Controversia per la denominació GNU/Linux

De WikiLingua.net

Trabajo de arte de la FSF de la mascota de gnu (la mascota de GNU) y el pingüino Tux (mascota del núcleo de Linux) Marcel "GNU/Linux".
Treball d'art de la FSF de la mascota de gnu (la mascota de GNU) i el pingüí Tux (mascota del nucli de Linux) Marcel "GNU/Linux".

GNU/Linux és el terme promogut per la Free Programari Foundation (FSF), el seu fundador Richard Stallman, i els seus patrocinadors, per al sistema operatiu que inclou les utilitats de la FSF i el nucli de Linux. Entre uns altres, notablement Debian usa aquest terme en el seu nom, però la gran majoria de les persones usen el terme "Linux" per a referir-se a tot el sistema operatiu.

La FSF argumenta l'ús del terme GNU/Linux perquè GNU va ser un projecte de llarga trajectòria per a desenvolupar un sistema operatiu lliure, del com el nucli sol va ser una petita peça. Els proponentes del terme Linux argumenten que els usuaris i els desarrolladores han escollit de forma aclaparadora mantenir aquest nom més curt, encara que reconeixen que GNU és un dels grans contribuents, un canvi de nom no està justificat.

Un sistema operatiu basat en Linux té molts components, incloent el nucli de Linux i els programes desenvolupats pel projecte GNU, també quantitats substancials de programari com X Window System fet per tercers. El nucli de Linux s'ha divulgat per a ser sol el component més gran, mentre que és més petit que la resta del programari desenvolupada pel projecte GNU.[1] Determinar exactament el que constitueix un "sistema operatiu" per s'és l'últim d'aquest debat sense fi, no obstant això no hi ha una autoritat per a determinar la demarcación.

Taula de continguts

[editar] Història

La història de Linux està lligada a la del sistema operatiu GNU. Els plans de GNU van ser fets en l'any 1983 i al setembre d'aquest any va ser anunciat publicamente. El desenvolupament de programari va començar al gener de 1984. GNU anava a ser un sistema operatiu clon d'Unix compost de programari lliure. En 1991, quan la primera versió del nucli de Linux va ser alliberada per Linus Torvalds, les porcions de nivell mig del sistema operatiu de GNU van quedar gairebé complets i el nivell superior podria ser proveido pel X Window System, però el nivell inferior (nucli, controladors de dispositius, utilitats de sistema i dimonis) encara no estava complet.

Els primers desarrolladores de Linux ho van adaptar específicament per a treballar amb GNU, i després, quan els desarrolladores de GNU van aprendre sobre Linux van adaptar parts de GNU per a treballar amb ell. Així Linux va compensar la necessitat més gran del sistema operatiu GNU. El nucli GNU (GNU Hurd), encara està en la seva infància, es troba en una etapa molt primerenca del seu desenvolupament.

L'Hurd va seguir un disseny ambiciós que va ser díficil de posar en execució i sol ha estat possible usar-ho marginalmente.

En 1992, la distribució Yggdrasil Linux va adoptar el nom "Linux/GNU/X". El nom "GNU/Linux" va ser usat primer per Debian en 1994. En el butlletí de juny de 1994 de GNU, es fa referència a Linux com un clon d'Unix lliure (amb moltes utilitats i llibreries de GNU). En l'edició de gener de 1995, el terme "GNU/Linux" va ser usat en lloc de "Linux". Al maig de 2006, Stallman va alliberar Emacs 19.31 amb l'objectiu de canviar el nom del sistema "Linux" a" Lignux", també recolzant les alternatives de "Sistema GNU basat en Linux" o "Sistema GNU/Linux". Stallman després va usar "GNU/Linux" exclusivament.

[editar] Casos on "GNU/Linux" és inaplicable

En alguns sistemes integrats com les PDA, el nucli de Linux s'usa amb pocs o cap component de GNU, amb alternatives com uClibc i BusyBox reemplaçant les eines de GNU, o simplement una aplicació com un procés en el nucli. Tots, incloent la FSF, estan d'acord en què "GNU/Linux" no és el nom apropiat en algunes circumstàncies.[2] Gairebé tots els ordinadors d'escriptori i servidors basats en Linux usen components en GNUs, com glibc (la llibreria C de GNU), coreutils, i bash.

[editar] Arguments per a "GNU/Linux"

La FSF advoca per la denominació "GNU/Linux" no simplement pel gran nombre de components GNU usats en un sistema basat en Linux o la quantitat de codi font de GNU, sinó l'objectiu del projecte GNU va ser específicament desenvolupar un sistema operatiu:

Anglès:Sota if you were going to pick a name for the system based on who wrote the programs in the system, the most appropriate single choice would be GNU. But we don't think that is the right way to consider the question. The GNU Project was not, is not, a project to develop specific programari packages. [...] Many people have made major contributions to the free programari in the system, and they all deserve credit. But the reason it is an integrated system — and not just a collection of useful programs — is because the GNU Project set out to make it one. We made a list of the programs needed to make a completi free system, and we systematically wrote, or found people to write, everything on the list.[3]

Richard Stallman

Espanyol:Si anem a escollir un nom per al sistema sobre la base de qui va escriure els programes en el sistema, l'elecció més apropiada seria GNU. Però no creiem que sigui la forma correcta de considerar la pregunta. El Projecte GNU no va ser, i no és, un projecte per a desenvolupar paquets de programari específics. [...] Moltes persones han fet contribucions enormes al programari lliure en el sistema i tots mereixen crèdit. Però la raó per la qual és un sistema integrat - i no només una col·lecció de programes útils - és perquè el Projecte GNU va establir que així ho anés. Vam fer una llista dels programes necessaris per a crear un sistema lliure complet, i tot el que hi havia en aquesta llista vam ser escrivint-ho sistemàticament, o trobem gent per a escriure-ho.[3]

Richard Stallman

La FSF argumenta que el problema del nom és important perquè li dóna crèdit a les contribucions tècniques del projecte GNU i l'idealismo de la filosofia del programari lliure GNU (com oposada al moviment del codi obert):

Anglès:Calling the system GNU/Linux recognizes the role that our idealism played in building our community, and helps the public recognize the practical importance of these ideals.[2]

Espanyol:Cridar GNU/Linux al sistema reconeix el rol que el nostre idealismo va jugar en la construcció de la nostra comunitat, i ajuda al públic a reconèixer la importància pràctica d'aquests ideals[2]

Anglès:Calling this variant of the GNU system "Linux" plays into the hands of people who choose their programari based only on technical advantage, not caring whether it respects their freedom.[4]

Espanyol:Cridar "Linux" a aquesta variant del sistema GNU li fa el joc a qui escullen el seu programari basat només en els avantatges tècnics, sense tenir en compte si aquest respecta la seva llibertat.[5]

El significat ordinari de "sistema operatiu" inclou el nucli — el subsistema específic que interactúa amb el maquinari — i el programari usat pels usuaris i les aplicacions per a administrar el computador. Per una altra part, els noms "GNU" i "Linux" estan relacionats intencionalmente al nom "Unix", i Unix ha estat conceptualmente inclòs amb les llibreries de programació de C juntament amb les eines de l'usuari així com el nucli.

En 1991 en les notes d'alliberament de les versions 0.01 - 0.11 de Linux (que no va ser lliurat sota la Llicència pública general de GNU fins a la version 0.12[6] ), Torvalds va escriure:

Anglès:Sadly, a kernel by itself gets you nowhere. To get a working system you need a shell, compilers, a library etc. These llauri separate parts and may be under a stricter (or even looser) copyright. Most of the tools used with linux llauri GNU programari and llauri under the GNU copyleft. These tools llaurin't in the distribution — ask em (or GNU) for habiti info.[7]

Espanyol:Tristament, un nucli per si mateix no et porta a cap part. Per a aconseguir-te un sistema que funcioni necessites un intèrpret de comandos, els compiladores, una biblioteca, etc. Aquestes són peces separades i poden estar sota copyright. Gairebé totes les eines usades amb Linux són programari de GNU o estan sota la Llicència GNU. Aquestes eines no estan en la distribució — pregunti'm (o a GNU) per més informació.[8]

Torvalds també va escriure durant 1992, en el debat Tanenbaum-Torvalds, "Com ha estat notat (no sol per mi), el nucli de Linux és una minúscula part d'un sistema complet".[9]

L'ús de la paraula "Linux" per a referir-se al Nucli, el Sistema Operatiu, i la distribució sencera de Linux, condueix sovint a confusions entre els tres. Molts dels paquets importants de GNU són part clau de gairebé totes les distribucions. Les fonts dels mitjans fan amb freqüència declaracions errònies tals com dir que el sistema operatiu sencer de Linux (més que simplement el nucli) va ser escrit per Torvalds en 1991; que Torvalds dirigeix el desenvolupament d'altres components com la interfaz gràfica o les eines GNU; o que els nous alliberaments del nucli emboliquen graus de canvis visibles com en les noves versions de sistemes operatius propietaris com Microsoft Windows, on moltes coses aparti del nucli canvien simultaneamente.

Per aquesta confusió, amenaces legals i campanyes de relacions publiques aparentment adreçades contra el nucli, com les llançades pel Grup SCO o l'Alexis de Tocqueville Institution (AdTI), han estat malinterpretados molts comentaris doncs les persones assumeixen que tot el sistema operatiu ha estat "demandat". Aquestes organitzacions han estat acusades d'explotar deliberadamente aquesta confusió:

Anglès: Generally, SCO's Caldera v IBM Complaint is vague and confusing as to whether the accusations involve the Linux kernel, the GNU/Linux operating system, Linux distributions, Linux applications, or whatever. (Mike Angelo, MozillaQuest Magazine, 2003)[10]

Espanyol: Generalment, la queixa de SCO en el cas Caldera vs. IBM és vaga i confusa i no aclareix les seves acusacions que emboliquen el nucli de Linux, el sistema operatiu GNU/Linux, les distribucions Linux, les aplicacions Linux, o el que sigui. (Mike Angelo, MozillaQuest Magazine, 2003)[11]

Anglès: SCO has used "Linux" to mean "all free programari," or "all free programari constituting a UNIX-like operating system." This confusion, which the Free Programari Foundation warned against in the past, is here shown to have the misleading consequences the Foundation has often predicted. (Eben Moglen, 2003)[12]

Espanyol: SCO ha usat "Linux" per a dir "tot el programari lliure," o "tot el programari lliure que constitueix un sistema operatiu tipus-UNIX." Aquesta confusió, en la qual la Free Programari Foundation va fer enfasis en el passat, està aquí deixant conseqüències que la Fundació hi havia no obstant això predicho. (Eben Moglen, 2003)[13]

Anglès: I guess we ca all be glad the world found it sota hard to say GNU/Linux, because SCO fell right into the pit, equating Linux, the kernel, with GNU/Linux, the everything, kernel plus the applications. (Pamela Jones, Groklaw, 2003)[14]

Espanyol: Pressenteixo que tots podem estar alegres que el món hagi trobat tan díficil dir GNU/Linux, perquè SCO va ficar el dit en la nafra, comparant Linux, el nucli, amb GNU/Linux, és a dir tot, el nucli més les aplicacions. (Pamela Jones, Groklaw, 2003)[15]

Anglès: In particular, Stallman criticized the [Ken Brown/AdTI] report for capitalizing on common confusion between the Linux kernel, which Stallman says "Linus really wrote," with the full GNU operating system and associated programari, which ca be and generally is used with the Linux kernel. (Llisa Stapleton, LinuxInsider, 2004)[16]

Espanyol: En particular, Stallman va criticar el reporti [Ken Brown/AdTI] per fer créixer la confusió comuna entre el nucli de Linux, sobre el qual Stallman diu "Linus realment va escriure" amb el sistema operatiu GNU i programari associat, el qual pot ser i és usat usualmente amb el nucli de Linux". (Llisa Stapleton, LinuxInsider, 2004)[17]

En resposta a critiques a Stallman sobre el canvi de nom que segons algunes persones provenen de l'egoisme, el RMS(Richard Stallman) ha respost que el seu interès no consisteix a donar-se crèdit, però si al Projecte GNU:

Anglès: Some people think that it's because I want my ego to be fed. Of course, I'm not asking you to call it "Stallmanix".[18]

Espanyol: Algunes persones pensen que és perquè vull alimentar el meu ego. Per supòsit que no t'estic demanant cridar-ho "Stallmanix".[18]

Stallman ha admès ho irritante que pot ser, però creu que pot justificar-se:

Anglès: If this thread is annoying, please imagini what it is like to see an idealistic project stymied and made ineffective, because people don't usually give it the credit for what it has done. If you're an idealist like em, that ca ruin your whole decade.[19]

Espanyol: Si aquesta discussió és molesta, imaginin-se per favor el que significa veure un projecte idealista obstaculitzat i neutralitzat perquè la gent pel general no li dóna el crèdit per tot el que ha assolit. Si ets un idealista com jo, això pot arruïnar-te una decada sencera.[20]

En resposta a un altre argument comú (veure a baix), la FSF reconeix que molta gent ha contribuït a GNU/Linux i que aquest nom tan curt no els lliura crèdit a tots, però aquest argument no justifica que al sistema se li segueixi cridant "Linux":

Anglès: Since a long name such as GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv becomes absurd, at some point you will have to set a threshold and omit the names of the many other secondary contributions. There is no one obvious right plau to set the threshold, sota wherever you set it, we won't argue against it... But one name that cannot result from concerns of fairness and giving credit, not for any possible threshold level, is "Linux". It ca't be fair to give all the credit to one secondary contribution (Linux) while omitting the principal contribution (GNU).[2]

Espanyol: Atès que un nom llarg com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv seria absurd, en algun punt serà necessari posar un límit i ometre els noms de moltes altres contribucions secundàries. No hi ha un lloc obvi per a establir aquest llindar, així que on sigui que ho col·loquis, no ens oposarem a ell... Però un nom que no pot ser resultat de les preocupacions d'imparcialitat i reconeixement, per a ningun nivell d'aquest llindar, és "Linux". No és just donar tot el crèdit a una contribució secundària (Linux) mentre s'omet la contribució principal (GNU).[2]

[editar] Arguments per a "Linux"

"Linux" és per molt el nom més conegut,[21] i la gran majoria de persones han adoptat aquest ús, mentre que les referències a la controversia pel nomenament apareixen freqüentment en els corrents principals. "Linux" té el moment més històric perquè Torvalds ho ha usat per a combinar el sistema des de 1991, mentre Stallman va començar a demanar-li a la gent que ho cridessin "GNU/Linux" a mitjan els 90, temps després del com el nom "Linux" s'havia tornat popular. "Linux" és més curt i més fàcil de dir que "GNU/Linux", particularment donada la pronunciació de Stallman "gəˈnu slæʃ 'lɪnəks" or "gəˈnu plʌs 'lɪnəks".

Eric S. Raymond escriu (en l'entrada de Linux de l'Arxiu de l'argot):

Anglès: Some people object that the name "Linux" should be used to refer only to the kernel, not the entire operating system. This claim is a proxy for an underlying territorial disputi; people who insist on the term GNU/Linux want the FSF to get most of the credit for Linux because RMS [Stallman] and friends wrote many of its user-level tools. Neither this theory nor the term GNU/Linux has gained habiti than minority acceptance.

Espanyol: Algunes persones objetan que el nom "Linux" hauria d'usar-se per a referir-se solament al nucli, no a tot el sistema operatiu. Aquesta demanda és un poder per un conflicte territorial subyacente; la gent que insisteix en el terme GNU/Linux volgués que el FSF aconseguís la major part del crèdit per a Linux perquè RMS (Stallman) i els seus amics van escriure moltes de les seves eines user-level. Ni aquesta teoria ni el terme GNU/Linux ha guanyat més que l'acceptació de la minoria.

Linus Torvalds ha dit en el documental Revolution US, quan se li pregunto si el nom GNU/Linux estava justificat:

Anglès: Well, I think it's justified, but it's justified if you actually make a GNU distribution of Linux... the same way that I think that "Xarxa Hat Linux" is fini, or "SuSE Linux" or "Debian Linux," because if you actually make your own distribution of Linux, you get to name the thing, but calling Linux in general "GNU Linux" I think is just ridiculous.[22]

Espanyol: Bé, pinso que estaria justificat, però justificat si creguis una distribució GNU de Linux... de la mateixa forma que penso que "Xarxa Hat Linux" està bé, o "SuSE Linux" o "Debian Linux", per que si tu fas la teva pròpia distribució, tu li poses el nom, però cridar Linux en general "GNU Linux" és rídiculo.[23]

Una editorial en el Linux Journal va expressar l'especulació comuna que aquest suport de Stallman del nom combinat és una temptativa de cavalcar injustament a l'ombra de la fama de Linux:

Anglès: Perhaps RMS is frustrated because Linus got the glory for what RMS wanted to do.[24]

Espanyol: Tal vegada RMS està frustrat perquè Linus va obtenir la glòria que RMS volia tenir.[25]

(Vegi a dalt per a la resposta de Stallman.) El mateix article de Linux Journal cita a Torvalds el següent:

Anglès: Umm, this discussion has gone on llevi long enough, thank you very much. It doesn't really matter what people call Linux, as long as credit is given where credit is due (on both sides). Personally, I'll very much continue to call it "Linux".[26]

Espanyol: Umm, està discussió ha anat massa lluny, moltes gràcies. No importa realment si la gent ho crida "Linux", sempre que el crèdit sigui donat on s'ha de (en ambdós costats). Personalment, continuaré llamandolo "Linux".[27]

En una venda similar, el debat sobre el nom per al sistema operatiu és de vegades caracteritzat com una discussió trivial; p.i. John C. Dvorak va escriure:

Anglès: Unfortunately, the Linux community spends too much of its energy on things such as nomenclature (like the name GNU/Linux versus Linux).[28]

Espanyol: Desafortunadament, la comunitat Linux gasta massa energia en coses com en la nomenclatura (com el nom GNU/Linux vs. Linux).[29]

Uns altres han suggerit que, malgrat els mèrits, la persistencia de Stallman en el que semblen causes perdudes fan que ell i GNU es vegin mal. Per exemple, Larry McVoy (autor del programari propietari BitKeeper, una vegada solia manejar el desenvolupament del nucli de Linux) va opinar que reclamar crèdit només ho fa a un semblar insensat i glotón.[30]

Molts usuaris i venedors que prefereixen el nom "Linux" puntualitzen la inclusió d'eines no-GNU i no-Kernel com el Servidor Apache HTTP, el X Window System o KDE en el sistema operatiu per a usuari final basat en el nucli de Linux. Com ho va dir Jim Gettys, creador de X:

Anglès: There llauri lots of people on this bus; I don't hear a clam of support that GNU is habiti essential than many of the other components; ca't take a wheel away, and end up with a functional vehicle, or an engine, or the seats. I recommend you be happy we have a bus.[31]

Espanyol: Hi ha molta gent en aquest bus; No sento el clam que GNU és més essencial que molts altres components; no pots llevar una roda, i acabar amb un vehicle funcional, o un motor, o les cadires. Et recomano que siguis feliç perquè tenim un bus.[32]

(Veure a dalt la resposta de la FSF, que limita els crèdits però acaba amb una conclusió diferent.)

En el seu ús principal, el nom "Linux" és usat com un exemple del concepte del programari o un altre contingut pot ser modificat i redistribuido lliurement, encara que tals usos no esmenten generalment el GNU o el “programari lliure” específicament.

[editar] Pronunciació

Encara que "GNU/Linux" és pronunciat "gəˈnu 'lɪnəks", "GNU Linux", Stallman ha demanat explícitament la pronunciació del slash per a prevenir que algú es confongui i pensi que el nucli de Linux és un projecte GNU:

Anglès: I prefer to pronounce it GNU-slash-Linux, or GNU-plus-Linux. The reason is when you say GNU-Linux it is very much prone to suggest a misleading interpretation. After all, we have GNU Emacs which is the version of Emacs which was developed for GNU. If you say "GNU Linux", people will think it means a version of Linux that was developed for GNU. Which is not the fact.[33]

Espanyol: Jo prefereixo pronunciar-ho GNU-barra-Linux, o GNU-amb-Linux. La raó és que quan tu dius GNU-Linux és molt probable una malinterpretación. Després de tot, tenim GNU Emacs que és una versió d'Emacs desenvolupada per GNU. Si tu dius GNU-Linux la gent pensarà que és una versió de Linux que va ser desenvolupada per GNU. Que no és el fet.[34]

[editar] Referències

  1. David A. Wheeler, "Habiti Than a Gigabuck: Estimating GNU/Linux's Size" (29 de juliol de 2002).
  2. a b c d i GNU/Linux FAQ, the Free Programari Foundation's responses to common objections to the "GNU/Linux" name.
  3. a b Richard Stallman, "Linux and the GNU Project"
  4. Richard Stallman, Linux, GNU, and freedom (2002).
  5. Richard Stallman, Linux, GNU, and freedom (2002).
  6. Linus Torvalds, "Release Notis for Linux v0.12" (January 1992).
  7. Linus Torvalds, "Notis for linux release 0.01" (September 1991).
  8. Linus Torvalds, "Notis for linux release 0.01" (September 1991).
  9. Linus Torvalds, comp.us.minix post (Jan. 31, 1992).
  10. Mike Angelo, "SCO-Caldera v IBM," MozillaQuest Magazine, 28 d'abril 2003)
  11. Mike Angelo, "SCO-Caldera v IBM," MozillaQuest Magazine, 28 d'abril 2003)
  12. Eben Moglen, "FSF Statement on SCO v IBM", 27 June 2003.
  13. Eben Moglen, "FSF Statement on SCO v IBM", 27 June 2003.
  14. Pamela Jones, "Moglen: SCO Is Guilty of What the RIAA Calls Stealing", Groklaw (31 October 2003).
  15. Pamela Jones, "Moglen: SCO Is Guilty of What the RIAA Calls Stealing", Groklaw (31 October 2003).
  16. Llisa Stapleton, "Stallman: Accusatory Report Deliberately Confuses", LinuxInsider (27 May 2004).
  17. Llisa Stapleton, "Stallman: Accusatory Report Deliberately Confuses", LinuxInsider (27 May 2004).
  18. a b Richard Stallman, "Free Programari: Freedom and Cooperation", transcript of speech at New York University in New York, New York (29 May 2001).
  19. Richard Stallman, "Re: GNU/Linux", linux-kernel mailing list (3 April 1999)
  20. Richard Stallman, "Re: GNU/Linux", linux-kernel mailing list (3 April 1999).
  21. Google Trends - Clik here
  22. Moore, J.T.S. (Produced, Written, and Directed). Revolution US \[DVD].. 
  23. Moore, J.T.S. (Produced, Written, and Directed). Revolution US \[DVD].. 
  24. "From the Publisher: On the Politics of Freedom", Linux Journal #30 (Oct 1996).
  25. "From the Publisher: On the Politics of Freedom", Linux Journal #30 (Oct 1996).
  26. Linus Torvalds, "Lignux, what's the matter with you people?", comp.us.linux.misc newsgroup (3 June 1996).
  27. Linus Torvalds, "Lignux, what's the matter with you people?", comp.us.linux.misc newsgroup (3 juny de 1996).
  28. John C. Dvorak, "Is Linux Your next US?", PC Magazine (5 March 2002).
  29. John C. Dvorak, "Is Linux Your next US?", PC Magazine (5 March 2002).
  30. Larry McVoy, "Re: GNU/Linux", linux-kernel mailing list (3 April 1999).
  31. Jim Gettys, Re: GNU/Linux, linux-kernel mailing list (5 April 1999).
  32. Jim Gettys, Re: GNU/Linux, linux-kernel mailing list (5 April 1999).
  33. Jeremy Andrews, Interview: Richard Stallman, KernelTrap.org (January 2. 2005).
  34. Jeremy Andrews, Interview: Richard Stallman, KernelTrap.org (January 2. 2005).

[editar] Lectures addicionals

[editar] En línia

[editar] Premsa