Dalida

De WikiLingua.net

Tumba de Dalida en el Cementerio de Montmartre
Tomba de Dalida en el Cementiri de Montmartre

Dalida (n. Iolanda Christina Gigliotti en El Cairo, 17 de gener de 1933 - París, 3 de maig de 1987) va ser una cantant i actriu egípcia d'ascendencia italiana que va viure el gruixut de la seva extensa carrera professional a França, arribant a triomfar internacionalment. En 1981 va rebre un disc de diamant en reconeixement a la quantitat de còpies venudes, que li van valer un total de 55 discos d'or al llarg de la seva carrera.[1] Entre els seus èxits més coneguts es llisten Ciao amore ciao, Bambino, Je suis malade, Parole, Donar-la dirladada i Gigi, l'amorós.

Taula de continguts

[editar] Biografia

Iolanda Christina Gigliotti —posteriorment el seu primer nom seria afrancesado com Yolanda— va néixer el 17 de gener de 1933 en Choubrah, un barri a les portes del Cairo, filla de pares calabreses originaris de Serrastretta, en la província de Catanzaro.

En 1954 va ser triada Miss Egipte. Aquest mateix any es trasllada a França amb la intenció de fer-se un buit en el cinema gal.

En 1956 grava la seva primera cançó, Madona, una versió en francès d'un èxit d'Amália Rodrigues. Li seguirà Bambino, un dels seus grans èxits, una traducció de la cançó napolitana Guaglione, composta per Marí Marini. En principi estava destinada a conèixer-se en la veu de Glòria Lasso, però Lucien Morisse, director de programació de Ràdio Europe 1, li fa gravar-la en una nit. En l'emissora se sent constantment i Dalida aconsegueix un disc d'or.

Al març de 1957 es presenta en el teatre Olympia de París acompanyant a Xerris Aznavour i al setembre a Gilbert Bécaud.

En 1959 obté ex aequo amb Tino Rossi l'Oscar de la cançó i un després l'Oscar de Ràdio Munti Carlo com vedette preferida de l'audiència i el gran premi de la cançó per la interpretació en francès de Romàntica, cançó guanyadora del Festival de Sanremo

El 8 d'abril de 1961 es casa amb Lucien Morisse, però pocs mesos després li abandonarà pel jove pintor Jean Sobieski, pare de l'actriu LeeLee Sobieski. Al desembre de 1961 es presenta en l'Olympia com estrella principal, amb gran èxit.

En 1967 es presenta en San Rem, al costat del cantautor italià Luigi Tenco, la seva parella de llavors, amb la cançó composta per ell Ciao amore, ciao. Després de ser rebutjada la composició per un jurat i pel públic, Luigi Tenco se suïcida. Un assumpte que encara no sembla ser del tot esclarit. A la fi de 2005 un fiscal italià va reobrir el cas,[2] pel que sembla una mort mal investigada i ràpidament arxivada, no hi va haver ni autòpsia ni prova perital sobre la nota de suïcidi.

En 1975, Dalida torna a posar de moda la cançó J´attendrai, cantada originalmente per Rina Ketty en 1938, al poc temps la gravarien també Tino Rossi i Jean Sablon, la cançó és una adaptació de la italiana Tornerai (lletra de Nino Rastelli i música de Dino Olivieri), inspirada en una melodia de Madama Butterfly.

En 1981 Dalida rep un disc de diamant per 65 milions de discos venuts al voltant del món (al llarg de la seva carrera va aconseguir cinquanta-cinc discos d'or interpretats en set idiomes i un total de 170 milions de discos venuts).

En 1985 torna a Egipte per a rodar la pel·lícula l'a el-Yawm al-Sadis(Li sixième jour a França) del director Youssef Chaine, que li porta excel·lents crítiques, encara que també múltiples records que l'atormentaran durant els seus últims mesos.

[editar] Ciao Dalida

Dalida va morir el 3 de maig de 1987 com conseqüència d'una sobredosis de somníferos. Al costat del seu cos, en la seva mansió de Montmartre, es va trobar una nota de comiat: Pardonnez-moi, la vie m'est insupportable (Perdonin-me, la vida m'és insuportable). Està enterrada en la capital francesa, en el cementiri de Montmartre.

La mort de Dalida va deixar en shock a França sencera; en els funerals, Claude Manceron (oficialment en nom del president de la República, François Mitterrand, en realitat parlant per tota la nació) la va saludar dient: «Yolanda, adéu. Dalida, gràcies».

[editar] El mite

Busto de Dalida en plaza que lleva su nombre
Busto de Dalida en plaça que porta el seu nom

En 1997, va ser inaugurada la plaça de Dalida, entre els carrers Girardon i Abreuvoir del seu estimat París.

En 2005 la directora Joyce Buñuel, nora de Luis Buñuel, va realitzar una mini sèrie per a la televisió francesa sobre la seva vida, titulada "Dalida".[3] Protagonitzada per l'actriu italiana Sabrina Ferilli, encara que la veu apareixia doblegada per Vittoria Scognamiglio, i amb la participació de Christopher Lambert, com Richard Chanfray comte de Saint-Germain, i Alessandro Gassman, com Luigi Tenco.

[editar] Els seus èxits (1956-1987)

  • (Manuel Benitez) El Cordovès (1966)
  • À ma manière (1980)
  • Am Tag als der Regen kam (1973), lletra d'Ernst Bader
  • À qui? (1967)
  • Americana (1981)
  • Amore Scusami (1964)
  • Amoureuse de la vie (1977)
  • Anima Mia (1974)
  • Aranjuez la tua voce (1967)
  • Avant de et connaître (1970)
  • Avec li temps (1971), versió d'una cançó de Léo Ferré
  • Bambino (1956)
  • Bang Bang (1966)
  • Besa'm molt (Embrasse-moi) (1976), versió d'una cançó de Consol Velázquez de 1940
  • Bonbons Caramels et chocolats (1973)(lletra de Michaële )
  • Bona nit el meu Amor (1957)
  • C'est mieux comme ça (Li Parrain 2) (1975)
  • C'était mon ami (1984)
  • Chanteur donis années 80 (1980)
  • Chaque instant de chaque jour (1964)
  • Ciao Amore, Ciao (1967)
  • Ciao, Ciao Bambina (1959)
  • Menja Primera (La teva em donnes) (1958)
  • Comme disait Mistinguett (1979)
  • Concerto pour uneix voix (1970)
  • Confidences sud la fréquence (1982)
  • Ça em fait rêver (1978) - amb Bruno Guillain
  • Donen Donen Donen (1968)
  • Dans li bleu du ciel bleu (1958)
  • Dansa (1982)
  • Donar-la Dirladada (1970)
  • Ensemble (1982)
  • Et de l'amour... de l'amour (1975) - amb Richard Chanfrey com « St-Germain »
  • Eux (1963)
  • Femme (1983)
  • Femme est la nuit (1977)
  • Fini, la comédie (1981)
  • Garde-moi la dernière danse (1961)
  • Génération 78 (1978) - amb Bruno Guillain
  • Gigi l'Amorós (1974) (lletra de Michaële)
  • Gigi in Paradisco (1980) (lletra de Michaële)
  • Gondolier (1958)
  • Guitare et tambourin (1958)
  • Hava Naguila (1958)
  • Histoire d'un amour (1957)
  • Il faut danser reggae (1979)
  • Il pleut sud Bruxelles (1981)
  • Il Silenzio (Bonsoir mon amour) (1965)
  • Il venait d'avoir 18 ans / 18 Anni / He must have been eighteen (1973), compost per Pascal Sevran
  • Ils ont changé ma chanson (1970)
  • Itsi bitsi petit bikini (1960) : versió de la cançó de Brian Hyland : Itsy bitsy teenie weenie yellow polka dot bikini
  • J'ai rêvé (1959)
  • J'attendrai / Tornerai (1975)
  • Je l'attends (1962)
  • Je m'endors dans tes bras (1968)
  • Je pars (1958)
  • Je reviens et chercher (1967)
  • Je suis malade (1973), versió d'una cançó de Serge Lama
  • Je suis toutes els femmes (1980) (lletra de Michaële)
  • Jouez Bouzouki (1982)
  • Kalimba de Lluna (1984), versió d'una cançó de Boney M
  • L'amour et moi (1981)
  • L'An 2005 (1969)
  • L'Arlequin de Tolède / Arlecchino (1960)
  • L'Innamorata (1984)
  • L'ultimo valzer (1967)
  • La chanson du Mundial '82 (1982)
  • La colpa i tua (1971)
  • La Danse de Zorba / La Dansa vaig donar Zorba (1965/1986)
  • La leçon de Twist (1962)
  • La Mamma (1975, inédit 1996)
  • La Sainte Totoche (1965)
  • La vie en rose (1965/1976)
  • Lady d'Arbanville (1970), Versió d'una cançó de Cat Stevens
  • Li Flamenc (1965)
  • Li jour du retour (1963)
  • Li jour li plus long (1962)
  • Li jour où la pluie viendra (1958/1982)
  • Li Lambeth Walk / The Lambeth Walk (1978)
  • Li petit bonheur (1976)
  • Li petit Gonzalès (1962), versió d'una cançó de Trini López
  • Li promesse d'amore (1969)
  • Li restaurant italien (1983)
  • Li Sixième Jour (1986)
  • Li temps d'aimer (1985)
  • Li temps donis fleurs (1968), versió d'una cançó de Mary Hopkin Those where the days
  • Li Vénitien de Levallois (1985)
  • Els anges noirs (1968)
  • Els choses de l'amour (1971)
  • Els enfants du Pirée (1960)
  • Els Gitans (1958)
  • Els hommes de ma vie (1986)
  • Els grilles de ma maison (1967)
  • Els p'tits mots (1983)
  • Love in Portofino (1959)
  • Lucas (1983) (lletra de Michaële)
  • Ma vie je la chante (1974)
  • Mama (1967)
  • Mamen, la plus belle du monde (1957)
  • Mamina (1970)
  • Marjolaine (1981)
  • Milord (1960)
  • Monday, Tuesday... Laissez-moi danser / Let em dansi tonight (1979)
  • Mourir sud scène (1983)
  • Ne lui dis pas (1975) (paroles de Michaële)
  • Nuits d'Espagne (1961)
  • Nostalgie (1981)
  • Oh! Lady Mary (1969)
  • Ô Sole Mio (1960)
  • Parce que je ne t'aime plus (1986)
  • Parle plus bas (Li Parrain) (1972)
  • Parlez-moi de lui (1966)
  • Paroles... Paroles... (1973) - amb Alain Delon (de Mina i Alberto Lupo, lletra de Michaële)
  • Petit homme (1966)
  • Pour en arriver là (1985)
  • Pour ne pas vivre seul (1972)
  • Pour et diré je t'aime (1984)
  • Problemorama (L'argent... l'argent...) (1979)
  • Quand je n'aime plus je m'en aneu (1981)
  • Quand on n'al fet que l'amour (1957/1979)
  • Quand s'arrêtent els violons (1977)
  • Que sont devenues els fleurs? (1962)
  • Remember... c'était loin (1977) - amb Richard Chanfrey com « St-Germain »
  • Rendez-vous au Lavandou (1958) Lletra d'André Pascal, música de Paul Mauriat.
  • Reviens-moi (1985)
  • Rio do Brasil (1980)
  • Romàntica (1960)
  • Salma Ja Salama (1977)
  • Si j'avais donis millions (1968) (versió d'If I Were A Rich Man, que tornarà a ser un èxit amb el duo Gwen Stefani i Eve), amb el títol de Rich Girl en 2004)
  • Soleil / Mediterraneo (1984)
  • T'aimer follement (1960)
  • Ta femme (1974)
  • Tu Amo (Je t'aime) (1977)
  • Ton Estimi (1972)
  • Tony (1982)
  • El teu croiras (1963)
  • La teva n'as pas très bon caractère (1957)
  • Un po d'amore (1968)
  • Uneix femme à quarante ans (1981)
  • Gual Via (1973)
  • Vedrai Vedrai (1979)
  • Visqui la pappa (1965)
  • Voilà pourquoi je chante (1978)

[editar] Notes

[editar] Enllaços externs