Animi

De WikiLingua.net

Animi (アニメ, Animi^?), fora de Japó, és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa i fins a cert grau els elements relacionats. A Japó es pren al terme per a referir-se a l'animació en general.

L'animi tradicionalment és dibuixat a mà, però actualment s'ha tornat comú l'animació en computadora. Els seus guions inclouen gran part dels gèneres de ficció i són transmesos a través de mitjans cinematogràfics (transmissió per televisió, distribució de VHS i DVD, i pel·lícules amb àudio). Paralelamente a l'animi, a Japó es desenvolupa el món del màniga que es refereix al cómic de procedència japonesa. Entre el màniga i l'animi sol haver-hi molta interacció.

Taula de continguts 1 Etimología 2 Història de l'animi 3 Característiques de l'animi 3.1 Trama 3.1.1 Romanticisme 3.1.2 Realisme 3.1.3 Humanitat, Naturalesa i Tecnologia 3.2 Referències culturals 3.2.1 Sintoísmo i budisme 3.2.2 Bushidō 3.2.3 Senpai-Kohai 3.2.4 El sentit de l'haver de 3.2.5 Cristianismo 3.3 Disseny d'animació 3.3.1 Animació limitada 3.3.2 Guió i storyboard 3.3.3 Adreça d'una pel·lícula 3.3.4 Dilatació temporal 3.3.5 Disseny de personatges 3.3.6 Àudio 4 Directors reconeguts 4.1 L'estudi Ghibli 4.2 Mamoru Oshii 4.3 Katsuhiro Ōtom 4.4 Hayao Miyazaki 5 La indústria de l'animi 5.1 Producció 5.2 Companyies d'animi 6 Formats 6.1 Sèries de televisió 6.2 OVA 6.3 Pel·lícules 6.4 Especials de televisió 6.5 ONA 7 Gèneres 7.1 Gèneres demogràfics 7.2 Gèneres temàtics i estils 8 Distribució de l'animi fora de Japó 8.1 Àsia 8.2 Amèrica 8.2.1 Estats Units i Canadà 8.2.2 Amèrica Llatina 8.3 Europa 8.3.1 Espanya 8.4 Austràlia i Nova Zelanda 8.5 Àfrica 8.6 Censura i polèmiques 9 Impacte Cultural 9.1 Cultura otaku 10 Notes 11 Referències 12 Vegi's també 13 Enllaços externs

[editar] Etimología

El terme animi prové de l'abreviación de la transcripción japonesa de la paraula anglesa "animation" (アニメーション, animēshon^?). Per aquest motiu s'abrevie a "animi".^[1] No obstant això, en anglès la paraula "animation" no pot ser abreviada a "animi", ja que la "i" no forma part de la paraula original. Per aquest motiu, a Occident es va decidir no canviar quadres de gèneres que deuria provenir d'un altre idioma. I és així com neix la teoria del terme francès "vaig animar" (animat).^[2]

Internacionalment, l'animi va portar una vegada el nom popular "Japanimation", però aquest terme ha caigut en desús. Els fans pronunciaven la paraula preferiblement com abreviación de la frase "Japanese Animation" (animació japonesa en anglès). Va veure el seu major ús durant els anys 1970 i 1980^{[cita requerida]}, que generalment comprèn la primera i segona onada d'animi fandom. El terme va sobreviure almenys fins a principis dels 1990, però va semblar desaparèixer just abans del ressorgir de l'animi a mitjan els 1990^{[cita requerida]}.

En general, el terme "Japanimation" ara només apareix en contextos nostàlgics en el món occidental, no obstant això el terme és molt utilitzat a Japó per a distingir les animacions fetes allí (Japanimation) de les animacions en general (Animi, en japón).^[3]

[editar] Història de l'animi

La història de l'animi, el gènere d'animació d'origen japonès, comença en el segle XX, amb una sèrie de curtmetratges similars als trobats en altres països com Estats Units, Rússia, Alemanya, França, entre uns altres. Es va descobrir que la primera animació japonesa va ser en 1907, en el qual es pot observar la participació d'un nen mariner.^[4] La companyia Tennenshoku Katsudo Shashin (Tenkatsu) és qui reacciona primer, encarregant en 1916 al dibuixant de màniga Oten Shimokawa una pel·lícula del gènere.

En la dècada de 1930, l'animació es va convertir en un format alternatiu de la narració de contes. La falta de visió d'actors occidentals, per exemple, fa gairebé impossible dirigir les pel·lícules establertes a Europa, Amèrica, o mons de fantasia, que naturalment no tenen la participació de Japó. L'animació permet als artistes crear personatges i entorns.^[5]

L'èxit de Disney en Blanca Neus va influir als animadores japonesos.^[6] Osamu Tezuka va adoptar i simplificó moltes tècniques d'animació de Disney per a reduir els costos i el nombre de marcs en la producció. Aquesta va ser la intenció de ser una mesura temporal a fi que pugui produir el material en un estret programa d'animació amb un personal sense experiència.

Durant la dècada de 1970, hi va haver un augment en el creixement de la popularitat del màniga, que són sovint més tard animats, especialment els de Osamu Tezuka, que ha estat denominat una "llegenda" i el "déu del màniga".^[7] El seu treball i el d'altres pioners en el camp, inspirats en característiques i gèneres que són elements fonamentals d'animi en el dia d'avui. El gènere del robot gegant (conegut com "Metxa" fora de Japó), per exemple, es va concretar en virtut de Tezuka, desenvolupat en el gènere en virtut del Super Robot de Go Nagai i uns altres, i es va revolucionar a la fi de la dècada per Yoshiyuki Tomino que va desenvolupar realment el gènere dels robots de l'animi, com la sèrie Gundam i Macross es van convertir en clàssics instantanis en la dècada de 1980, i el gènere del robot d'animi segueix sent una de les més comunes en el Japó i en tot el món el dia d'avui. En aquesta mateixa dècada, l'animi es va fer més acceptat en el corrent principal a Japó (encara que menys que el màniga), i va experimentar un auge en la producció. Després d'algunes adaptacions d'animi d'èxit en els mercats estrangers, l'animi va adquirir una major acceptació en els mercats en la dècada de 1990 i encara més a partir del 2000.

[editar] Característiques de l'animi

[editar] Trama

Dintre de les característiques notables en el gènere, es destaca el desenvolupament de trames complexes al llarg d'un cert nombre d'episodis. Gran part de l'animi està estructurat en sèries de televisió amb nombres d'episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.^[8]

En la dècada de 1970, l'animi comença prendre un rumb diferent en el món de l'animació . Les produccions occidentals es caracteritzaven per estar dirigides a un públic infantil,^{[9] [10]} mentre que l'animi tractava temes més complexos com l'existencialismo i de vegades utilitzava un llenguatge més madur, algunes escenes de violència i sexuals.^{[11] [12]} Diverses vegades la demografía objectiu sovint afecta als contextos ideològics de l'obra: per exemple en el shōnen, en les sèries d'acció , es prenen moments que passen en l'adolescència com l'amistat , el compañerismo, les baralles, les aventures, el sacrifici per l'amor. En el seinen que també és per a un públic masculí es prenen temes més madurs com polítics, sexuals, o cientifícos (que, a excepció del kodomo, també poden ser part d'altres gèneres demogràfics, sol que es veuen amb més profunditat en aquest). També s'ha de prendre en compte, que quan una sèrie de màniga té molt èxit, és comú adaptar-ho a l'animi,^[13] pel que pren elements d'aquest.

[editar] Romanticisme

Pren elements de la fantasia i el sobrenatural.^[11] També es pren en compte les relacions que tenen els personatges, com amics o familiars. La major part de les sèries d'animi poden tenir alguna cosa emocional i connotaciones ideològiques. Les imatges poden crear un fons adient per a la transferència dels seus pensaments emocionals.^[8] Encara que en les sèries destinades per a un públic femení, se li pren més importància als sentiments dels personatges, no és alguna cosa aliè també a les sèries destinades per al públic masculí. Un element molt important dintre dels romanços, en on comúnmente els personatges estan desesperats per una persona especialment (alguna cosa que pot ser tant com drama i comèdia romàntica), el millor exemple en quant a l'expressió de sentiments és la sèrie Candy Candy. I també el sacrifici d'amor que fa una persona per la seva parella, un concepte que es maneja en les sèries d'acció , quan un personatge femení tracta de ser rescatada dels oponentes, ocorre el duel entre el personatge principal i el seu enemic (es reflecteix per exemple en la sèrie Hokuto no Ken). També hi ha diversos gèneres romàntics, en on es poden donar de diferent forma.

[editar] Realisme

Encara que és més predominant la fantasia sobre els successos reals,^[14] algunes sèries han tingut influència del moviment del realisme, fins i tot s'han adoptat obres literàries a l'animi.^[15] Les històries explicades a través d'aquest mig poden ser produïdes mitjançant la combinació de variats gèneres cinematogràfics, com tals hi ha una gran quantitat de temes, poden descriure esdeveniments històrics, com els citats després. Alguna cosa que sí s'ha de prendre en compte és que en l'animi es reflecteixen la cultura i les tradicions japoneses.^[16] Les idees populars dels personatges són: la persistencia, la falta de voluntat de lliurament persones molt poderoses o les circumstàncies, que la idea de la lliure determinació i l'elecció de vida, tenen alguna cosa important en la moral. També hi ha sèries amb drama històric, que narren diferents successos de Japó, com Rurouni Kenshin, o també d'Europa com la pel·lícula Steamboy, en on part dels personatges són ficticis, però uns altres poden ser part de la història . Alguna cosa que també es pren en compte és la política, que inclusivament els primers llargmetratges d'animi eren publicitat de la guerra, en on també el gènere metxa ha estat part d'un domini de diferents llocs i ideologies dintre de les sèries, també es veuen els abusos que es cometen en l'autoritat (que es fa present en els personatges contraris). Un altre element molt distingit és l'existencialismo , en on els personatges tracten d'analitzar la seva història, i els diferents successos pels quals han passat, pot veure's de manera molt profunda en Ghost in the Shell.

[editar] Humanitat, Naturalesa i Tecnologia

El que s'ha dit sobre la tradició sintoísta també és útil per a il·lustrar la forma en què el complex debat sobre la relació entre la naturalesa i la tecnologia ha estat des de fa molt temps important en la societat japonesa (encara que també en el món sencer), i això es reflecteix en l'animi. Per exemple, la pel·lícula Taro Melocotón, el guerrer diví dels mars, mostra una relació entre el medi ambient, al ser representat per animals en una illa, i la tecnologia, al ser part de propaganda de la Segona Guerra Mundial, en on també el gran desenvolupament de la tecnologia ha estat part de la postguerra.^[11] També dintre dels gèneres de la ciència ficció estan el metxa (robots gegants), en on es pot explicar com la tecnologia en comptes de ser un desenvolupament positiu, comença a ser una gran font de devastación, paradoxalment el dany ocasionat és recuperat per la mateixa tecnologia. Un altre concepte és el Cyberpunk, en on la pel·lícula Akira se li considera una pionera. També en la sèrie Serial Experiments Lain, el concepte d'humanitat és barrejat amb tecnologia, i la humanitat se li pren menys importància, generalment van acompanyades amb temes d'existencialismo . En un altre sentit, l'home-tecnologia, en particular, és també la cara a través de la qual en l'animi pren una transposició de la modernitat i, en última instància, el que va donar lloc a una inseparable combinació entre el vell i el nou.^[17]

[editar] Referències culturals

Aquest gènere narratiu és una barreja principalment de les cultures japonesa i occidental. Del gènere occidental rescata alguns arquetipos de personatges, presentació en capítols de mateixa durada i tècniques d'animació entre altres coses. A això li afegeix conceptes tradicionals japonesos com l'èmfasi en la vida quotidiana i l'estil tradicional de dibuix japonès modernitzat. A més es poden presentar altres tipus de mitologías, com la xinesa, grega, escandinava (si es prenguessin exemples estarien les sèries de Dragon Ball, Saint Seiya i Matantei Loki respectivament). També cal prendre importància que han pres altres religions, com l'Hinduismo i el Cristianismo.

[editar] Sintoísmo i budisme

El sintoísmo és la religió nativa de Japó, que es caracteritza per la visió animista de la naturalesa. La shin-tō és la forma de conducta dels déus que armoniza amb la naturalesa i els esperits avantpassats, en les deidades estan els kami (神, 'kami'^?),^[18] en general positius, que contrarrestan els oni (鬼, 'oni'^?), que són dimonis violents. Els mites i llegendes de tradició sintoísta són innombrables, començant amb els recollits en el Kojiki i Nihonshoki (textos que daten del segle VIII), que proporcionen les ànimes de més d'un punt de partida per a les històries que es narren a Japó. En particular, un segell distintiu del sintoísmo és combinar elements fantàstics i realment situats més enllà del límit normal de la percepció humana ordinària amb la vida quotidiana, una característica que també és fàcil de trobar en moltes obres d'animi.^[14]

[editar] Bushidō

Un altre factor que condueix l'animi són les tradicions, les anècdotes i situacions que, sense dubte, són l'ètica marcial que és bàsicament a causa de la complexitat de codi de conducta que consisteix en el bushidō, la via dels nobles guerrers.^[19] Les històries en l'animi, en particular, tendeixen a combinar els aspectes de bujutsu (武术, bujutsu^?) i el budō (武道, budō^?) que proporcionen el dret capaç de demostrar la lluita, sinó també per a representar el camí de la moral i d'educació protagonista.^[20] En algunes casos, l'heroi també pot ser divinizado com en la mitología grega.^[21] No obstant això, atès que el bushidō es connota per la presència de qualitats de lideratge moral, com la justícia, el sentit de l'haver de, la lleialtat, la compassió, l'honor , l'honestedat i la valentia, és bé recordar que el seu origen cultural no només es presenta l'animi, que d'alguna manera se centren en el combat, o directament en el conflicte posat en el Japó feudal, sinó que també es presenta en la modernitat de Japó.^[22]

[editar] Senpai-Kohai

En el camí dels budōca hi ha una norma que no podrà començar sense un guia, ja sigui d'un pare o un mestre (先生, sensei^?), poc importa, el que indica el carrer amb el seu comportament. En la societat japonesa, pel general és representat pel parell senpai-kōhai (tutor-treballador), on el primer és "el qual es va iniciar per primera vegada, i la segona, que va començar més tarda".^[23] Aquest informe, que implica el respecte i la devoció de kōhai cap al senpai, però també que són efectivament en condicions d'assessorar i orientar en la vida, gairebé pot determinar-se en cada context social, de l'escola al treball, dels esports a la política, i també, es reflecteix en l'animi, en on moltes vegades els personatges són ensenyats per un mestre.^[24]

[editar] El sentit de l'haver de

En el sentit de l'haver de presentat en l'animi pels japonesos, la veritable força està en no preocupar-se per la seva pròpia felicitat personal amb la finalitat d'assolir els ideals i complir amb un deure, és una recerca per tractar de buscar un camí intern.^[21] Les visites tenen el deure pagar un deute, que pot ser contra el rei, els pares, els avantpassats i àdhuc en contra del seu nom, però en les històries de moltes persones arriben a estar en contra de tot el món, el respecte en el qual el protagonista, sovint més enllà dels seus sentiments personals i l'aïllament que implica la seva inevitable diversitat, assumeix la responsabilitat pel sacrifici propi, que és inspirat per la història militar de Japó.^[25] No obstant això, la moral és un terme que és on l'univers és considerat per japonesos amoral i indiferent.^[26]

[editar] Cristianismo

El cristianismo com una religió importada, ha estat molt influent en la societat japonesa i de gran interès.^[26] Amb els processos de la missió de San Francisco Javier en el segle XVI, i les persecucions que van tenir els cristians, es buscava expandir el catolicisme a Àsia Oriental. En 1587, Toyotomi Hideyoshi (governador) va ordenar que els misioneros deixin el país. Després de l'Era Meiji, els misioneros tornen, fundant universitats. Actualment el 1% de la població és cristiana, els altres tenen una preferència de veure aquesta religió en la cultura popular, sense importar si ve d'Hollywood o Tòquio.^[27] Amb aquest motiu s'han pres alguns elements, com la sèrie Neon Genesis Evangelion, amb diverses referències. Alguns elements es relacionen amb les altres tradicions, per exemple, un element ha estat l'enfrontament dels kami i els oni, que tenen similitud amb el concepte dels àngels i els dimonis que també han estat representats.^[28] També si es prenen en compte els valors del sentit de l'haver de com l'altruismo i l'amistat , es relaciona amb l'acte sacrifici dels personatges per a ajudar als altres (que constantment és alguna cosa que es veu en el gènere shōnen). I també estan els antivalores com la superba dels personatges, en on també acaben derrotats (alguna cosa que es veu tant en les històries de la cultura occidental i la cultura oriental).

[editar] Disseny d'animació

Encara que l'animi es considera separat dels dibuixos animats, est utilitza moltes característiques aplicades en les caricaturas com storyboard, actuació de veu, disseny de personatges, entre unes altres. L'animi també tendeix a prendre prestats elements de molts textos de màniga en el fons, i els panells de dissenys també. Per exemple, un opening pot emprar panells a explicar la història, o per a dramatizar una qüestió d'efecte humorístico.

La majoria de vegades és l'adaptació de màniga en video - encara que també s'adapta d'una novel·la lleugera o una novel·la visual - ; tenint comúnmente menys detalls en els seus traços. Generalment l'animi es refereix al de dibuix de cel·les, però també s'aplica a l'animació creada per computadora,^[29] com per exemple Final Fantasy, encara que per a aquest últim sol haver-hi denominacions com CG (computer graphics).

[editar] Animació limitada

L'animi és conegut per la seva animació, la qual és molt particular^[29] comparada amb la qual tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de Disney. Els estudis en els quals es realitza animi han perfeccionat tècniques per a utilitzar la menor quantitat de quadres d'animació per segon que sigui possible (8 quadres per segon),^[30] tals com moure o repetir escenaris, imatges dels personatges que es llisquen per la pantalla, i diàlegs que impliquin animar únicament les boques mentre que la resta de la pantalla roman estática. Uns altres argumenten que el millor animi ha d'accentuar l'adreça sofisticada sobre l'animació actual (moviment del personatge), proporcionant una il·lusió de moviment quan en realitat no ho hi ha.^[29] Encara que en els últims anys tot ha millorat a causa de l'ús de tecnologies computacionales usant-se programari especialitzat en animació 2D o combinació 2D/3D. Els llocs representen l'atmosfera de les escenes, també poden haver-hi sèries com en La malenconia d'Haruhi Suzumiya, en on els llocs poden fer referències a diferents locaciones en la vida real.^[31] També hi ha simulació d'angles de càmera, moviment de càmera que juguen un important rol en les escenes. Els directors tenen la discreció de determinar angles viables per a escenes i fons i també poden escollir efectes de càmera com en la cinematografia.

[editar] Guió i storyboard

Triant una temàtica de l'animació, es comença la redacció del guió, en virtut de la qual el director, amb l'assistència del director de producció, comença a donar directives al primer disseny de personatges, el director artístic pot realitzar un primer esbós dels personatges i ambients. Amb el desenvolupat es dirigeix cap a la creació de guions, una espècie de cómic que serveix de base per al seguiment de tot el personal, proporciona detalls tals com el nombre de fotogrames de l'escena , els efectes visuals i dels antecedents necessaris, càmeres, els moviments de càmera, la dinàmica i la composició de les escenes (per a la creació de 26 minuts de storyboards, normalment, es requereixen al voltant de tres setmanes de treball). Una vegada establert, sota la coordinació del director els storyboards, disseny de personatges, el disseny de mecanismes i fons, es realitzen dibuixos preliminars, que van a formar l'animatic,^[29] que és una versió filmada de storyboards necessària per a verificar els temps i el ritme de les escenes, tant amb la incorporació del diàleg i la música que ha de tenir coherència amb les imatges i sons.^[17]

[editar] Adreça d'una pel·lícula

Una de les principals innovacions introduïdes per l'animi és la recuperació de tècniques que s'utilitzen per a compensar l'animació limitada, molt similars als utilitzats en l'adreça del cinema. Entre els moviments de càmera i efectes més utilitzats es poden distingir: la correcció, o imatges fixes; el deslizamiento, el disseny de deslizamiento a través del marc, zoom, en el qual la càmera s'allunya o enfoca; i tècniques basades en la distància relativa dels dibuixos per a accelerar o frenar el moviment d'un element; el pa, quan la càmera realitza una visió general de l'estructura horitzontal, la inclinació quan el pa és vertical és similar a la paella, amb la càmera que segueix a l'acció, o d'un únic element de la mateixa empresa (seguiment pa) o el mateix element, però un al costat de l'altre (de seguiment), esvaïment, que es descoloran de negre a blanc (sovint en un marc fix de molta cura), també la tècnica on la imatge empeny a les anteriors, i la pantalla es divideix, el quadre es divideix en diverses parts, cadascuna amb una visió diferent de la mateixa escena, la il·luminació de fons, el marc que afegeix una cel·la negra a excepció de la part que es desitja il·luminar.^[32]

[editar] Dilatació temporal

Moltes de les tècniques descrites anteriorment de recuperació, són també funcionals en el moment crucial de dilatació del temps en l'animi.^[33] Sobre el que es basa el fet que la mentalitat i l'espiritualitat japonesa no té molt sentit parlar de temps en termes cronométricos objetivamente de la mesura, ja que no té principi ni fi, podem dir que el que explica és la qualitat d'un moment, la intensitat amb la qual vivim.^[34] Aquesta és la raó per la qual en l'animi es troben sovint moments abans del "etern", en el qual el temps coincideix amb la descripció de l'entusiasme, de manera que quan més es tracta de la més intensa s'estén fins al moment es presentin fos de temps, en una imatge fixa, o en una paella (ténica d'animació).^[35] Una desaceleración enfática, podria portar una batalla, o una reunió d'uns moments a l'última per a més d'un episodi, amb un propòsit que és evident, no per a estalviar més l'elaboració, sinó més bé per a augmentar la tensió i la implicació emocional, com en les tradicions teatrals, com en l'expresionista alemany Serguéi Eisenstein per a fer un tipus de cinema americà i cinema negre primer.^[33]

[editar] Disseny de personatges

En l'animi el disseny de personatges pot variar de certes maneres depenent de l'època o els dibuixants. Cap destacar que en l'animi són usualmente influenciados més d'un tipus d'estil de brocha més que la caligrafía de llapis. Algunes característiques visibles són:

• Els ulls: comúnmente són molt grans, ovalados, molt definits i amb colors cridaners com vermell, rosa, verda, habitat, aparti dels normals com cafè i blau. Osamu Tezuka va introduir els ulls grans inspirat per produccions de Disney com Mickey Mouse i d'aquesta manera es prenen d'una manera humorístico o de personalitat al personatge. El coloreado és per a donar als ulls profunditat. Generalment una teixidura de llum d'ombra, el to de color i una ombra fosca són usats.^{[36] [37]} Cap destacar que no en totes les sèries hi ha ulls grans com en les pel·lícules d'Hayao Miyazaki.

• El cabell: hi ha de totes formes, grandàries i volums, per a personatges masculins o femenins. A més d'una gran varietat de colors com els de els ulls, aquests poden tenir diferents formes de sombreado.^{[38] [39]}

• El cos: pot ser molt semblat a les proporcions del cos humà,^[40] encara que d'una manera molt escultural com en el moé. Variacions a la proporció també poden canviar com en el chibi o super deformed on les trets poden ser molt exagerats, encara que aquests són per a donar un toc de comèdia a les sèries.

• La cara: el nas i la boca són petits, la part baixa de la cara sembla ser la d'un pentágono. Una àmplia varietat d'expressions facials són usats per caràcters per a denotar estats d'ànim i pensaments. L'animi utilitza un conjunt diferent de les expressions facials en comparació de l'animació occidental.^[41] Altres elements estilísticos són comuns i sovint en la comèdia d'animi personatges que estan conmocionados o sorpresos faran una "cara de culpa" en la qual s'exposa una expressió extremadament exagerada^{[cita requerida]}.

També cal prendre en compte que les característiques d'éssers no humans com animals, robots, monstres i dimonis^[42] varian depenent el context i són molt diferents a les dels humans. Els animals poden tenir un dibuix com realment són, encara que també pot haver-hi híbridos entre humans (vegi's kemono). Els robots i monstres poden ser de grandària gegantesca com els gratacels, encara que també poden presentar característiques chibi, de manera còmica.

[editar] Àudio

La banda sonora utilitzada en els diferents formats sol ser cridada OST com abreviación d'Original Soundtrack. Aquesta pot estar composta de:

• Opening (o obertura): Cançó posada a l'inici de l'animació (ovas i capítols de sèries) quan apareixen els crèdits inicials, és acompanyada una animació que sol caracteritzar la sèrie. Poden ser interpretades o compostes per bandes o cantants populars a Japó.

• Ending (o clausura): Cançó posada al final de l'animació (ovas i capítols de sèries) quan apareixen els crèdits finals, és acompanyada una animació més simple que la de l'opening. Poden ser interpretades o compostes per bandes o cantants populars a Japó.

• Soundtrack central (Banda sonora): Cançons que s'utilitzen per a acompanyar les escenes, depenent dels directors, pot usar-se una composició complexa d'òpera .^[43]

• BGM o Background Music: Pistes musicals (molt petites que no aconsegueixen a ser una cançó) utilitzades per a acompanyar les escenes.

• Bonus o Extres: Cançons compostes especialment per a l'animació però que no apareixen en aquesta. Poden ser peces inspirades en aquesta o cançons pensades des del punt de vista d'un personatge i interpretades pel mateix seiyū, actor de veu, com exemple vegi's la cançó himitsu del tercer OST de Noir.

A causa del tipus de difusió històrica de l'animi són més populars els termes anglesos que les seves traduccions a l'espanyol.

El repartiment d'actors de veus en l'animi és anomenat Seiyū. La professió Seiyū és coneguda i desenvolupada a Japó.^[44]

[editar] Directors reconeguts

[editar] L'estudi Ghibli

Isao Takahata i Hayao Miyazaki, després d'abandonar Toei Doga es trobaven treballant en sèries de televisió, però aquest últim sentia grans desitjos de tornar al cinema de dibuixos per a la pantalla gran. Miyazaki aconseguirà signar com director la seva primera pel·lícula gràcies a l'encàrrec rebut d'adaptar per al cinema el popular personatge televisiu de Lupin III, en El castell de Cagliostro (1979). Gràcies al ritme ràpid que li insufló Miyazaki i a uns gags basats sobretot en l'acció, va resultar una obra altament reconeguda.^[45]

Miyazaki publicava des de 1982 en la revista especialitzada Animage el màniga Nausicaä del Valle del Vent, que gaudia de gran prestigi.^[46] Gràcies a això, sorgeix el projecte que Miyazaki realitzés una versió per al cinema, que Takahata es responsabilitzarà de produir. Per la seva banda Miyazaki, a més de dirigir, es va encarregar també de l'argument, guió i story board. Apareix així la pel·lícula del mateix títol en 1984, on Miyazaki retrata una Terra devastada per la guerra, on la humanitat està en perill d'extingir-se. Malgrat tractar un tema tan poc comercial com el de la relació entre els éssers humans i la Naturalesa, el públic va mostrar una gran resposta.

Gràcies a l'èxit d'aquesta pel·lícula, Takahata i Miyazaki convencen al magnat del món editorial Yasuyoshi Tokuma perquè col·labori en la formació dels seus propis estudis de cinema d'animació, inaugurant-se d'aquesta forma en 1985 el Studio Ghibli.^[47] Dintre d'aquests, Miyazaki dirigirà títols com Laputa, el castell en el cel (1986), vagamente inspirada en Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift; El meu veí Totoro (1988), amb una estranya criatura dels boscos que només els nens de cor net poden veure; Majo no takkyūbin (1989), sobre les penalidades d'una jove bruixa, i Porco Rosso (1992).

Per la seva banda, Takahata dirigeix La tomba de les luciérnagas (1988), basada en un argument d'Akiyuki Nosaka, que relata la història de dos germans als quals els bombardejos americans durant la guerra han deixat orfes. Després d'aquesta, realitzarà Heisei Tanuki Gassen Ponpoko (Pom Poko, 1994), on els tanuki protagonistes veuen amenaçada la seva habitada pel desenvolupament urbanístic i decideixen passar a la defensa emprant les seves habilitats per a transformar la seva aparença. Totes aquestes produccions van tenir gran èxit comercial i repercussió també en l'estranger, on va començar a cobrar fama el nom del Studio Ghibli.^[48]

[editar] Mamoru Oshii

A Japó és molt reconegut l'animi de Mamoru Oshii (1951).^[49] Després de treballar un temps per a la televisió, Oshii crida aviat l'atenció per la seva sèrie Urusei Yatsura així com per la molt posterior Patlabor. No obstant això, el nom d'Oshii arribarà a les audiències occidentals gràcies a Ghost in the shell (1995). En l'edició de Cannes d'abril de 2004 va presentar Ghost in the Shell 2: Innocence (2004), que ve a ser una seqüela de la pel·lícula de 1995.

[editar] Katsuhiro Ōtom

Katsuhiro Ōtom (1954) va aconseguir fama internacional gràcies a la seva Akira (1988), basat en un màniga de creació pròpia, després del qual ve la pel·lícula Memories (1995), codirigida amb Koji Morimoto i Tensai Okamura. Anys després, tornaria dirigint la pel·lícula Steamboy (2004), una història del steampunk més tradicional i amb un pressupost milionari.^[50]

[editar] Hayao Miyazaki

Amb l'estrena de la princesa Mononoke (1997) torna a ressonar el nom del Studio Ghibli. Amb aquesta història ambientada en l'era Muromachi (segles XIV al XVI), es torna al tema de la Naturalesa amenaçada pels éssers humans. Sobrepassant totes les expectatives, la recaptació rebasa els deu mil milions de yenes, superant fins i tot a la nord-americana I. T.: L'extraterrestre.^[51] Miyazaki, que havia declarat als mitjans de comunicació que aquesta seria la seva última pel·lícula, es retractará poc temps després de dita afirmació.

Miyazaki tornarà a l'adreça en 2001 amb El viatge de Chihiro, història d'una noia capritxosa que, per a salvar als seus pares atrapats per un bruixa, arrisca la seva vida internant-se en una gegantesca casa de banys poblada per éssers sobrenaturals, aprenent a valer-se per si mateixa. Va tornar a renovar el llistó de taquilla, amb uns ingressos de 150 milions de dòlars, igual a la de Titanic.^[51] En l'edició de febrer de 2002 del Festival Internacional de Cinema de Berlín aconsegueix l'Ós d'or i al març de 2003 l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, fets àmpliament recollits per la premsa japonesa.^[16]

Miyazaki va tornar més tard amb Hauru no Ugoku Shiro (traduïda com El castell ambulant, L'increïble castell vagabundo i El Castell Errant, 2004). Al setembre de 2005 Miyazaki rep el Lleó d'Or a la seva carrera.^[52] En canvi Takahata, el seu company, després del fracàs comercial dels meus veïns els Yamadas (1999), es manté apartat de l'animi.^[53]

[editar] La indústria de l'animi

Aquest article o secció necessita fonts o referències que apareguin en una publicació acreditada, com llibres de text o altres publicacions especialitzades en el tema. Còpia i pega el següent codi en la pàgina de discussió del creador de l'article: {{subst:Aviso referències|Animi}}

[editar] Producció

Entre la dècada de 1900 i el 2000, la producció d'animi s'ha incrementat d'una manera molt gran:^[55]

En el 2001 les pel·lícules, videos i les produccions de televisió alcanzarón una quantitat aproximada de 180, mil milions de yenes, i en quant a l'exhibició s'estima de 43, mil milions de yenes. També la quantitat d'emissions de televisió ha estat molt significativa:

Any	Emissió en el matí	Emissió en la tarda	Emissió en la nit	Total
1996	643	850	1,090	2,583
1997	667	660	1,261	2,588
1998	673	452	1,406	2,531
1999	906	393	1,254	2,553
2000	724	271	1,291	2,286

[editar] Companyies d'animi

El nombre de creadors d'animi a Japó és de 3,657^{[cita requerida]} i el nombre d'empreses és de 247^{[cita requerida]}. La quantitat de llicències ha generat 3,937,000,000 de dòlars^{[cita requerida]}, i l'exhibició 8,110,000 de dòlars^{[cita requerida]}. També si prenem en compte que, Toei Animation, sent la compañia d'animi més gran de Japó^{[cita requerida]}, ha generat grans quantitats d'ingressos procedents de vendes de productes d'animi a Japó i fora d'ell^{[cita requerida]}:

Any	Ingressos en milions de yenes fora de Japó	Ingressos en milions de yenes a Japó
1999	1,561	8,233
2000	5,452	9,393
2001	7,154	8,876
2002	6,253	11,442

Dintre de les companyies, estan els estudis d'animació en activitat, com principals^{[cita requerida]}:

Nom	Fundació	Empleats
Aniplex	1997	50
Bee Train	1997	70
BONES	1998
Eiken	1952	50
GAINAX	1981	20
Gonzo	1992	155
J.C.Staff	1986	120
Kyoto Animation	1981	67
Madhouse	1972	120
Manglobe	2002
Nippon Animation	1975	100
Production I.G	1987	184
Satelight	1995	77
Studio 4°C	1986
Studio Ghibli	1985	150
Studio Nue	1972
Studio Pierrot	1979
Sunrise	1972	170
Tatsunoko	1962	43
Toei Animation	1956	462
TMS Entertainment	1995	298

[editar] Formats

Hi ha diferents formats de producció usats:

[editar] Sèries de televisió

Són el format més comú i moltes estan basades en un màniga. Per a les estrenes de cada sèrie a Japó, sol presentar-se un episodi per setmana, en temporades de 13 o 26 capítols per motius de calendari, duren mitja hora i igual que tots els programes de televisió hi ha corts comercials.^[56] D'aquí pot variar la seva distribució en altres parts del món.

[editar] OVA

Abreviación de "Original Video Animation" (Animació Original en video) o també "Only Video Available" (Només Disponible en video) aquí és on la durada d'un episodi pot variar d'uns sols minuts a 45 minuts, de vegades poden ser complements de la història. Normalment no es presenten en televisió.

[editar] Pel·lícules

Són els llargmetratges produïts per les companyies, poden ser històries originals basades en algun màniga o moltes vegades en les sèries d'animi que poden presentar històries alternes o un temps lògic establert de la sèrie. Normalment aquest complex (de 50 a 120 minuts) de pel·lícules difereixen bastant d'altres formats d'animació -per exemple, la qualitat d'imatge- i en conseqüència causa majors costos de producció.^[56]

[editar] Especials de televisió

Especial com bonificació de la sèrie, de vegades no està relacionat amb la història bàsica que es mostra en la sèrie de televisió. Normalment solen transmetre's en televisió per ser dia feriado durant el canvi d'estació; de vegades després de la conclusió d'animi. La bonificació de la sèrie sol estar estretament vinculada amb la trama de la sèrie, però no necessàriament la continua.

De vegades és alterna a la història principal i mostra escenes de la sèrie amb un altre punt de vista i escenes inesperades. Sovint en la bonificació circular de la sèrie, la història ha estat treballant amb la sèrie, però absolutament no canvia l'actual estat de continuïtat. Una sèrie pot ser omesa sense que es perdi. Normalment per a entendre la sèrie de bonificació s'exigeix el coneixement dels antecedents de la sèrie: pot veure's en els especials de Love Hina posteriors a dita sèrie de televisió.

[editar] ONA

ONA ("Original Net Animation", animació creada per Internet) d'animi especialment dissenyat per a la seva distribució en Internet. El format ONA encara no és molt usat i la seva durada és pel general curta.^[57] Un exemple d'est és Azumanga Web Daioh.

[editar] Gèneres

En l'animi solen haver-hi gèneres que es troben en els mitjans audiovisuals. Aquests són acció, aventura, comèdia, ciència ficció, drama, històries infantils, fantasia medieval, romanç i terror.

Gran part de les sèries d'animi poden incloure dues o més gèneres dels dits. Per exemple, acció i aventura poden ser combinats de molt bona manera en sèries com One Piece, on els personatges recorren llocs distints i alhora hi ha baralles; hi ha moltes sèries d'aquest tipus i és més comú veure-les en el shōnen. Així també drama i romanç es combinen de molt bona manera i moltes sèries solen barrejar-los (especialment en el shōjo). També misteri i terror com Death Noti.

[editar] Gèneres demogràfics

La taula següent mostra els gèneres usats exclusivament per a animi i el màniga.^[58]

• Kodomo (子供, Kodomo^? literalment "nen"): animi enfocado cap al públic infantil. Exemples: Doraemon, Hamtaro.
• Shōnen (少年, Shōnen^? literalment "noi" o "adolescent"): animi enfocado cap als nois. Exemples: Saint Seiya, Dragon Ball, Naruto.
• Shōjo (少女, Shōjo^? literalment "noia" o "noia"): animi enfocado cap a les noies. Exemples: Sailor Moon, Card Captor Sakura, Candy Candy.
• Seinen (青年, Seinen^? literalment "home jove"): animi com audiència objectiu els joves i adults. Exemples: Cowboy Bebop, Speed Grapher, Trinity Blood.
• Josei (女性, Josei^? literalment "dona"): animi com audiència objectiu les dones joves i adultes. Exemples: Nana, Paradise Kiss.

[editar] Gèneres temàtics i estils

Una altra forma de classificar a l'animi és mitjançant l'estil o gag que s'utilitza com centre de la història.

Per la seva temàtica:

• Mahō shōjo. Magical girl, noia-bruixa o amb poders màgics. Exemples: Corrector Yui, Sailor Moon.
• Metxa. Robots gegants. Exemples: Gundam, Mazinger Z.
• Sentai. En animi es refereix a un grup de superheróes. Exemple: Cyborg 009.
• Spokon. Històries esportives. Exemples: Eslam Dunk, Supercampeones.
• Cyber punk. La història succeeix en un món devastat. Exemple: El Puny de l'Estrella del Nord.
• Meitantei^{[cita requerida]}. És una història policíaca. Exemples: Sherlock Holmes, Meitantei Conan.
• Romakome. És una comèdia romàntica. Exemples: Lovely Complex, School Rumble.
• Shōnen-ai i Yaoi: Romanç homosexual entre nois o homes. Es diferencien el primer del segon en el contingut, ja sigui explícit o no. Exemples: Loveless, Sensitive Pornograph.
• Shōjo-ai i Yuri. Romanç homosexual entre noies o dones. Es diferencien el primer del segon en el contingut, ja sigui explícit o no. Exemples: Shoujo Kakumei Utena, StrawberryPanic .
• Hentai. Significa literalment "pervertido", és l'animi pornográfico. Exemples: Bible Black, La Blue Girl.
• Ecchi. És la pronunciació de la lletra H en japonès, presentant situacions mig-sexuals portades a la comèdia. Exemple: Golden Boy.
• Harem. Gènere en el qual, el protagonista està envoltat de dones que van després d'ell. Exemples: Love Hina, Negima.
• Harem Revers. Reversa del gènere anterior. Exemple: Fruits Basket.
• Magical Girlfriend. La història principal tracta sobre una relació entre un ser humà i un alienígena, un déu o un robot. Exemples: Onegai Teacher, Aa! Megamisama, Chobits.
• Animi progressiu. Animació feta amb propòsit d'emular l'originalitat japonesa. Exemples: Serial Experiments Lain, Neon Genesis Evangelion.

Per l'estil de dibuix:

• Bishōjo. Literalment, "jove bella".
• Bishōnen. Literalment, "jove bell".
• Kemono. Humans amb trets d'animals o viceversa.
• Super deformed. Personatges molt petits com muñequitos. Exageren les característiques infantils.
• Moé. Estil que exagera les característiques "tendres" dels personatges.

[editar] Distribució de l'animi fora de Japó

[editar] Àsia

L'animació japonesa és molt popular en Taiwán, Corea del Sud i el sud-est d'Àsia, on la sèrie per a nens Doraemon ha estat particularment reeixit a Tailàndia i Filipines a principis dels noranta, igual que Pokémon.^[59] En la televisió de Mig Orient, amb la sèrie d'UFO Robatori Grendizer.^[60]

[editar] Amèrica

[editar] Estats Units i Canadà

A Amèrica l'animi va començar a Estats Units en 1961 amb la pel·lícula Shōnen Sarutobi Sasuke (sota el nom de Magic Boy),^[61] i després Astroboy que va ser la primera sèrie transmesa.^[62] En aquest país han estat notables tant les edicions a referències culturals i l'aplicamiento de censura a certes sèries per part d'algunes companyies, aquestes amb l'objectiu que siguin aptes per a tot públic.^{[63] [64]} A causa d'això s'han llançat moltes sèries en DVD sota el segell "uncut" (sense corts), generant molts guanys per als distribuïdors.^[65] A Canadà, l'animi ha tingut un impacte semblat al d'Estats Units, un dels canals que transmet animi en aquest país és YTV.^[66]

[editar] Amèrica Llatina

A Llatinoamèrica, l'animi va començar a distribuir-se pels 1970s començant per Mèxic, Xile i Argentina amb les sèries Heidi, Princesa cavaller, Candy Candy i Meteoro.^[67] Els seguirien Kimba, El Lleó Blanc, Mazinger Z,^[68] Robotech en els 80s.^[69] Moltes d'aquestes sèries eren transmeses en la televisió oberta de molts països llatinoamericans. A partir de 1990 l'animi va començar a prendre molta popularitat amb Saint Seiya, Sailor Moon, Ranma 1/2 i les sagas de Dragon Ball i més tard Pokémon, Card Captor Sakura i Yu-Gi-Oh. Els canals distribuïdors en aquesta època eren Locomotion, Fox Kids, Cartoon Network i diversos canals de senyal obert. Actualment per a Llatinoamèrica, els canals distribuïdors d'animi han estat Animax,^[70] (successor de Locomotion, després que fos comprat per Sony), Cartoon Network i Etc...TV a Xile.^[71]

[editar] Europa

L'animi ha tingut radiodifusión televisiva a Europa: a més de la d'Espanya , a Itàlia i França ha sofert en el canvi dels anys setanta i vuitanta una "invasió pacífica". De fet, a França el primer animi es va transmetre en 1974, amb les sèries Ribon no Kishi i Kimba, El Lleó Blanc, però la importació massiva va començar només després de l'èxit de la sèrie UFO Robatori Grendizer transmesa en 1978.^[72] A Itàlia es transmet actualment animi pel senyal de MTV.^[73]

A Alemanya la programació de televisió d'animi és un fenomen bastant recent. Les primeres sèries de transmissió en l'oest d'Alemanya van ser Speed Racer en 1971 i Capità Futur en 1980. Els seus èxits no eren enormes, ja que de vegades eren acusats de ser massa violents i inadequats per als nens i només amb la consegüent transmissió de la sèrie La Rosa de Versalles i les d'esports Kickers i Mila Superstar a mitjan els noranta l'animi ha trobat més espai en la programació alemanya.^{[74] [75]}

La situació en el Regne Unit ha estat molt diferent, on l'animi pràcticament no havia tingut espai en la TV, però quan el mercat del video domèstic de l'animi s'hi havia afianzado des del final dels vuitanta amb la venda de pel·lícules VHS d'Akira i el naixement de Màniga Video, a diferència d'Itàlia i França, això ha ocorregut només en la segona meitat dels noranta.^[74] El recent èxit internacional recollits de llargmetratges d'Hayao Miyazaki i el Studio Ghibli va obrir les portes de celebració japonès també en països com Finlàndia i Polònia,^[74] mentre que a l'abril de 2007 a Romania, Hongria i República Checa han estat el llançament d'Animax , el canal temàtic de pagament per satèl·lit de Sony, un canal d'animi que emet 24 hores del dia, més tard integrant-se Alemanya.^[76]

[editar] Espanya

A Espanya, es van transmetre en 1970 les sèries Heidi i Marc i després Mazinger Z. En els 80s es va transmetre Candy Candy. Igual que a Llatinoamèrica, la popularitat de l'animi va començar en els 90s amb les sèries Saint Seiya, Dragon Ball i Captain Tsubasa i hi va haver altres títols com Kimagure Orange Road, City Hunter i Sailor Moon. A Espanya actualment són transmesos per Buzz, Quatre i alguns pel senyal espanyol de Jetix. En la dècada del 2000 s'ha incrementat molt la programació, a pesar que és molt inferior al transmès a Japó.^[77]

[editar] Austràlia i Nova Zelanda

En l'últim dècada Austràlia i Nova Zelanda també s'han convertit en grans importadores d'animació japonesa, com ho demostra les activitats de l'editorial Home Video Madman Entertainment^{[78] [79]} i el canal Animax en la telefonia mòbil.^[76]

[editar] Àfrica

La propaganda de l'animi a Àfrica és una història recent. Amb excepció de l'edició en àrab d'UFO Robatori Grendizer, que es va transmetre amb èxit a Egipte al començament dels anys vuitanta,^[80] l'animació japonesa ha trobat espai en el mercat en el continent africà només a partir del 2000, en particular a Sud-àfrica,^[81] i el canal Animax en la telefonia mòbil.^[76] En 2007, no obstant això, Sony ha llançat el seu canal de televisió per satèl·lit Animax també en diversos estats africans, com Sud-àfrica, Namibia, Kenya, Botswana, Zambia, Mozambique, Lesotho i Zimbabwe.^[82]

[editar] Censura i polèmiques

Quan diverses sèries són llicenciades fora de Japó, és possible que per malentesos culturals s'editin aquestes sèries. El paral·lel creixement de la popularitat de l'animi fora de Japó pren el creixent nombre dels adversaris d'aquest gènere de l'animació.^[12] La crítica més important és en opinió de molts el nombre excessiu d'escenes de violència i erotisme en l'animi,^{[9] [72] [8]} comportament inadequat i la visualització dels esports, col·lecció d'animi otaku que de vegades porta a les formes patològiques (retirada de la realitat, a prop de l'agressivitat és cridada Toxicomanía).^[83] En els països europeus i en els Estats Units els productes d'animi japonès han de passar una avaluació preliminar com es defineix en edat-audiència i en ocasions adaptar la trama a una demografía de menor edat, pel que l'editor de les obres talla les escenes violentes.^[84]

A Estats Units han estat editades moltes sèries per considerar-se inadequades per al públic infantil, pel que canvien el seu contingut per a fer-los més accessible als nens, també s'editen referències culturals japoneses a americanes. Per exemple, 4Kids Entertainment fa les edicions abans esmentades, però també va llançar els DVDs de Yu-Gi-Oh! i Shaman King sense corts.^[85] Encara amb la censura en Shaman King, alguns investigadors també la van trobar inadequada per al públic infantil.^[86] Molts es van molestar amb l'edició en One Piece, fent-la més infantil. Però FUNimation va adquirir els drets exclusius a Amèrica per a doblegar-la a l'abril de 2007 sense corts.^[87]

També per a Llatinoamèrica solen tallar algunes escenes quan es transmeten per televisió oberta. Cap destacar la polèmica que han tingut l'animi transmès en televisió, per exemple Dragon Ball Z, alguns investigadors consideren a la sèrie com sexista i violenta,^[88] en on també es considera inadequat posar les sèries violentes com programes infantils.^[89]

A Europa, algunes sèries tenen un semblant canvi com a Estats Units, amb la mateixa fi de fer-les més apta per a tot el públic.^[72] La polèmica que han tingut ha estat per exemple a Espanya i altres països, es creu que tot el referent a l'animació és alguna cosa infantil, per això s'han donat molts malentesos en la transmissió per les les cadenes de televisió.^[90] També va tenir polèmiques al fer un estudi amb nens, en on es consideraven que els quals veien aquesta sèrie no entenien el que realment passava en aquesta.^[91] El canal televisiu La Sisena va començar a incloure hentai en la seva programació, però va ser retirada dies després.^[92]

[editar] Impacte Cultural

La combinació de comunitats d'Internet i l'increment del material d'animi des d'imatges fins a videos, va fer el que és el fandom en l'animi.^[93] Una de les influències que ha tingut els fansub, ha estat per part de Bandai, qui van agrair a aquests per fer popular la sèrie Suzumiya Haruhi no Iūutsu als quals parlen en anglès.^[94] Al seu torn, aquests mateixos fansub van incrementar el coneixement de l'animi en el món d'igual o major forma que els animis en les dècades de 1980 i 1990.^{[cita requerida]}

Grans èxits al llarg de la història de l'animi han difós aquest tipus d'expressió en successives onades, normalment pel·lícules d'alt impacte que criden l'atenció de nous sectors cap a la indústria de l'animi. Dintre d'aquestes pel·lícules es pot trobar: Akira, Ghost in the Shell, i El viatge de Chihiro guanyadora de l'oscar a la millor pel·lícula d'animació en 2002^[95] i d'un Ós d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín (2001)^{[cita requerida]}. Un exemple clar de l'assimilació en el món és la producció espanyola Gisaku (2005) que és el primer llargmetratge d'estil animi realitzat íntegrament a EuropaPlantilla:Citareuqerida.

El succés fenomenal multimillonario de la franquícia de Pokémon,^[96] ha ajudat grandemente a la sèrie d'aquest, i als diferents spin-off de la sèrie, que després d'iniciar-se a transmetre's, segueix vigent encara.

També existeix l'Animi-Influenciado , que és animació feta fora de Japó, però amb l'estil animi.^[97] Part d'aquestes sèries és feta a Estats Units, Europa i altres parts d'Àsia. Com per exemple Avatar: la llegenda d'Aang. Els creadors de les sèries de Megues XLR i The Boondocks, han comentat que es van inspirar en l'animi per a la creació d'aquestes.^{[98] [99]} Un equip de producció francesa per a la sèrie Ōban Star-Racers va ser mogut a Tòquio per a col·laborar amb un equip de producció japonesa sobre l'Hal Film Maker.^[100] Crítics i fans en general de l'animi no considera a l'animi influenciado com animi.^[101]

Un altre tipus d'adaptació ha estat part de la Bíblia en l'animi, específicament l'Antic Testament, alhora aquesta ha estat amb l'assessorament del Vaticà, i fet per a tot públic.^[102]

Algunes sèries animades de televisió americana també han fet parodies o referències a l'animi com en South Park ("Chinpokomon" i l'episodi de "Good Estafis With Weapons"). Una altra sèrie amb parodies és Perfect Hair Forever. També les sèries dels Simpson i Els padrins màgics, han fet diferents parodies^{[cita requerida]}.

[editar] Cultura otaku

Igual que les pel·lícules, les sèries d'animació poden donar lloc a un seguiment massiu,^[65] especialment si van dirigides a nens o joves. En aquest cas, pot ocórrer que es generi una varietat d'articles de màrqueting estenent-ho a àrees com videojocs, pel·lícules i articles de col·lecció.

Pot que la fama d'una sèrie quedi confinada en un àrea relativament petita o que, pel contrari, s'estengui per mig món. Gairebé totes les sèries d'animació japonesa passen desapercebudes per al públic general. Malgrat això, poden oferir històries, personatges, escenes, frases mítiques, guiños a altres sèries, que passaran a formar part de la cultura otaku.

Les convencions d'animi van aparèixer per la dècada de 1990. Actualment les convencions s'han fet en diverses parts del món, principalment a Àsia, Europa i Amèrica.^[103] En moltes convencions de màniga i animi hi ha concursos de karaoke que els assistents podran interpretar les seves cançons preferides d'obertura i clausura jpop, jrock, gent disfressada dels seus personatges favorits d'animi (cosplay), entre uns altres,^[104] recentment ha aparegut un nou nom per als quals els agrada molt l'animi: "akiba-kei", usat per a aquells fanàtics que la hi passen en les botigues d'animi, conferències d'aquests, concerts de j-pop, entre uns altres.^[105]

[editar] Notes

[editar] Referències

• Schodt, Frederik L. (Reprint edition (Agost 18, 1997).''Màniga! Màniga!: The World of Japanese Comics. Tòquio, Japan: Kodansha International. ISBN 0-87011-752-1.
• Schodt, Frederik L. (1996). Dreamland Japan: Writings on Modern Màniga. Berkeley, Califòrnia: Stone Bridge Press. ISBN 1-880656-23-X
• Poitras, Gilles (1998). Animi Companion. Berkeley, Califòrnia: Stone Bridge Press. ISBN 1-880656-32-9.
• Martinez, D. Gender (1998), Ed. D. Martinez, Shifting Boundaries and Global Cultures. The Worlds of Japanese Popular Culture. Cambridge UP. ISBN 0-521-63128-9.
• Levi, Antonia(1996). Samurai from Outer Space: Understanding Japanese Animation. Open Court. ISBN 0-8126-9332-9.
• Drazen, Patrick (2002). Animi Explosion!: The What? Why? & Wow! of Japanese Animation. Stone Bridge Press, LLC. ISBN 1-880656-72-8.
• Cavallaro,Dani (2007). Animi Intersections. Tradition and Innovation in Theme and Technique. Jefferson, McFarland. ISBN 978-0-7864-3234-9.
• Lent, John (2001). Animation in Àsia and the Pacific. Indiana University Press. ISBN 0-253-34035-7.
• Ozawa, Tadasho. Com dibuixar animi. Norma Editorial. ISBN 84-8431-453-7.

[editar] Vegi's també

• Portal:Animi i Màniga Contingut relacionat amb Animi i Màniga.
• Categoria:Animi
• Categoria:Sèries d'animi
• Categoria:Pel·lícules d'animi
• Categoria:OVA
• Màniga
• Cosplay
• Fandom
• Dibuixos animats
• Associació de Defensa de l'Animi i el Màniga

[editar] Enllaços externs

• Associació de defensa de l'Animi i el Màniga