1 d'agost
De WikiLingua.net
| Agost | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ← Juliol - | Setembre → | |||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
L'1 d'agost és el bicentésimo decimotercer (213º) dia de l'any del Calendari Gregoriano i el 214º en els anys bisiestos. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[editar] Esdeveniments
- 30 a. C.: César Augusto entra a Alexandria i pren el control de la mateixa per a l'Antiga república romana.
- 314: L'emperador Constantino I convoca el Concilio d'Arlés.
- 527: Justiniano I es converteix en Emperador Bizantino.
- 939: Les tropes del rei lleonès Ramiro II vencen a les andalusos d'Abd al-Rahman III en la batalla de Simancas.
- 1137: Ramiro II d'Aragó promet en matrimoni a la seva filla Petronila amb Ramón Berenguer IV.
- 1291: Es funda la Confederación Helvética amb la unió dels condados d'Uri, Schwyz i Unterwalden (format aquest últim per Obwalden i Nidwalden); germen de l'estat suís.
- 1443: Alfonso V continua la seva política expansionista i conquista el condado de Fano.
- 1461: Eduardo IV es converteix en Rei d'Anglaterra .
- 1492: Abandonen Espanya la major part dels jueus expulsats.
- 1498: Cristóbal Colón avista la primera terra ferma del continent americà, que després es dirà Veneçuela.
- 1595: Mor en l'horca Gabriel Espinosa, el pastelero de Madrigal, que va fingir ser el rei Sebastián de Portugal.
- 1610: Rodrigo de Viver arriba a terres mexicanes procedent de Japó.
- 1704: L'escuadra anglo-holandesa, al comandament de l'almirante Rooke, comença el setge de Gibraltar, durant la guerra de Successió espanyola.
- 1726: S'atorga la Carta Pobla al municipi de Figueroles (Castelló)
- 1772: Es produeix el primer repartiment de Polònia, en profit de Prusia, Rússia i Àustria.
- 1774: L'element oxigen és descobert independentment per Joseph Priestley, corroborant les troballes prèvies de Carl Wilhelm Scheele.
- 1776: El rei Carlos III crea el Virreinato del Riu de la Plata
- 1832: Entra en servei el primer ferrocarril de vapor a Alemanya, entre Linz i České Budějovice, destinat al transport de sal.
- 1834: Queda abolida l'esclavitud en tots els territoris depenents de Gran Bretanya.
- 1838: És coronada la Regna Victòria I d'Anglaterra.
- 1867: Rússia ven Alaska als Estats Units per 7,2 milions de dòlars.
- 1898: S'inaugura el Museu Espanyol d'Art Contemporani en el Palau de Biblioteques i Museus del carrer Recoletos de Madrid (actual seu de la Biblioteca Nacional), amb Pedro Madrazo com director.
- 1900: El metge cubà Carlos Finlay fa públic els seus descobriments sobre el mosquit transmisor de la febre groga.
- 1901: L'ex president veneçolà, Rangel Garviras, es revolta contra el general Castro, actual dirigent de la República.
- 1902: L'explosió d'una mina de carbó en Wollongong (Austràlia), causa la mort d'un centenar d'obrers.
- 1907: Robert Baden-Powell realitza el primer campament scout de la Història, considerat el naixement de l'Escultismo, en Brownsea
- 1911:
- 1912:
- S'inaugura el correu aeri setmanal entre París i Londres.
- Entra en servei l'estació de ferrocarril del Jungfraujoch en el Jungfrau (Alpes suïssos) a 3.454 m d'altitud.
- 1914: Alemanya li declara la guerra a Rússia, donant inici a la I Guerra Mundial
- 1916: Dirigibles alemanys bombardegen Londres.
- 1917:
- Puig i Cadafalch es converteix en el nou president de la Mancomunidad catalana, després de la defunció d'Enric Prat de la Riba.
- El papa Benedicto XV fa una crida a la pau a totes les forces beligerantes.
- 1920:
- Se celebra el congrés fundacional del Partit Comunista de Gran Bretanya. Londres acull el primer jamboree mundial del moviment scout, en el qual va ser nomenat president Baden-Powell.
- La vaga general revolucionària es manté viva en Punta Sorres (Xile).
- 1927: Es produeix el primer alzamiento comunista a Xina, concretament en Nantchang.
- 1928: Diputats croatas funden un Parlament separatista de la resta d'Iugoslàvia .
- 1933: S'imparteix en Trobi (Sajonia-Anhalt) (Alemanya) el primer curs de "higiene racial", que durant el Reich serà obligatori dintre del programa acadèmic de formació mèdica
- 1934: Mahatma Gandhi conclou en l'Índia la seva campanya de solidaritat amb la casta dels "parias".
- 1942:
- Es publica a Espanya el primer llibre en llengua catalana després de la guerra: Rosa mística, obra eclesiàstica del pare Camil Geis.
- Comença en República Dominicana el tercer període presidencial de Rafael Leónidas Trujillo.
- 1943: Birmania proclama la seva independència.
- 1944: II Guerra Mundial: Varsovia es revolta contra l'ocupació alemanya en un combat que dura 63 dies. Després de l'alzamiento, l'exèrcit alemany destrueix el 85% de la ciutat.
- 1945: Es constitueix un nou govern a Mèxic.
- 1946: Els grecs es manifesten mitjançant referèndum a favor del retorn del rei Jorge II.
- 1950:
- Balduino I presta juramento com rei de Bèlgica.
- La URSS es reintegra en el Consell de Seguretat de l'ONU .
- 1952:
- Primera emissió de televisió de la Veu Dominicana, en Sant Diumenge, República Dominicana
- Asgeir Asgirsson es converteix en president de la República d'Islàndia .
- 1958: Les tropes nord-americanes es retiren del territori cubà.
- 1960: Benín aconsegueix la seva independència de França.
- 1965: Conclou amb èxit la intervenció quirúrgica de trasplantament de ronyó efectuada en l'Hospital Clínic de Barcelona.
- 1966: Un cop d'estat, liderat pel tinent Yakubu Gowon, derroca el govern militar del general Johnson Aguiyi Ironsi a Nigèria.
- 1969: S'inaugura el metre a Mèxic D.F.
- 1970: Yasser Arafat proclama la seva voluntat d'alliberar Palestina per mitjà de la lluita armada.
- 1976: Comença en Montreal la XXI edició dels Jocs Olímpics, en els quals brillaria la gimnasta romanesa Nadia Comaneci.
- 1977: Tots els grups parlamentaris, a excepció del grup mixt, trien el text de la ponència per a redactar l'esborrador de la nova Constitució Espanyola.
- 1980: Els marquesos d'Urquijo apareixen assassinats en el seu xalet de Somosaguas, a Madrid.
- 1981: neix MTV
- 2003: Marie Trintignant, filla del cèlebre cineasta francès Jean Louis Trintignant, mor a París pels cops que li va propinar la seva parella sentimental, el cantant Bertrand Cantat.
- 2004: S'incendia el supermercat Ycuá Bolaños en Assumpció, Paraguai, amb un saldo de més de 396 morts i més de 500 ferits.
- 2007: Es desploma pont sobre el riu Mississipi en Minneapolis, EU. Diverses actuacions cauen a l'aigua i hi ha un nombre indeterminado de morts.
[editar] Naixements
- 10 a. C.: Claudio, emperador de Roma (41–54).
- 126: Pertinax, emperador de Roma (193).
- 1313: Emperador Kogon de Japó.
- 1377: Emperador Go-Komatsu de Japó.
- 1545: Andrew Melville, teólogo i reformista escocès.
- 1579: Luis Vélez de Guevara, escriptor espanyol.
- 1714: Richard Wilson, pintor galés.
- 1718: Pedro Pablo Abasta de Bolea, IX comte d'Aranda, militar i estadista espanyol.
- 1738: Jacques François Dugommier, general francès.
- 1744: Jean-Baptiste Lamarck, botànic i zoólogo francès.
- 1757: Pedro Estala, escriptor, helenista, filólogo, traductor, crític literari, editor i religiós escolapio espanyol.
- 1770: William Clark, explorador nord-americà.
- 1779: Lorenz Oken, naturalista alemany.
- 1782: Eugenio de Mazenod, sacerdot francès, fundador de la Congregación de Misioneros Oblatos de Maria Inmaculada.
- 1818: Maria Mitchell, astrònoma nord-americana.
- 1819: Herman Melville, escriptor nord-americà.
- 1837: José María Galván i Candela, pintor i grabador espanyol.
- 1837: Mother Jones, agitadora sindical irlandesa.
- 1858: Hans Rott, compositor austríac.
- 1863: Gaston Doumergue, estadista francès.
- 1873: Elpidio González, polític argentí.
- 1873: Gabriel Terra, advocat i polític uruguayo.
- 1881: Otto Toeplitz, matemàtic alemany.
- 1885: George d'Hevesy, químic hongarès, premi Nobel de Química en 1943.
- 1889: Walter Gerlach, físic alemany.
- 1891: Karl Kobelt, polític suís.
- 1893: Alejandro I, rei de Grècia.
- 1894: Ottavio Bottecchia, ciclista italià.
- 1894: Juan Filloy, escriptor argentí.
- 1899: William Steinberg , director d'orquestra alemany.
- 1908: Miloslav Kabeláč, compositor checo.
- 1910: James Henry Govier, artista britànic.
- 1910: Walter Scharf, compositor nord-americà.
- 1910: Gerda Taro, fotògrafa alemanya.
- 1912: Henry Jones, actor nord-americà.
- 1914: J. Llegeix Thompson, director britànic.
- 1916: Anne Hébert, poeta canadenc.
- 1918: Mario López, poeta i pintor espanyol.
- 1921: Jack Kramer, tennista nord-americà.
- 1922: Pat McDonald, actriu australiana.
- 1924: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès.
- 1925: Ernst Jandl, escriptor austríac.
- 1926: Leopoldo Sucre Figarella, polític veneçolà.
- 1928: César Leante, escriptor cubà nacionalizado espanyol.
- 1930: Pierre Bourdieu, sociòleg francès.
- 1933: Dom DeLuise, actor nord-americà.
- 1933: Toni Negri, filòsof italià.
- 1936: William Donald Hamilton, biòleg evolutiu britànic.
- 1936: Yves Saint-Laurent, dissenyador de moda francès. (f. 2008)
- 1938: Jacques Diouf, polític senegalés, director general de la FAO.
- 1938: Paddy Moloney, músic folk irlandès.
- 1941: Étienne Roda-Gil, compositor i guionista francès.
- 1942: Claes H. Ahnsjö, tenor suec.
- 1942: André Gagnon, pianista i músic canadenc.
- 1942: Jerry Garcia, músic nord-americà (Grateful Dead).
- 1942: Giancarlo Giannini, actor italià.
- 1945: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1996.
- 1946: Boz Burrell, guitarrista britànic (King Crimson, Bad Company).
- 1948: Jorge Maronna, músic i humorista argentí, integrant del grup "Els Luthiers".
- 1949: Kurmanbek Bakiyev, polític i president de la República de Kirguistán.
- 1949: Santiago Ramos, actor espanyol.
- 1950: Jim Carroll, poeta i actor nord-americà.
- 1951: Tommy Bolin, guitarrista nord-americà (Deep Purple).
- 1952: Zoran Djindjić, polític serbi.
- 1953: Oscar Cantón Zetina, polític mexicà
- 1956: Tom Leykis, presentador ràdio nord-americana.
- 1958: Rob Buck, músic nord-americà (10,000 Maniacs).
- 1959: Joe Elliott, músic anglès (Def Leppard).
- 1960: Chuck D, rapero, compositor, actor i productor musical nord-americà.
- 1960: Richard Roeper, crític de cinema.
- 1963: Demián Bichir, actor mexicà.
- 1963: Coolio, rapero nord-americà.
- 1963: María Gabriela Epumer, guitarrista, cantant i compositora argentina.
- 1964: Adam Duritz, músic nord-americà (Counting Crows).
- 1964: Carlos "Cafè" Martínez, beisbolista veneçolà.
- 1965: Sam Mendes, director de cinema i teatre britànic.
- 1968: Stacey Augmon, jugador de bàsquet nord-americà.
- 1968: Donen Donegan, músic nord-americà (Disturbed).
- 1970: David James, futbolista anglès.
- 1972: Tanya Reid, actriu canadenca.
- 1973: Tempestt Bledsoe, actriu nord-americana.
- 1973: Eduardo Noriega, actor espanyol.
- 1973: Edurne Passaven, montañera espanyola.
- 1976: Nwankwo Kanu, futbolista nigerià.
- 1976: Sultan Saeed atleta maldivo.
- 1977: Damien Saez, músic francès.
- 1978: Dhani Harrison, músic britànic.
- 1978: Begoña Maestre, actriu espanyola.
- 1979: Roberto Hoyas, actor espanyol.
- 1980: Mancini, futbolista brasiler.
- 1984: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany.
[editar] Defuncions
- 371: San Eusebio de Vercelli, bisbe italià.
- 527: Justino I, emperador bizantino.
- 1098: Ademar de Monteil, bisbe francès.
- 1137: Luis VI, rei de França.
- 1227: Shimazu Tadahisa, general japonès.
- 1457: Lorenzo Barra, humanista italià.
- 1464: Cosme de Médicis, polític i banquer italià.
- 1541: Simon Grynaeus, teólogo alemany.
- 1546: Peter Faber, teòlogo francès.
- 1557: Olaus Magnus, escrit suec.
- 1580: Albrecht Giese, politico i diplomátco alemany.
- 1589: Jacques Clément, assassí d'Enrique III de França.
- 1589: Enrique III, rei de França.
- 1714: Ana I, reina de Gran Bretanya.
- 1787: San Alfonso María de Ligorio bisbe i doctor de l'Església, fundador de la Congregación del Santíssim Redentor.
- 1796: Robert Pigot, oficial britànic.
- 1798: François-Paul Brueys D'Aigalliers, almirante francès.
- 1812: Yakov Kulnev, generalñ rus.
- 1836: James Madison, president nord-americà.
- 1838: Lorenzo dóna Posa't, poeta i libretista italià.
- 1840: Karl Otfried Müller, intel·lectual i arqueòleg alemany.
- 1851: William Joseph Behr, escriptor alemany.
- 1866: John Ross, cacique de la Nació Cheroqui nord-americana.
- 1903: Calamity Jane, forajida nord-americà.
- 1920: Bal Gangadhar Tilak, líder hindú.
- 1923: Warren G. Harding, president nord-americà.
- 1944: Manuel Luis Quezon i Molina, primer President de la Mancomunidad de Filipines.
- 1945: Blas Cabrera Felipe, físic espanyol.
- 1959: Jean Behra, piloto de Formula 1 francès.
- 1964: Johnny Burnette, cantant nord-americà.
- 1967: Richard Kuhn, químic alemany, premi Nobel de Química en 1938.
- 1969: Miguel Labordeta, poeta i dramaturg espanyol.
- 1970: Frances Farmer, actriu nord-americana.
- 1970: Otto Heinrich Warburg, fisiólogo alemany, premi Nobel de Medicina en 1931.
- 1973: Gian Francesco Malipiero, compositor italià.
- 1973: Walter Ulbricht, poltíco comunista alemany.
- 1974: Ildebrando Antoniutti, cardenal italinno.
- 1977: Francis Gary Powers, pilot nord-americà.
- 1980: Patrick Depailler, piloto de Formula 1 francès.
- 1980: Strother Martin, actor nord-americà.
- 1981: Paddy Chayefsky, escriptor nord-americà.
- 1989: John Ogdon, pianista anglès.
- 1990: Norbert Elias, sociolog alemany.
- 1987: Pola Negri, actriu de cinema mut polonesa-nord-americana.
- 1996: Frida Boccara, cantant francesa.
- 1996: Tadeus Reichstein, químoco polonès.
- 1996: Lucille Teasdale-Corti, físic canadenc.
- 1997: Sviatoslav Richter, pianista ucraniano.
- 1998: Eva Bartok, actriu hongarès.
- 1999: Nirad C. Chaudhuri, escriptora hindú.
- 2003: Guy Thys, entrenador de futbol belga.
- 2003: Marie Trintignant, actriu francesa.
- 2004: Philip Hauge Abelson físic nord-americà.
- 2005: Fahd bin Abd Aziz, rei d'Aràbia Saudí.
- 2004: Constant Nieuwenhuys, pintor holandès.
- 2004: Wibo, dibuixant holandès.
[editar] Festes
Santoral catòlic: San Alfonso María de Ligorio, bisbe i doctor de l'Església.
- Independència de Suïssa
- Dia de la Pacha Mama (mitología inca)
- Lughnasadh (mitología celta i Wicca)
Vegi's també: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre
31 de juliol - 2 d'agost - 2 de juliol - 31 d'agost - més calendari d'aniversaris

