Casa de Trastámara

De WikiLingua.net

La Casa de Trastámara va ser una dinastia real, d'origen castellà que va regnar a Castella (de 1369 a 1504), a Aragó (de 1412 a 1516), a Navarra (de 1425 a 1479), i a Nàpols (de 1458 a 1501).

La Casa (una branca col·lateral de la reinante Casa de Borgoña) pren el seu nom del Condado de Trastámara, en el nord-oest de Galícia, referent al riu Tambre, títol que ostentava abans d'accedir al tron Enrique II el de les Mercedes (1369 – 1379) (després de la guerra civil que va acabar amb la mort en 1369 del seu germà patern Pedro I el Cruel), per haver estat criat i educat pel comte don Rodrigo Álvarez.

Sota els diferents regnats Trastámaras es debilitó l'autoritat monàrquica aconseguida per Pedro I i el desenvolupament econòmic que havia estat impulsat per la burgesia. Alhora, sota els seus governs es manifesta molt bé una política que portarà més avanci feia les anomenades monarquies autoritàries. Van assolir introduir a Castella en la guerra dels Cent Anys, permetent a la diplomàcia europea immiscuir-se dintre del regne. Sol al final i sota la influència aragonesa rectificadora es va aconseguir modernitzar-la, convertint-la en una potència, capaç d'incorporar-se en l'hegemonia des de llavors conjunta de la península Ibèrica.

La Casa de Trastámara va passar a regnar a Aragó mitjançant el Compromís de Casp (1412), que va posar fi a la crisi sucesoria originada per la mort sense descendència de Martín I l'Humà en 1410.

L'última monarca d'aquesta casa a governar a Espanya va ser la reina Juana I la Boja, que pel seu matrimoni amb Felipe I el Bell i a través del fill d'ambdós, Carlos I, va donar pas al govern d'Espanya per reis de la casa d'Habsburgo.

[editar] Bibliografía