Alpujarra Granadina

De WikiLingua.net

Per a altres usos d'aquest terme vegi's Alpujarras.
Comarca de l'Alpujarra Granadina
Situación de la comarca de la Alpujarra Granadina en la provincia de Granada
País Bandera de España Espanya
Comunitat autònoma Andalucía Andalusia
Província Granada Granada
Superfície 1.143 km²
Població 24.558 (2005)

La comarca de l'Alpujarra Granadina és una comarca situada en la part suroriental de la província de Granada, en el sud-est d'Espanya .

Taula de continguts

Components i límits

D'acord amb el catàleg elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia (27 de març de 2003), aquesta comarca estaria conformada pels següents municipis:

Limita amb la comarca de Guadix al nord, la Vega de Granada al nord-oest, la Vall de Lecrín a l'oest, la Costa Tropical al sud, i amb les comarques d'Almería del Ponent Almeriense al sud-est i l'Alpujarra Almeriense al noreste.

No obstant existeixen altres llistes on apareixen també els municipis d'Albondón [1] i Albuñol [2] com part de la comarca alpujarreña.

Existeixen mapes històrics de l'Alpujarra [1] que inclouen, a més, als municipis d'Albondón, Albuñol, Sorvilán, Polopos-La Mamola, Rubite, Gualchos-Castel de Ferro i Lújar. De fet els municipis de Murtas, Turón, Albondón, Albuñol, Sorvilán, Polopos-La Mamola, Rubite, Torvizcón i l'antic municipi d'Alcàsser , integrat en Órgiva des de 1973, formen part de la Serra de la Contraviesa, que és —i ha estat— eminentemente alpujarreña. Aquesta serra abasta des de la vall del riu Guadalfeo fins a la costa, tenint a l'oest la Serra de Lújar i a l'est la Serra de Gádor. Tota la Serra de la Contraviesa, les majors altures de la qual són la muntanya Salchicha i el Cerrajón de Murtas, ambdós de més d'1.500 m. d'altitud, està encuadrada en l'Alpujarra Baixa, encara que per raons turístiques i administratives alguns dels seus municipis estan inclosos en l'anomenada Costa Tropical.

Etimología

Hi ha diverses teories sobre la procedència del nom "Alpujarra", entre les quals està la qual ho fa provenir d'un dels primers colonizadores musulmans de la comarca, «Albujarra»; però l'opinió de molts filólogos es decanta pel significat de «alba serra». Sobre la procedència d'alguns noms de pobles i llocs de l'Alpujarra Granadina cal destacar l'origen mozárabe, encara que la terminación de molts d'aquests noms, semblada a formes gallegues, han fet creure popularment que es tracta de pobles repoblats per gallecs, quan la realitat és que l'origen del seu nom és molt més antic i les terminaciones en -eira són comunes al mozarabe sureño[cita requerida] (per exemple: Capileira, Pampaneira, Poqueira...).

Geografia

Puente sobre el río Trevélez

L'accident més important de la comarca és Serra Nevada, que ofereix el límit nord de la regió. Va tenir anteriorment distints noms, com "Orospeda", "Solaria" o "Solair". Serra Nevada és un marc incomparable des d'un punt de vista geogràfic i climàtic que es pot apreciar des de diversos punts de l'Alpujarra. En aquesta serra s'en quadren importants cims, destacant el Mulhacén, el més alt de la Península Ibèrica, al que s'encarama la localitat de Trevélez, i el Veleta, al que pugen escalonadamente Pampaneira, Bubión i Capileira.

Cultura

Es tracta d'una comarca amb una important protecció com Patrimoni Històric, al tenir declarades com Bé d'Interès Cultural dues àmplies zones de la mateixa: El Conjunt Històric del Barranc del Poqueira i el Lloc Històric de l'Alpujarra Mitja i La Taha, conformant entre ambdós, que són limítrofes, l'espai més ampli a Europa, protegit patrimonialmente.

Entre els escriptors que s'han dedicat a aquesta regió cal destacar a dues. El primer d'aquests és l'hispanista anglès Gerald Brenan, el qual va immortalitzar la localitat de Yegen (Alpujarra de la Serra). Per a conèixer aquesta regió, la seva evolució i significat, és imprescindible llegir «Al sud de Granada», obra que va realitzar entre els anys 1920 i 1930 des de la residència que tenia en el poble de Yegen. El segon autor en importància és Pedro Antonio d'Alarcón, escriptor de Guadix que va dur a terme, cinquanta anys abans, un viatge per la comarca, amb el resultat final del seu llibre «L'Alpujarra».

Bubión, pueblo típico alpujarreño
Bubión, poble típic alpujarreño

Alguna cosa que impressiona a tot viatger que arriba a aquesta comarca és l'arquitectura dels seus pobles. Són nuclis de carrers estrets, tortes, empinades i adaptades a possibles nevades, amb la característica de la privatització de l'espai públic. Els terraos (cobertes planes), estan fets amb launa, una arcilla impermeable abundant en la comarca, estesa sobre el cañizo o sobre lloses de pedra o de pizarra, suportades per bigues de fusta. En els mesos de tardor i hivern, poden veure's mazorcas de maíz o altres productes de la terra estesos sobre aquests terraos per al seu assecat, o ristras de pebrots penjades al costat de les finestres o en algunes xemeneies. També destaquen els «tinaos», llocs públics de trànsit, sota espais privats. Un altre aspecte original de l'arquitectura d'aquests pobles és el de les variopintas xemeneies, de formes piramidales i cilíndricas, que tendeixen a funcionar gran part de l'any. Un element a destacar és l'artesania alpujarreña, que es pot considerar hereva dels pobles que van habitar la comarca en el passat: àrabs, mozárabes bereberes, moriscos, etc. El més important i que conserva major tradició és la confecció de teixits, especialment jarapas. En els últims anys s'han instal·lat en la comarca nombrosos tallers d'artesania que, a més dels telares, han relanzado la ceràmica i fins i tot l'orfebrería . Això ha fet que nombrosos artistes i artesans, al costat de músics, pintors i poetes hagin escollit l'Alpujarra granadina com lloc de residència.

Turisme

L'hostalatge en la comarca, a causa de l'auge turístic, ha augmentat en places en els últims anys. Hi ha hotels, Albergui juvenils, pensions i fondes. És original d'aquesta regió la «casa de labranza» que es lloga als viatgers en grup. També s'han instal·lat acampades -Pitres i Trevélez- i una vila turística (Bubión).

Dades per municipi

Municipi Superfície Població (2005) Ajuntament (2006)
Almegíjar
30 km²
435 hab.
PP
Alpujarra de la Serra
69 km²
1.174 hab.
PSOE
Bérchules
69 km²
807 hab.
PP
Bubión
15 km²
355 hab.
PP
Busquístar
18 km²
364 hab.
PP
Cádiar
47 km²
1.601 hab.
PP
Cáñar
26 km²
366 hab.
PSOE
Capileira
57 km²
582 hab.
PP
Carataunas
km²
198 hab.
PP
Cástaras
28 km²
251 hab.
PSOE
Juviles
15 km²
175 hab.
PP
Lanjarón
61 km²
3.756 hab.
PP
Lobras
16 km²
126 hab.
PP
Murtas
72 km²
741 hab.
PP
Nevada
78 km²
1.220 hab.
PSOE
Órgiva
134 km²
5.370 hab.
PP
Pampaneira
18 km²
355 hab.
PSOE
Pórtugos
21 km²
408 hab.
PP
Soportújar
14 km²
274 hab.
PSOE
La Tahá
26 km²
769 hab.
PSOE
Torvizcón
51 km²
795 hab.
PSOE
Trevélez
91 km²
837 hab.
PSOE
Turón
55 km²
339 hab.
PP
Ugíjar
67 km²
2.524 hab.
PSOE
Válor
59 km²
736 hab.
PP

Referències

  1. Alcàsser en la Contraviesa, 2004, pàgina 22

Vegi's també

Enllaços externs