25 de juliol

De WikiLingua.net

Juliol
← Juny			—	Agost →
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 25 de juliol és el bicentésimo sisè (206º) dia de l'any del Calendari Gregoriano i nombre 207 en els anys bisiestos. Queden 159 dies per a finalitzar l'any.

Aquest dia coincideix actualment amb el dia fos del temps en el calendari Maya.

[editar] Esdeveniments

1409: Martín el Jove, rei de Sicilia i hereu legítim de la Corona d'Aragó.
1496: Acaba la conquesta de Tenerife, i la de Canàries, per part dels castellans. S'erigeix la Parròquia Matriu de l'Apostol Santiago en l'actual Municipi dels Realejos.
1510: Conquesta de Trípoli per la flota espanyola.
1512: Tropes castellanes, afavorides per Fernando el Catòlic i comandadas per Fadrique Álvarez de Toledo (2º duc d'Alba) conquisten Pamplona.
1524: Pedro d'Alvarado funda la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala.
1526: Parteix l'expedició de García Jofre de Loaísa per a assegurar el domini espanyol sobre les illes Molucas.
1531: Es funda la ciutat de Santiago de Querétaro, Mèxic.
1535: Sebastián de Belalcázar,en la seva expedició cap al nord, funda la ciutat de Santiago de Guayaquil.
1536: Fundació de la ciutat colombiana Santiago de Cali, per Sebastián de Belalcázar.
1554: La reina anglesa María Tudor es casa amb el futur rei Felipe II d'Espanya, en la catedral de Winchester.
1561: Es publica a França l'edicto de juliol, que prohibeix celebrar assemblees públiques o privades i administrar els sants sagraments fos del mètode tradicional.
1567: Fundació de la Ciutat de Santiago de Leon de Caracas per don Diego de Losada (Veneçuela).
1568: L'infant don Carlos d'Àustria, Príncep mor a Madrid en estranyes circumstàncies.
1575: Fundació de Saltillo (Mèxic).
1581: Felipe II d'Espanya entra solemnement a Lisboa i és coronat rei de Portugal.
1582: El marquès de Santa Creu obté per a Espanya la resonante victòria naval de la illa Terceira sobre les tropes de don Antonio, autoproclamado rei de Portugal en contra de Felipe II.
1593: Enrique IV de França decideix abjurar del protestantismo per a assolir el tron.
1693: Ignacio de Maya funda el Real Santiago de les Sabinas, cridant-se actualment Sabinas Hidalgo, Nou Lleó, Mèxic.
1794: Mor en la guillotina el poeta francès André Chénier.
1797: Forces tinerfeñas rebutgen victoriosamente l'atac d'una potent flota anglesa manada per Horaci Nelson, que pretenia apoderar-se de Santa Creu de Tenerife. En aquesta acció, Nelson perd el braç dret.
1798: Napoleó entra triunfante en El Cairo.
1812: El cap de les forces independentistes veneçolanes, Francisco de Miranda, capitula en San Mateo davant l'avanç de les tropes realistes del general Monteverde.
1834: Es decreta l'exclusió de la successió a la Corona d'Espanya del pretendent carlista Carlos María Isidro de Borbó.
1885: S'estableix la nova diòcesi de Madrid-Alcalá, creada pel Concordato de 1851.
1889: Es publica en La Gaceta de Madrid l'edició corregida del Codi Civil.
1898: Les forces nord-americanes desembarquen en Port Ric entre les aclamaciones dels seus habitants i s'apoderen per complet de la illa, sense que les tropes espanyoles oposin massa resistència.
1901: Emilio Aguinaldo, partidari de la independència de Filipines, encapçala una insurrecció contra Estats Units.
1902: Paraguai: Es funda el Club Olimpia.
1903 Perrin i Palaus són processats per la representació de la seva revista satírica i política El trueno gros.
1905 Guillermo II i Nicolás II signen un tractat en Björkök.
1909:
- Comença la Setmana Tràgica de Barcelona.
- El pioner de l'aviació francès Louis Blériot, a brodo del biplano Blériot XI, assoleix creuar el Canal de la Taca en poc més de mitja hora.
1911: El destre Angelillo sofreix una greu agafada en la plaça de Còrdova.
1914: Àustria trenca relacions diplomàtiques amb Sèrbia i, tres dies més tard, l'envaeix, el que desencadena l'inici de la Primera Guerra Mundial. Rússia fa saber que no tolerarà cap atac contra la sobirania de Sèrbia.
1915: Submarins alemanys enfonsen dos vaixells mercantes americans enfront d'Irlanda .
1921: Les restes mortals del Cid Campeador són traslladats de l'Ajuntament a la Catedral de Burgos, en una cerimònia a la qual va assistir el rei Alfonso XIII d'Espanya. S'instaura a Espanya la censura prèvia en els temes referents al Marroc.
1925: Conclou amb resultat satisfactori la Conferència franc-espanyola de Madrid sobre el Marroc.
1928: Per real decret s'estableix una loteria nacional per a aconseguir recursos destinats a la construcció de la Ciutat Universitària de Madrid.
1932: La URSS i Japó signen un tractat de no agressió.
1934: El canceller austríac, Engelbert Dollfuss, mor assassinat a Viena durant un intent, avortat, de cop d'Estat nacionalsocialista.
1938: L'exèrcit republicà intenta reconquistar Castelló i comença la cèlebre batalla de l'Ebre.
1943: Benito Mussolini és derrocado i empresonat al costat dels seus col·laboradors, després del desembarco aliat en Sicilia.
1944: Aliats destrueixen el la defensa Panzer Lehr de l'Alemanya Nazi.
1946:
- Se celebra la conferència de Londres, un intent frustrat dels britànics de reunir a David Ben Gurión i a Hadj Amin per a solucionar pacíficamente la convivència entre jueus i palestins.
- Néstor Guillén resulta triat president del nou Govern de Bolívia.
1947 El president equatorià José María Velasco Ibarra, renúncia al càrrec a favor del coronel golpista Mancheño.
1948: S'inaugura la conferència de Llevo, en la qual Colòmbia, Equador, Panamà i Veneçuela estudien la forma de constituir una sola unitat política i econòmica
1950: Walter Ulbricht és triat secretari general del Partit Socialista Unificat d'Alemanya.
1952: Es promulga la Constitució de Port Ric com Estat Lliure Associat dels Estats Units.
1953: Un xoc de tres trens del ferrocarril de cremallera de Montserrat causa 6 morts i 107 ferits.
1956: El trasatlántico italià Andrea Doria naufraga.
1957: Es proclama la República a Tunis, després de 250 anys de monarquia.
1968: Pablo VI publica l'encíclica Humanae Vitae.
1970: El Senat nord-americà examina els acords amb Espanya i redueix l'ajuda financera per a incrementar el suport en defensa.
1975:
- Turquia recupera el control de totes les bases nord-americanes per a protestar contra l'embargament d'armes.
- Finalitza l'estat d'excepció a Guipúscoa i Biscaia.
1977: S'instituye el dia de la pàtria gallega.
1978
- Neix el primer nen probeta, Louise Brown, en un hospital d'Anglaterra.
- 40.000 persones es concentren a Santiago de Compostel·la en el dia nacional gallec.
1979
- El Govern de Nicaragua nacionaliza la banca i les empreses financeres.
- Israel retorna a Egipte 6.000 hectàrees de la península del Sinaí.
1980: L'Assemblea nacional hondureña tria al general Policarpo Pau García, com president interí.
1982 Es decreta la "alerta vermella" en deu províncies espanyoles, a causa de la sequera.
1984: La cosmonauta soviètica Svetlana Savitskaja es converteix en la primera dona que camina per l'espai.
1985: Es publica que l'actor Rock Hudson pateix de SIDA.
1988: Dimiteix el general birmano Ne Win, en el poder des de 1962.
1989: El diputat socialista espanyol Enrique Baró és triat president del Parlament Europeu.
1991: El Govern de Guatemala i l'escamot subscriuen a Santiago de Querétaro (Mèxic) un acord per a assolir la democratización del país.
1992:
- El rei Juan Carlos I inaugura a Madrid la Casa d'Amèrica, en presència de 19 caps d'Estat i de Govern.
- El Rei d'Espanya inaugura els XXV Jocs Olímpics, després d'una espectacular cerimònia celebrada en l'estadi olímpic de Barcelona.
1993: El ciclista Miguel Indurain guanya el Tour de França per tercer any consecutiu.
1994 El rei Hussein de Jordània i el primer ministre israelià, Isaac Rabin, signen a Washington una reconciliación històrica que posa fi a 46 anys de guerra entre els dos països.
1996 Celebració del V Centenari de l'erección de la Parròquia Matriu de l'Apostol Santiago dels Realejos, Tenerife. Primer temple cristià de la Illa, manat a construir per l'Avançat Alonso Fernández de Lugo al donar-se per conclosa la conquesta de la Illa el 25 de Juliol de 1496.
1998 L'exèrcit algerià liquida a cent integristas a l'est del país dintre de l'operació iniciada contra membres del Grup Islàmic Armat (GIA).
1999: El president de Veneçuela, Hugo Chávez, assoleix una aclaparadora victòria en les eleccions constituents.
2000:
- Accident del Concorde.
- Palestins i israelians no aconsegueixen acords sobre el futur de Jerusalem en el cim de Camp David apadrinada pel president d'Estats Units Bill Clinton.
2001: Phoolan Devi, la llegendària "reina dels bandidos" que es va convertir en diputada del Parlament d'Índia, mor assassinada enfront de la porta de la seva casa en Nova Delhi
2003:
- El president argentí Néstor Kirchner deroga el decret que impedia l'extradició dels torturadores de la dictadura militar.
- El japonès Kosure Kitajima estableix un nou rècord mundial en els 100 metres braza (59,78s) en els Campionats de Natació de Barcelona.
2004:
- El Centre Econòmic i Social (CES) adverteix que els plans del Govern espanyol per a complir amb el Protocol de Kioto poden afectar negativament a l'ocupació.
- Portugal sol·licita ajuda internacional per a controlar els incendis que devasten el país.
- Més de 100.000 israelians es manifesten contra el pla d'Ariel Sharon de retirar-se de la franja de Gaza.
- Un accident ferroviari es cobra 14 víctimes a Turquia.
- El Grup Santander formalitza una oferta per a adquirir l'Abbey National Bank; sisè banc britànic.
2005: Desenes de milers de filipins exigeixen la dimissió de la presidenta Macapagal en els carrers de Manila.

[editar] Naixements

1016: Casimiro I, duc polonès. (m. 1058).
1109: Alfonso I de Portugal, rei portuguès. (m. 1185).
1336: Alberto, comte d'Holanda, (m. 1404).
1404: Felipe I, Duc de Brabante, (m. 1430).
1512: Diego de Covarrubias, teólogo espanyol.
1562: Kiyomasa Kato, senyor de la guerra japonès (m. 1611).
1653: Agostino Steffani, diplomàtic italià (m. 1728).
1658: Archibald Campbell, canceller escocès (m. 1703).
1750: Henry Knox, general nord-americà. (m. 1806).
1799: David Douglas, botànic britànic. (m. 1834).
1822: Santiago Arcs Arlegui, polític i periodista xilè.
1833: Mariano Casanova, arquebisbe catòlic xilè.
1839: Francis Garnier, explorador francès (m. 1873).
1844: Thomas Eakins, artista nord-americà. (m. 1916).
1848: Arthur Balfour, estadista conservador britànic.
1867: Max Dauthendey, escriptor alemany (m. 1918).
1867: Alexander Rummler, pintor nord-americà. (m. 1959).
1870: Maxfield Parrish, il·lustrador nord-americà. (m. 1966).
1878: José Bettinotti, músic i payador argentí.
1883: Alfredo Casella, compositor italià. (m. 1947).
1884: Davidson Black, antropólogo canadenc. (m. 1934).
1886: Bror von Blixen-Finecke, escriptor suec. (m. 1946).
1894:Walter Brennan, actor nord-americà.
1894: Gavrilo Princip, terrorista serbi-bosnio.
1895: Yvonne Printemps, actriu francès (m. 1977).
1896: Jack Perrin, actor nord-americà. (m. 1967).
1901: Lila Llegeix, actriu nord-americana. (m. 1973).
1902: Eric Hoffer, escriptor i filòsof nord-americà. (m. 1983).
1905: Elias Canetti, escriptor búlgar-britànic, Premi Nobel de Literatura en 1981.
1905: Denys Watkins-Pitchford, escriptor nord-americà. (m. 1990).
1906: Manuel Díez-Alegria, militar espanyol.
1907: Johnny Hodges, saxofonista nord-americà. (m. 1970).
1908: Jack Gilford, actor nord-americà. (m. 1990).
1908: Semmangudi Srinivasa Iyer, músic indi. (m. 2003).
1914: Woody Strode, actor nord-americà. (m. 1994).
1916: Lucien Saulnier, polític canadenc. (m. 1989).
1917: Whipper Billy Watson, lluitador canadenc. (m. 1990).
1918: Jane Frank, artista nord-americà. (m. 1986).
1920: Jean Carmet, actor francès. (m. 1994).
1920: Rosalind Franklin, biòloga molecular britànica.
1921: Paul Watzlawick, psicoterapeuta austríac.
1923: Estelle Getty, actriu nord-americana.
1923: Maria Grip, escriptora sueca.
1924: Luis Suárez Fernández, historiador espanyol.
1925: Jerry Paris, actor nord-americà. (m. 1986).
1927:
- Carlos Romaní Galiana, metge i molinólogo espanyol (m. 2008).
- Daniel Ceccaldi, actor francès (m. 2003).
1927: Sadiq Hussain Qureshi, polític pakistanès (m. 2000).
1928: Keter Betts, baixista nord-americà.(m. 2005).
1929: Somnath Chatterjee, líder comunista indi.
1930: Maureen Forrester, contralto canadenc.
1930: Alice Parizeau, escriptora canadenca. (m. 1990).
1930: Annie Ross, cantant de jazz britànica.
1934: Don Ellis, trompetista nord-americà. (m. 1978).
1935: Barbara Harris, actriu nord-americana.
1935: Lars Werner, polític comunista suec.
1936: Gerry Ashmore, piloto de carreres britànic.
1936: Glenn Murcutt, arquitecte australià.
1937: Colin Renfrew, arqueòleg britànic.
1941: Peter Suschitzky, director de cinema polonès.
1942: Bruce Woodley, cantant australià de The Seekers
1943: Jim McCarty, músic britànic.
1946: Rita Marley, cantant jamaicana.
1948: José María Benegas, dirigent socialista espanyol.
1948: Zipacná de Lleó, artista guatemalteco.
1951: Verdine White, baixista nord-americà.
1954: Walter Payton, jugador de futbol americà nord-americà.
1955: Iman Abdulmajid, model somalí.
1958: Thurston Moore, músic nord-americà de Sonic Youth.
1961: Bobbie Eakes, actriu nord-americana.
1961: Katherine Kelly Lang, actriu nord-americana.
1963: Denis Coderre, polític canadenc.
1963: Julian Hodgson, ajedrecista britànic.
1965: Illeana Douglas, actriu nord-americana.
1966: Maureen Herman, baixista nord-americà*
1966: Lynda Lemay, cantant francès
1966: Christine C. Quinn, política nord-americana.
1967: Matt LeBlanc, actor nord-americà.
1967: Wendy Raquel Robinson, actriu nord-americana.
1970: Ernesto Alterio, actor argentí.
1973: David Denman, actor nord-americà.
1973: Dani Filth, vocalista britànic de Cradle of Filth.
1973: Kevin Phillips, futbolista britànic.
1973: Michael C. Williams, actor nord-americà.
1974: Kenzo Suzuki, lluitador professional japonès.
1974: Jay R. Ferguson, actor nord-americà.
1976: Tera Patrick, actriu porno nord-americana.
1976: Jovica Tasevski-Eternijan, poeta macedonio.
1977: Kenny Thomas, jugador de bàsquet nord-americà.
1978: Louise Brown, personalitat britànica.
1978: Francisco Penya Romaní, futbolista espanyol.
1979: Amy Adams, cantant nord-americà.
1980: Diam's, cantant de rap francès
1980: Toni Vilander, piloto de carreres finlandès.
1982: Brad Renfro, actor nord-americà. (m. 2008).
1984: Loukas Mavrokefalidis, jugador de bàsquet grec.
1985: James Lafferty, actor nord-americà.
1985: Hugo Rodallega, Futbolista Colombià