Bolero (ball)

De WikiLingua.net

El Bolero és una música bailable i de ritme lent

[editar] Ritme

El ritme del bolero és d'un compàs de quatre temps. En el primer temps la parella, un enfront d'un altre i amb els cossos pegats, sol mou la pelvis, en el segon dóna un pas ràpid, en el tercer també, i en la cambra dóna un pas lent; tot això mentre es gira lentament cap a l'esquerra. Aquesta forma de ballar tan simple ho va fer popular en tot el món, en tots els ambients i entre totes les classes socials.

[editar] Origen

Des dels seus orígens el bolero es va convertir en un dels gèneres musicals més difosos a Amèrica Central i del Sud. Les seves lletres romàntiques d'amor i desamor li donen un caràcter sentimental.

El bolero és un gènere musical bailable de temps lent nascut a Cuba a la fi del segle XIX hereu del bolero espanyol, però amb les seves pròpies característiques musicals.

A Espanya el bolero era un ball típic gitano nascut en el segle XVIII procedent de la seguidilla en el qual la melodia s'acompanyava amb guitarres, caixes de fusta i palmells.

A l'arribar a Cuba es fusiona amb influències i ritmes africans del Carib donant com resultat el bolero tradicional cubà amb acompanyament de guitarres (d'influència hispana) i bongos (influència africana), amb un ritme més semblant danzón i a l'habanera.

[editar] Història

El bolero arriba a Amèrica al començament del segle XIX amb una companyia de ball espanyola arribada de Cuba. A partir de 1810 aquest comença a allunyar-se dels seus orígens i en 1815 ja s'ha donat lloc a un bolero diferent, que va ser modificant-se fins a arribar al gènere actual.

A Amèrica durant aquest segle, la Romanza, una cançó d'origen francès, també influeix en el bolero. En 1832 s'obre en L'Habana una Acadèmia per a l'ensenyament d'aquest ball, que ja per a llavors estava completament deformado del seu origen espanyol.

Amb la influència d'un tipus de cançó yucateca procedent de Mèxic, el ritme passa de ternario a cuaternario, conformant-se la base de l'actual bolero.

El bolero típic cubà sorgeix definitivament al voltant de 1840 ja que els cubans van aprendre a modificar l'estranger per a convertir-ho en alguna cosa propi. Un dels primers boleros bé definits va ser el compost pel trovador cubà Pepe Sánchez en 1885, que porta el títol de Tristeses.

A la fi del segle XIX el bolero ja va determinant les seves formes i estructures. Alguna cosa més tard neix el bolero bailable, que es va desenvolupar del tot en 1927 gràcies a la influència d'un trio cubà.

A partir de 1920 el bolero tradicional va fusionant-se amb altres gèneres caribeños com el so, el danzón, la guaracha, el mambo i el cha-cha-cha donant lloc a múltiples varietats com el bolero rítmico, el bolero cha-cha-cha, el bolero mambo, la bachata, el bolero ranchero i el moruno fins a l'actual, el que va provocar el seu enorme èxit en tot el món.

En 1950 el bolero experimentava la seva màxima esplendor de mà de compositors com Agustín Lara. L'aïllament cultural d'Amèrica Llatina en els anys propers i posteriors a la Primera Guerra Mundial va contribuir a mantenir en auge el bolero, que va ser desenvolupant-se. Però a partir de la Segona Guerra Mundial, Llatinoamèrica deixa d'estar aïllada culturalmente i comença a integrar-se i a rebre influències de la resta del món, provocant la decadència del bolero i la pèrdua d'interès comercial cap a aquest. Més tard, molts van intentar tornar a popularitzar-ho com Danny Rivera cap a 1970, o Luis Miguel, més recentment, que ha aconseguit adaptar-ho als nous temps.

En altres idiomes