà. (m. 1987)
1924: Bruce Norris, executiu de la junta directiva de la NHL. (m. 1986)
1930: John Frankenheimer, director de cinema nord-americà. (m. 2002)
1932: Guillermo Larco Cox, polític peruà. (m. 2002)
1934: Carole Eastman, guionista nord-americà. (m. 2004)
1936: Paloma O'Shea, pianista espanyola.
1938: Rafael Nájera Morrondo, metge, virólogo i investigador espanyol.
1939: Vladimir Atlantov, tenor rus.
1939: Alfredo Bryce Echenique, escriptor peruà.
1940: Saparmyrat Nyýazow, president de Turkmenistán. (m. 2006)
1940: Smokey Robinson, músic nord-americà.
1941: David J. Gross, físic britànic, Premi Nobel de Física en 2004.
1943: Tim Hunt, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 2001.
1946: Paul Dean, guitarrista canadenc (Loverboy).
1946: Luis Puenzo, director i guionista argentí.
1946: Karen Silkwood, activista nord-americà. (m. 1974)
1948: Pim Fortuyn, polític holandès. (m. 2002)
1948: Tony Iommi, guitarrista anglès (Black Sabbath).
1951: Stephen Nichols, actor nord-americà.
1952: Rodolfo Neri Vetlla, astronauta mexicà.
1952: Amy Tan, escriptora nord-americana.
1953: Cristina Fernández de Kirchner, presidenta d'Argentina .
1953: Massimo Troisi, actor i director de cinema italià. (m. 1994)
1953: Victòria Vora, actriu espanyola.
1954: Sócrates, futbolista brasiler.
1955: Jeff Daniels, actor nord-americà.
1956: Roderick MacKinnon, bioquímic, Premi Nobel de Química en 2003.
1957: Falco, músic austríac.
1957: Ray Winstone, actor britànic.
1958: Helen Fielding, escriptora britànica.
1960: Príncep Andrés, segon fill de la reina Isabel II del Regne Unit.
1961: Justin Fashanu, futbolista anglès. (m. 1998)
1962: Hana Mandlíková, ex-tennista checa.
1963: Seal, cantant britànic.
1965: Jaime Bayly, escriptor peruà.
1966: Justine Bateman, actriu nord-americana.
1966: Paul Haarhuis, ex-tennista holandès.
1966: Enzo Scifo, ex-futbolista belga.
1967: Benicio del Toro, actor puertorriqueño.
1969: Burton C. Bell, vocalista de la banda Fear Factory.
1971: Miguel Batista, beisbolista dominicà.
1971: Gil Shaham, violinista d'origen israelià.
1977: Eloy Azorín, actor espanyol.
1977: Dani Martín, actor i cantant espanyol (El Cant del Boig).
1977: Luis Piedrahita, monologuista i presentador de televisió espanyol.
1977: Ona Salo, cantant suec (The Ark).
1977: Gianluca Zambrotta, futbolista italià.
1978: Immortal Technique, rapero nord-americà.
1979: Steve Cherundolo, futbolista nord-americà.
1979: Mariana Ochoa, cantant i actriu mexicana.
1980: Mike Miller, jugador de bàsquet nord-americà.
1981: Beth Ditto, cantant nord-americà (The Gossip).
1983: Mika Nakashima, cantant japonesa.
1985: Haylie Duff, actriu i cantant nord-americà.
1985: Arielle Kebbel, actriu nord-americana.
1986: Marta Vieira dóna Silva, futbolista brasilera.
1993: Victòria Justice, actriu i model nord-americà.

[editar] Defuncions

1133: Irene Ducas, emperadriu bizantina. (n. 1066)
1430: Álvaro de Còrdova, religiós espanyol. (n. 1358)
1670: Federico III, Rei de Dinamarca i de Noruega. (n. 1609)
1865: Francisco Bilbao, escriptor i filòsof xilè. (n. 1823)
1865: Carlos Wood Taylor, pintor britànic. (n. 1792)
1869: Carl Reichenbach, químic alemany. (n. 1788)
1897: Karl Weierstrass, matemàtic alemany. (n. 1815)
1937: Horaci Quiroga,cuentista, dramaturg i poeta uruguayo. (n. 1878)
1951: André Gide, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura en 1947. (n. 1869)
1952: Knut Hamsun, escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura en 1920. (n. 1859)
1962: Georgios Papanicolaou, doctor grec, inventor de la prova de Papanicolaou. (n. 1883)
1963: Bartolomé Maximiliano Benny Vaig habitar, músic cubà. (n. 1919)
1972: John Grierson, director de cinema escocès. (n. 1898)
1972: Tedd Pierce, animador i guionista nord-americà. (n. 1906)
1975: Luigi Dallapiccola, compositor i pianista italià. (n. 1904)
1980: Bon Scott, vocalista del grup AC/DC. (n. 1946)
1986: André Leroi-Gourhan, prehistoriador francès. (n. 1911)
1988: René Char, poeta francès. (n. 1907)
1990: Michael Powell, director britànic de cinema. (n. 1905)
1992: Eduardo Barreiros, empresari espanyol. (n. 1919)
1994: Derek Jarman, director de cinema britànic. (n. 1942)
1996: Antonio Creus, pilot espanyol de Fórmula 1. (n. 1924)
1997: Deng Xiaoping, líder polític i revolucionari xinès. (n. 1904)
1999: Carlos Encunya, cantant de tangos argentí. (n. 1916)
1999: Mohammad Sadeq al-Sadr, líder chiíta iraquià. (n. 1943)
2000: Manuel Álvarez, L'Andalús, torero espanyol. (n. 1919)
2001: Stanley Kramer, director de cinema nord-americà. (n. 1913)
2001: Xerris Trenet, cantant francès. (n. 1913)
2003: Washington Beltrán Mullin, polític uruguayo. (n. 1914)
2004: Hermann Krings, filòsof alemany. (n. 1913)
2008: Shen Dian-xia, actor de TV d'Hong Kong.
2008: Yelena Sabitova, boxadora russa, campiona mundial i europea. (n. 1979)