Arquitectura historicista

De WikiLingua.net

Las casas del parlamento británico y el reloj que contiene el famoso Big Ben representantes de ese neogótico británico vistos desde el río Támesis
Les cases del parlament britànic i el rellotge que conté el famós Big Ben representants d'aquest neogótico britànic vists des del riu Támesis

L'historicismo desenvolupat en el segle XIX concentrava tots els seus esforços a recuperar l'arquitectura de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques incorporant-li algunes característiques culturals d'aquest segle mentre que l'arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per a donar forma a alguna cosa nou. Podem destacar diversos corrents com les neobizantinas, neoárabes, neobarrocas... encara que la qual més auge va tenir va ser la neogótica practicada en l'Illes Britàniques que es basava, com bé indica el seu nom, en un nou gòtic ressuscitat. Entre les edificacions realitzades segons aquest estil destaca el Parlament Britànic, projectat per a.W. Pugin (1812-1852) i Xerris Barry (1795-1860). També van tenir molta importància algunes variants orientals, com el neogótico-indi, dintre del com podem destacar com exemple el Pavelló Real de Brighton, obra de John Nash (1752-1835). A Espanya, va destacar el corrent neomudéjar, com expressió d'un estil propi i nacional.

[editar] Arquitectura historicista a Iberoamèrica

A causa d'aquest nacionalisme que va treure a escena el Romanticisme observem en les arts iberoamericanas de finals del XIX l'afany per trobar la "identitat nacional". Quant a l'arquitectura això va tenir el seu reflex gràcies a l'historicismo. L'arquitectura historicista a Iberoamèrica va intentar imitar l'arquitectura prehispánica i reinterpretarla seguint els cànons contemporanis de l'època.

En altres idiomes