Congratulations
De WikiLingua.net
Congratulations: 50 Years of the Eurovision Song Contest va ser un espectacle celebrat el 22 d'octubre de 2005 des de Copenhague, per a commemorar el 50º aniversari del Festival d'Eurovisió. Els organitzadors de l'esdeveniment van ser la UER i la televisió danesa. En principi l'espectacle es titularia Extravaganza 2005, encara que finalment es va canviar per Felicitats. Va ser retransmès a més de 40 països.
En dit espectacle es van presentar 14 de les 1000 cançons que havien passat pel Festival amb l'objectiu de ser triades comos les millors de la història del concurs. Dita elecció la van fer tant els eurofans mitjançant Internet mesos abans, com un comitè de la Unió Europea de Radiodifusión.
Aquestes cançons van ser interpretades per un ballet danès en l'escenari del Forum de Copenhague mentre es visionavan en una pantalla geganta les actuacions originals. En algunes cançons, al final de la interpretació, sortien els cantants originals. El guanyador es va triar mitjançant televoto.
Durant el programa van sortir a escena alguns dels cantants més populars que han passat pel concurs, i es van emetre videos de diferents actuacions al llarg dels 50 anys, si bé és cert que molts seguidors del Festival van mostrar la seva disconformitat amb dits videos, que no sempre es van centrar a emetre les millors actuacions del Festival, recorrent sempre a l'anècdota.
Els presentadors de la gal·la van ser Katrina Leskanich (ex component del grup Katrina & The Waves, guanyadors de 1997) i Renars Kaupers (solista del grup Brainstorm, tercers de 2000).
[editar] Les triades
Les 14 cançons triades per a concursar van ser:
- Congratulations, Cliff Richard (Regne Unit 1968)
- What’s another year, Johnny Logan (Irlanda 1980)
- Diva, Dana International (Israel 1998)
- Ets tu, Mocedades (Espanya 1973)
- Ein bißchen Frieden, Nicole (Alemanya 1982)
- Nel blu vaig donar pinto vaig donar blu, Domenico Modugno (Itàlia 1958)
- Waterloo, ABBA (Suècia 1974)
- Fly on the wings of love, Olsen Brothers (Dinamarca 2000)
- Pupeé de cire pupeé de so, France Gall (Luxemburg 1965)
- Eveyway that I ca, Sertab Erener (Turquia 2003)
- Ne partez pas sans moi, Celine Dion (Suïssa 1988)
- Hold em now, Johnny Logan (Irlanda 1987)
- Save your kisses for em , Brotherhood of Man (Regne Unit 1976)
- My number one, Helena Paparizou (Grècia 2005)
En la primera votació popular van quedar eliminades 9 cançons, sent les finalistes les de Domenico Modugno, ABBA, Johnny Logan, Brotherhood i Helena Paparizou. En aquest moment les línies telefòniques es van tornar a obrir durant 5 minuts i es va anunciar a Waterloo com guanyadora. Un representant del grup, va recollir el premi.
El programa va explicar amb la participació, entre uns altres, de Massiel, Mocedades, Dana Internacional, Carola, Alsou, Anne Marie David, Ronan Keating i Celine Dion (aquesta última, per satèl·lit). Lys Assia, primera guanyadora d'Eurovisió, va pronunciar durant la retransmissió: «Han passat molts anys, però encara seguim aquí junts.»
