Bloc Nacionalista Galego

De WikiLingua.net

Bloc Nacionalista Galego
Partit polític Bloc Nacionalista Galego
Any fundació 1982
Ideologia Esquerra, socialisme, comunismo, nacionalisme gallec,
Ideologia respecte a Europa Europeista
Àmbit Galícia (Espanya)
Seu central Avda. Rodríguez de Viguri, 16-Baixo

15703 Santiago de Compostel·la

Portaveu Nacional Anxo Quintana
Web del partit www.bng-galiza.org
Discurso de Anxo Quintana. Asamblea del BNG en Diciembre 2006, Santiago de Compostela
Discurs d'Anxo Quintana. Assemblea del BNG al desembre 2006, Santiago de Compostel·la

El Bloc Nacionalista Galego (en castellà Bloc Nacionalista Gallec) és un front polític de Galícia (Espanya) format per militants individuals. Coexisten dintre del BNG varis grups i partits organitzats i reconeguts com tals pel propi BNG i en els quals poden militar els militants del BNG. No obstant això, la major part de la militancia (70%) només pertany al BNG i a cap altra de les formacions internes. A aquests militants se'ls crida independents. La seva ideologia es pot descriure com nacionalista gallec d'esquerres; l'independentismo també té cert calat entre el seu militancia, especialment en els seus sectors més juvenils.

Actualment estan reconeguts com grups dintre del BNG els següents: Unió do Povo Galego (UPG), Esquerda Nacionalista (EN), el Partit Nacionalista Galego-Partit Galeguista (PNG-PG), Unidade Galega (UG) (el qual es va integrar en el Bloc en 1994, dissolent-se en 2003, passant a ser un corrent d'opinió), Col·lectiu Socialista, Inzar i militants independents.

El seu Portaveu Nacional i vicepresident de la Junta de Galícia és Anxo Quintana. Galiza Nova és l'organització juvenil del Bloc.

La seva presència institucional actual està composta per 595 regidors, 15 diputats provincials, 13 diputats autonòmics, 2 diputats en el Congrés dels Diputats i un senador designat pel parlament de Galícia. Governa en majoria o mitjançant pactes en diversos ajuntaments (concellos) de Galícia, sent Pontevedra l'única de les set grans ciutats gallegues que el seu governo alcalde pertany al BNG (en coalició amb el PSdeG-PSOE).

Taula de continguts

[editar] Història

En els anys seixanta del segle XX es van fundar la Unió do Povo Galego (UPG) i el Partit Socialista Galego (PSG), partits nacionalistes gallecs de caràcter comunista i socialista, respectivament. En 1975 es va fundar l'Asemblea Nacional-Popular Galega (AN-PG), un front impulsat per la UPG com plataforma de mobilització social i base per al futur establiment d'una candidatura electoral nacionalista.

A l'octubre de 1981 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Galícia, a les quals UPG i el PSG van concórrer en coalició (Bloc Nacional Popular Galego - Partit Socialista Galego). Les eleccions van ser guanyades per Aliança Popular i els partits nacionalistes gallecs van aconseguir un resultat bastant discret (3 escons). Aquests diputats (Bautista Álvarez, Claudio López Garrido i Lois Diéguez) es van negar a jurar la Constitució Espanyola i a la tercera negativa van ser expulsats del Parlament.

El 26 de setembre de 1982 va tenir lloc a La Corunya l'assemblea constituent del Bloc Nacionalista Galego, que agrupava a l'AN-PG, la UPG, el PSG i altres col·lectius independents. No obstant això, un any després, en 1983, el PSG va abandonar el BNG (no obstant, un nodrit grup de militants del PSG va romandre en el Bloc). El PSG es fusionaria amb Esquerda Galega. En les eleccions autonòmiques de 1985 el Bloc només va aconseguir un escó (Xosé Manuel Beiras) amb 52.000 vots, mentre que Coalició Galega, un partit gallegista de centre, va aconseguir 11 escons, amb 3 escons per al Partit Socialista Galego - Esquerda Galega. Les eleccions les va tornar a guanyar Aliança Popular sota el nom de Coalició Popular de Galícia.

En 1986 el BNG va fer campanya pel «No» a l'OTAN . Aquest mateix any, la UPG va sofrir una escisión, creant-se el Partit Comunista d'Alliberament Nacional (PCLN) de caràcter independentista i comunista, el qual va romandre, no obstant això, en el Bloc. En aquest moment, el Bloc es trobava en una encrucijada i va haver d'escollir quina adreça política adoptar, prenent un camí més moderat. El BNG, liderat per Beiras, es desradicalizó en un esforç per a guanyar més suport electoral. En la tercera assemblea, el Partit Comunista d'Alliberament Nacional (que després formaria el Front Popular Galega) va abandonar el Bloc per recolzar a Herri Batasuna.

En 1988 es crea l'organització juvenil del Bloc, Galiza Nova

En les eleccions autonòmiques de 1989 va aconseguir per primera vegada grup parlamentari propi en el Parlament de Galícia amb el 8% dels vots i 5 escons. En les mateixes eleccions, el Partit Nacionalista Galego-Partit Galeguista (PNG-PG) i el Front Popular Gallec (FPG) no van obtenir cap escó. La coalició entre el PSG i EG va aconseguir dos escons.

Inzar i PNG-PG es van unir al Bloc en 1991, i en les eleccions autonòmiques de 1993 el BNG va aconseguir ja 13 diputats, amb el 18,5% dels vots. Després del seu fracàs en aquestes eleccions Unidade Galega (antic Partit Socialista Galego-Esquerda Galega) es va incorporar al Bloc. En aquesta època el Bloc va viure la seva època daurada, aconseguint en les eleccions generals de 1996 el BNG dos escons en el Congrés dels Diputats. En les eleccions autonòmiques de 1997 es va convertir per primera vegada en la segona força política de Galícia per davant del PSdeG-PSOE, amb el 24,8% dels vots i 18 escons, i en les eleccions al Parlament Europeu de 1999 va arribar a obtenir un eurodiputado, Camilo Nogueira. En les eleccions generals de 2000 van ser ja tres els escons en el Congrés dels Diputats.

No obstant això, el Bloc semblava haver arribat al seu sostre i en les eleccions autonòmiques de 2001 el BNG (22,6% dels vots) i el PSdeG-PSOE van aconseguir el mateix nombre d'escons: 17. En l'última assemblea nacional del Bloc es va produir un canvi generacional, rellevant Anxo Quintana a Beiras com portaveu nacional i candidat a la presidència de la Junta de Galícia.

En les eleccions generals de 2004, el BNG va sofrir una crisi deguda a la contínua reculada en vots, ja que només aconsegueix 2 escons en el Congrés dels Diputats i cap en el Senat (si bé per la quota parlamentària autonòmica va ser escollit senador pel BNG Francisco Jorquera). La crisi es va agreujar amb les eleccions al Parlament Europeu, en les quals, després de presentar-se en coalició amb el PNB i CiU (Galeusca), es va quedar sense eurodiputados. Malgrat això, al juliol de 2004, Anxo Quintana va establir canvis en la cúpula del partit.

Després de les eleccions autonòmiques de 2005, que certifiquen una nova reculada del Bloc (13 escons), la pèrdua de la majoria absoluta per part del Partit Popular va permetre l'entrada del BNG en un govern de coalició presidit pel socialista Emilio Pérez Touriño en el qual el BNG té una vicepresidència (que inclou les conselleries de Relacions Institucionals i Benestar Social), que ocupa Anxo Quintana. Així mateix, el BNG ocupa les conselleries de Cultura, Indústria, Mig Rural i Habitatge, de nova creació.

En la XII Assemblea Nacional, celebrada a Santiago de Compostel·la els dies 2 i 3 de desembre de 2006, es van presentar quatre candidatures al Consell Nacional: l'oficial, encapçalada per Anxo Quintana i amb el suport dels independents de Roberto Mera, va aconseguir 1.646 vots (62,57%) obtenint 31 representants en el Consell. La segona candidatura va ser Encontro Irmandiño, liderada per Xosé Manuel Beiras, que va aconseguir 449 vots (17,09%), obtenint 9 representants; A Alternativa, encapçalada per Rosari Fernández Velho, i que explica amb el suport de Camilo Nogueira i Esquerda Nacionalista, va aconseguir 291 vots (11,06%), aconseguint 5 representants. L'última candidatura va ser la del Movemento Pola Base, formada sobretot per sindicalistas de la CIG, que va aconseguir 245 vots (9,32%) i 5 representants.

Després de la votació es va arribar la un acord entre les diferents candidatures per a la repartición dels membres de l'Executiva Nacional. La candidatura oficial va ocupar 10 dels 15 membres, els altres cinc es van repartir entre Encontro Irmandiño i A Alternativa, el Movemento Pola Base va recolzar l'acord malgrat quedar fora de l'Executiva. També es va decidir modificar la composició de la següent Assemblea Nacional perquè sigui per delegats i no com ara oberta a tots els militants.

En les eleccions municipals de maig de 2007, el Bloc va obtenir el 19,15% dels vots. Agudiza la seva caiguda en les grans ciutats, descens que és compensat amb contundents victòries en localitats de grandària mitja Carballo, Arzúa, Teo, Monforte de Lemos, Bueu, Porriño o Pontecesures, ocupant espais rurals i socials que va abandonant el Partit Popular. L'estancamiento es compensa amb perspectives de major poder institucional en ajuntaments i diputacions provincials (on els socialistes presideixen, amb suport nacionalista les de La Corunya i Lugo).

En les eleccions generals de març de 2008, el BNG va mantenir els seus percentatges de vot i la seva representació institucional. Amb 209.042 vots (12,07%),[1] enfront dels 208.688 (11,37%) de 2004, va obtenir dos diputats, un per La Corunya i un altre per Pontevedra.

La seva presència institucional actual està composta per 595 regidors, 15 diputats provincials, 13 diputats autonòmics, 2 diputats en el Congrés dels Diputats i un senador per designació autonòmica.

[editar] Evolució del vot

[editar] Eleccions autonòmiques

Any Vots en milers Percentatge Diputat(s)
1985 52 - 1
1989 105 8 5
1993 269 18,3 13
1997 395 24,8 18
2001 346 22,4 17
2005 405 18,7 13

[editar] Eleccions generals

Any Vots en milers Percentatge Diputat(s)
1986 27 2,11 0
1989 47 3,59 0
1993 126 8,01 0
1996 220 12,85 2
2000 306 18,62 3
2004 209 11,37 2
2008 209 12,07 2

[editar] Eleccions al Parlament Europeu

Any Vots en milers Percentatge Diputat(s)
1987 45 3,7 0
1989 38 4,17 0
1994 32 11,4 0
1999 335 21,98 1
2004 (*) 345 23,32 2

(*) La candidatura de 2004 va ser amb GalEusCa

[editar] Eleccions municipals

Any Vots en milers Percentatge Regidors(s)
1983 49 - 0
1987 61 4,53 139
1991 107 7,71 241
1995 208 13,15 428
1999 290 18,54 586
2003 325 19,41 595
2007 315 19,15 661

[editar] Vegi's també

[editar] Referències

[editar] Enllaços externs