1 d'agost

De WikiLingua.net

Agost
← Juliol -			Setembre →
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

L'1 d'agost és el bicentésimo decimotercer (213º) dia de l'any del Calendari Gregoriano i el 214º en els anys bisiestos. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.

Taula de continguts

1 Esdeveniments
2 Naixements
3 Defuncions
4 Festes

[editar] Esdeveniments

30 a. C.: César Augusto entra a Alexandria i pren el control de la mateixa per a l'Antiga república romana.
314: L'emperador Constantino I convoca el Concilio d'Arlés.
527: Justiniano I es converteix en Emperador Bizantino.
939: Les tropes del rei lleonès Ramiro II vencen a les andalusos d'Abd al-Rahman III en la batalla de Simancas.
1137: Ramiro II d'Aragó promet en matrimoni a la seva filla Petronila amb Ramón Berenguer IV.
1291: Es funda la Confederación Helvética amb la unió dels condados d'Uri, Schwyz i Unterwalden (format aquest últim per Obwalden i Nidwalden); germen de l'estat suís.
1443: Alfonso V continua la seva política expansionista i conquista el condado de Fano.
1461: Eduardo IV es converteix en Rei d'Anglaterra .
1492: Abandonen Espanya la major part dels jueus expulsats.
1498: Cristóbal Colón avista la primera terra ferma del continent americà, que després es dirà Veneçuela.
1595: Mor en l'horca Gabriel Espinosa, el pastelero de Madrigal, que va fingir ser el rei Sebastián de Portugal.
1610: Rodrigo de Viver arriba a terres mexicanes procedent de Japó.
1704: L'escuadra anglo-holandesa, al comandament de l'almirante Rooke, comença el setge de Gibraltar, durant la guerra de Successió espanyola.
1726: S'atorga la Carta Pobla al municipi de Figueroles (Castelló)
1772: Es produeix el primer repartiment de Polònia, en profit de Prusia, Rússia i Àustria.
1774: L'element oxigen és descobert independentment per Joseph Priestley, corroborant les troballes prèvies de Carl Wilhelm Scheele.
1776: El rei Carlos III crea el Virreinato del Riu de la Plata
1832: Entra en servei el primer ferrocarril de vapor a Alemanya, entre Linz i České Budějovice, destinat al transport de sal.
1834: Queda abolida l'esclavitud en tots els territoris depenents de Gran Bretanya.
1838: És coronada la Regna Victòria I d'Anglaterra.
1867: Rússia ven Alaska als Estats Units per 7,2 milions de dòlars.
1898: S'inaugura el Museu Espanyol d'Art Contemporani en el Palau de Biblioteques i Museus del carrer Recoletos de Madrid (actual seu de la Biblioteca Nacional), amb Pedro Madrazo com director.
1900: El metge cubà Carlos Finlay fa públic els seus descobriments sobre el mosquit transmisor de la febre groga.
1901: L'ex president veneçolà, Rangel Garviras, es revolta contra el general Castro, actual dirigent de la República.
1902: L'explosió d'una mina de carbó en Wollongong (Austràlia), causa la mort d'un centenar d'obrers.
1907: Robert Baden-Powell realitza el primer campament scout de la Història, considerat el naixement de l'Escultismo, en Brownsea
1911:
- Comença a funcionar el gir postal a Espanya.
- Un gran incendi destrueix la fundición "Bessemer" de Riu Tinto a Huelva (Espanya).
1912:
- S'inaugura el correu aeri setmanal entre París i Londres.
- Entra en servei l'estació de ferrocarril del Jungfraujoch en el Jungfrau (Alpes suïssos) a 3.454 m d'altitud.
1914: Alemanya li declara la guerra a Rússia, donant inici a la I Guerra Mundial
1916: Dirigibles alemanys bombardegen Londres.
1917:
- Puig i Cadafalch es converteix en el nou president de la Mancomunidad catalana, després de la defunció d'Enric Prat de la Riba.
- El papa Benedicto XV fa una crida a la pau a totes les forces beligerantes.
1920:
- Se celebra el congrés fundacional del Partit Comunista de Gran Bretanya. Londres acull el primer jamboree mundial del moviment scout, en el qual va ser nomenat president Baden-Powell.
- La vaga general revolucionària es manté viva en Punta Sorres (Xile).
1927: Es produeix el primer alzamiento comunista a Xina, concretament en Nantchang.
1928: Diputats croatas funden un Parlament separatista de la resta d'Iugoslàvia .
1933: S'imparteix en Trobi (Sajonia-Anhalt) (Alemanya) el primer curs de "higiene racial", que durant el Reich serà obligatori dintre del programa acadèmic de formació mèdica
1934: Mahatma Gandhi conclou en l'Índia la seva campanya de solidaritat amb la casta dels "parias".
1942:
- Es publica a Espanya el primer llibre en llengua catalana després de la guerra: Rosa mística, obra eclesiàstica del pare Camil Geis.
- Comença en República Dominicana el tercer període presidencial de Rafael Leónidas Trujillo.
1943: Birmania proclama la seva independència.
1944: II Guerra Mundial: Varsovia es revolta contra l'ocupació alemanya en un combat que dura 63 dies. Després de l'alzamiento, l'exèrcit alemany destrueix el 85% de la ciutat.
1945: Es constitueix un nou govern a Mèxic.
1946: Els grecs es manifesten mitjançant referèndum a favor del retorn del rei Jorge II.
1950:
- Balduino I presta juramento com rei de Bèlgica.
- La URSS es reintegra en el Consell de Seguretat de l'ONU .
1952:
- Primera emissió de televisió de la Veu Dominicana, en Sant Diumenge, República Dominicana
- Asgeir Asgirsson es converteix en president de la República d'Islàndia .
1958: Les tropes nord-americanes es retiren del territori cubà.
1960: Benín aconsegueix la seva independència de França.
1965: Conclou amb èxit la intervenció quirúrgica de trasplantament de ronyó efectuada en l'Hospital Clínic de Barcelona.
1966: Un cop d'estat, liderat pel tinent Yakubu Gowon, derroca el govern militar del general Johnson Aguiyi Ironsi a Nigèria.
1969: S'inaugura el metre a Mèxic D.F.
1970: Yasser Arafat proclama la seva voluntat d'alliberar Palestina per mitjà de la lluita armada.
1976: Comença en Montreal la XXI edició dels Jocs Olímpics, en els quals brillaria la gimnasta romanesa Nadia Comaneci.
1977: Tots els grups parlamentaris, a excepció del grup mixt, trien el text de la ponència per a redactar l'esborrador de la nova Constitució Espanyola.
1980: Els marquesos d'Urquijo apareixen assassinats en el seu xalet de Somosaguas, a Madrid.
1981: neix MTV
2003: Marie Trintignant, filla del cèlebre cineasta francès Jean Louis Trintignant, mor a París pels cops que li va propinar la seva parella sentimental, el cantant Bertrand Cantat.
2004: S'incendia el supermercat Ycuá Bolaños en Assumpció, Paraguai, amb un saldo de més de 396 morts i més de 500 ferits.
2007: Es desploma pont sobre el riu Mississipi en Minneapolis, EU. Diverses actuacions cauen a l'aigua i hi ha un nombre indeterminado de morts.

[editar] Naixements

10 a. C.: Claudio, emperador de Roma (41–54).
126: Pertinax, emperador de Roma (193).
1313: Emperador Kogon de Japó.
1377: Emperador Go-Komatsu de Japó.
1545: Andrew Melville, teólogo i reformista escocès.
1579: Luis Vélez de Guevara, escriptor espanyol.
1714: Richard Wilson, pintor galés.
1718: Pedro Pablo Abasta de Bolea, IX comte d'Aranda, militar i estadista espanyol.
1738: Jacques François Dugommier, general francès.
1744: Jean-Baptiste Lamarck, botànic i zoólogo francès.
1757: Pedro Estala, escriptor, helenista, filólogo, traductor, crític literari, editor i religiós escolapio espanyol.
1770: William Clark, explorador nord-americà.
1779: Lorenz Oken, naturalista alemany.
1782: Eugenio de Mazenod, sacerdot francès, fundador de la Congregación de Misioneros Oblatos de Maria Inmaculada.
1818: Maria Mitchell, astrònoma nord-americana.
1819: Herman Melville, escriptor nord-americà.
1837: José María Galván i Candela, pintor i grabador espanyol.
1837: Mother Jones, agitadora sindical irlandesa.
1858: Hans Rott, compositor austríac.
1863: Gaston Doumergue, estadista francès.
1873: Elpidio González, polític argentí.
1873: Gabriel Terra, advocat i polític uruguayo.
1881: Otto Toeplitz, matemàtic alemany.
1885: George d'Hevesy, químic hongarès, premi Nobel de Química en 1943.
1889: Walter Gerlach, físic alemany.
1891: Karl Kobelt, polític suís.
1893: Alejandro I, rei de Grècia.
1894: Ottavio Bottecchia, ciclista italià.
1894: Juan Filloy, escriptor argentí.
1899: William Steinberg , director d'orquestra alemany.
1908: Miloslav Kabeláč, compositor checo.
1910: James Henry Govier, artista britànic.
1910: Walter Scharf, compositor nord-americà.
1910: Gerda Taro, fotògrafa alemanya.
1912: Henry Jones, actor nord-americà.
1914: J. Llegeix Thompson, director britànic.
1916: Anne Hébert, poeta canadenc.
1918: Mario López, poeta i pintor espanyol.
1921: Jack Kramer, tennista nord-americà.
1922: Pat McDonald, actriu australiana.
1924: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès.
1925: Ernst Jandl, escriptor austríac.
1926: Leopoldo Sucre Figarella, polític veneçolà.
1928: César Leante, escriptor cubà nacionalizado espanyol.
1930: Pierre Bourdieu, sociòleg francès.
1933: Dom DeLuise, actor nord-americà.
1933: Toni Negri, filòsof italià.
1936: William Donald Hamilton, biòleg evolutiu britànic.
1936: Yves Saint-Laurent, dissenyador de moda francès. (f. 2008)
1938: Jacques Diouf, polític senegalés, director general de la FAO.
1938: Paddy Moloney, músic folk irlandès.
1941: Étienne Roda-Gil, compositor i guionista francès.
1942: Claes H. Ahnsjö, tenor suec.
1942: André Gagnon, pianista i músic canadenc.
1942: Jerry Garcia, músic nord-americà (Grateful Dead).
1942: Giancarlo Giannini, actor italià.
1945: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1996.
1946: Boz Burrell, guitarrista britànic (King Crimson, Bad Company).
1948: Jorge Maronna, músic i humorista argentí, integrant del grup "Els Luthiers".
1949: Kurmanbek Bakiyev, polític i president de la República de Kirguistán.
1949: Santiago Ramos, actor espanyol.
1950: Jim Carroll, poeta i actor nord-americà.
1951: Tommy Bolin, guitarrista nord-americà (Deep Purple).
1952: Zoran Djindjić, polític serbi.
1953: Oscar Cantón Zetina, polític mexicà
1956: Tom Leykis, presentador ràdio nord-americana.
1958: Rob Buck, músic nord-americà (10,000 Maniacs).
1959: Joe Elliott, músic anglès (Def Leppard).
1960: Chuck D, rapero, compositor, actor i productor musical nord-americà.
1960: Richard Roeper, crític de cinema.
1963: Demián Bichir, actor mexicà.
1963: Coolio, rapero nord-americà.
1963: María Gabriela Epumer, guitarrista, cantant i compositora argentina.
1964: Adam Duritz, músic nord-americà (Counting Crows).
1964: Carlos "Cafè" Martínez, beisbolista veneçolà.
1965: Sam Mendes, director de cinema i teatre britànic.
1968: Stacey Augmon, jugador de bàsquet nord-americà.
1968: Donen Donegan, músic nord-americà (Disturbed).
1970: David James, futbolista anglès.
1972: Tanya Reid, actriu canadenca.
1973: Tempestt Bledsoe, actriu nord-americana.
1973: Eduardo Noriega, actor espanyol.
1973: Edurne Passaven, montañera espanyola.
1976: Nwankwo Kanu, futbolista nigerià.
1976: Sultan Saeed atleta maldivo.
1977: Damien Saez, músic francès.
1978: Dhani Harrison, músic britànic.
1978: Begoña Maestre, actriu espanyola.
1979: Roberto Hoyas, actor espanyol.
1980: Mancini, futbolista brasiler.
1984: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany.

[editar] Defuncions

371: San Eusebio de Vercelli, bisbe italià.
527: Justino I, emperador bizantino.
1098: Ademar de Monteil, bisbe francès.
1137: Luis VI, rei de França.
1227: Shimazu Tadahisa, general japonès.
1457: Lorenzo Barra, humanista italià.
1464: Cosme de Médicis, polític i banquer italià.
1541: Simon Grynaeus, teólogo alemany.
1546: Peter Faber, teòlogo francès.
1557: Olaus Magnus, escrit suec.
1580: Albrecht Giese, politico i diplomátco alemany.
1589: Jacques Clément, assassí d'Enrique III de França.
1589: Enrique III, rei de França.
1714: Ana I, reina de Gran Bretanya.
1787: San Alfonso María de Ligorio bisbe i doctor de l'Església, fundador de la Congregación del Santíssim Redentor.
1796: Robert Pigot, oficial britànic.
1798: François-Paul Brueys D'Aigalliers, almirante francès.
1812: Yakov Kulnev, generalñ rus.
1836: James Madison, president nord-americà.
1838: Lorenzo dóna Posa't, poeta i libretista italià.
1840: Karl Otfried Müller, intel·lectual i arqueòleg alemany.
1851: William Joseph Behr, escriptor alemany.
1866: John Ross, cacique de la Nació Cheroqui nord-americana.
1903: Calamity Jane, forajida nord-americà.
1920: Bal Gangadhar Tilak, líder hindú.
1923: Warren G. Harding, president nord-americà.
1944: Manuel Luis Quezon i Molina, primer President de la Mancomunidad de Filipines.
1945: Blas Cabrera Felipe, físic espanyol.
1959: Jean Behra, piloto de Formula 1 francès.
1964: Johnny Burnette, cantant nord-americà.
1967: Richard Kuhn, químic alemany, premi Nobel de Química en 1938.
1969: Miguel Labordeta, poeta i dramaturg espanyol.
1970: Frances Farmer, actriu nord-americana.
1970: Otto Heinrich Warburg, fisiólogo alemany, premi Nobel de Medicina en 1931.
1973: Gian Francesco Malipiero, compositor italià.
1973: Walter Ulbricht, poltíco comunista alemany.
1974: Ildebrando Antoniutti, cardenal italinno.
1977: Francis Gary Powers, pilot nord-americà.
1980: Patrick Depailler, piloto de Formula 1 francès.
1980: Strother Martin, actor nord-americà.
1981: Paddy Chayefsky, escriptor nord-americà.
1989: John Ogdon, pianista anglès.
1990: Norbert Elias, sociolog alemany.
1987: Pola Negri, actriu de cinema mut polonesa-nord-americana.
1996: Frida Boccara, cantant francesa.
1996: Tadeus Reichstein, químoco polonès.
1996: Lucille Teasdale-Corti, físic canadenc.
1997: Sviatoslav Richter, pianista ucraniano.
1998: Eva Bartok, actriu hongarès.
1999: Nirad C. Chaudhuri, escriptora hindú.
2003: Guy Thys, entrenador de futbol belga.
2003: Marie Trintignant, actriu francesa.
2004: Philip Hauge Abelson físic nord-americà.
2005: Fahd bin Abd Aziz, rei d'Aràbia Saudí.
2004: Constant Nieuwenhuys, pintor holandès.
2004: Wibo, dibuixant holandès.