Economia mixta

De WikiLingua.net

A pesar que no hi ha una definicion extricta del que una economia mixta és ja sigui en engonals [1] o en castellà [2] (les definicions variant d'acord a l'aspecte que diferents autors consideren central) hi ha un acord general que és un sistema econòmic que incorpora elements de mes que un sol model o proposta general sobre l'economia. Això, en la practica politico-economica, significa un sistema que presenta elements tant del capitalisme com del socialisme, per exemple, tant propietat privada com propietat comunitària o social (generalment estatal) o busca combinar elements del mercat lliure amb elements de control estatal sobre l'economia, que bé poden incloure intervencion per raons de benestar social o assumptes del medi ambient, etc.

S'ha afirmat que en l'actualitat la mayoria de les economies del món, incloent la de les nacions post-comunista, són economies mixtes. Per exemple, tant EUA com Cuba han estat descrites com posseint economies mixtes ([3] i [4] ) i que “Xina, tambien, proveeix una ilustracion cridanera de la transicion a l'economia mixta." [5]


Taula de continguts

[editar] Història

L'acabo economia mixta va ser, d'acord a David A.Reisman, introduït al debat economico-politico britanico en la decada de 1930 [6] per, entre uns altres, l'economista (de tendències socialista cristià) R.H. Tawney[7] , sent posteriorment recolzades per l'influent politico Anthony Crosland [8] (de l'ala fabiana del partit laborista britanico) i uns altres, tals com Andrew Shonfield, tambien associats amb aquest sector; malgrat la qual cosa visions similars van ser expressades pel lider conservador de l'epoca, Harold Macmillan.

Posteriorment, l'economia mixta ha arribat a ser considerada el projecte d'economia-politica de la social-democràcia (o almenys, un sector important en aquesta aproximacion) i del liberalisme progressista. Per exemple Arthur Schlesinger, Jr. argumenta: L'objectiu liberal (Schlesinger usa aquesta paraula en el sentit que té a EUA) en general és una economia mixta balanceada i flexible, buscant asi ocupar aquest centre entre el capitalisme i el socialisme la viabilitat del qual ha estat negada per tant temps tant per socialistes com capitalistes”. [9]


Criticos d'aquesta vision han estat, entre uns altres, Ludwig von Mises i Friedrich von Hayeck, qui, des d'un punt de vista neoliberal, van atacar el que van veure com un moviment cap al socialisme i l'augment de la influència de l'estat,

[editar] Problemes conceptuals

En la practica és dificil trobar sistemes economicos purs. Això s'ha de, almenys en part, al fet que, d'una banda, fins i tot els proponentes originals de tals sistemes deixen espai per al funcionament almenys parcial de models diferents -o elements de tals- dintre d'un esquema general que corresponderia al seu vision i, segon, al fet que en la realitat sempre hi ha limitis practicos -si no d'una altra cosa, temporals- a la implementacion de tals propostes.

Almenys en part com conseqüència de l'anterior, no hi ha un consens sobre com definir exactament les economies dels paises. Això té com resultat -entre uns altres- que és dificil diferenciar positivament una economia mixta dels altres models.


Ademas, hi ha un problema amb la definicion que s'ha ofert aqui: com s'ha notat per alguns autors, a traves de la història les autoritats (governs o estats) han tendit a exercir almenys algun tipus de control sobre les activitats economicas (impostos, prohibicion de comerciar certs productes, etc). Al mateix temps, sempre hi ha hagut un limiti a la capacitat d'aquestes autoritats d'exercir aquest control en forma absoluta. Per tant, la gran mayoria de les economies a traves de la història podriam ser considerades en realitat com economies mixtes.


No obstant això, tant els proponentes de l'economia mixta com uns altres suggereixen que, ja que la mayoria de les propostes economico-politicas són sobre estats ideals, no és inrazonable cridar a una economia que s'apropa i busca aquest ideal pel nom de l'objectiu final. No obstant això, quan una economia difereix substancialmente de qualsevol model principal, tampoc és irracional cridar-la mixta.

En realitat és dificil esperar que tal mixtura sigui perfectament balanceada, És legitimo, en conseqüència, notar que algunes economies mixtes tendeixen a certa direccion o preserven certs elements que poden, o no, ser considerats centrals o essencials per a alguna una altra vision.

No obstant això l'anterior todavia pot donar origen a problemes en la clasificacion d'economies particulars, problema que té conseqüències per al debat tant politico com economico. Asi, per exemple, l'economia mixta tal com va ser implementada a Anglaterra preservo, en gran mesura, el sistema de propietat privada dels mitjans de produccion, consequentment, va ser denunciada com una disfressa o emeloracion del capitalisme. En l'altra mà, els partidaris del neoliberalismo la van denunciar, notant que va introduir control estatal sobre certs sectors economicos, com un primer pas que llevarian irrevocablemente al socialisme (veure Camí de servitud)


A conseqüència, sembla coveniente elaborar una llista de les caracteristicas que un sistema deberia presentar a fi que pugui ser considerat positivament com una economia mixta.

[editar] Elements de l'economia mixta

El projecte central d'una economia mixta reemplaça objectius ideologicos de llarg termini amb la proposicion que el creixement econòmic ha de ser l'objectiu central de les politicas estatals amb la finalitat d'assolir i mantenir desenvolupament. És el creixement economico el qual proveeix els recursos fiscals i facilita l'altruismo social, fent asi no sol mes acceptable als sectors que economicamente esten en millor situacion politicas redistributives però creant tambien les circumstàncies en les quals tant l'estat com els sectors menys afavorits no necessiten dependre d'aquesta bona voluntat per a la implementacion de tals politicas.

En la busqueda de l'anterior, els partidaris de l'economia mixta reconeixen tres actors legitimos principals: l'estat, els individus com tals i un tercer sector, que pot ser cridat el sector comunitari o social, el qual inclou les comunitats locals, cooperatives, etc. (en general, tota accion comunitària independent tant del govern com d'empreses privades, el que en el present es diuen ONGs o societat civil).

Aquests actors són percividos, malgrat estar interelacionados, com basicamente independents entre si. Això vol dir que l'actuar d'ells té objectius i motivacions pròpies i autonomas, que no ha de ser sotmès al control, dependre de l'accion o perseguir els interessos, dels altres sectors.

En l'aspecte economico general, aquests tres actors generen tres sectors d'accion economica: el sector estatal, el sector privat i el sector social. A pesar que certes activitats es presten mes a l'accion per algun d'aquests sectors, aquests sectors no han de ser percividos com tenint, en general, areas d'accion exclusiva. Asi per exemple, en l'area de l'educacion poden coexistir tant actors privats com socials i estatals. El mateix succeeix en l'area financera i industrial, etc. (veure, per exemple, banca social, empresa social, etc)


En l'esquema general, les areas d'accion legitima d'aquests actors es veuen com: Sector privat: les quals generalment es reconeixen en el capitalisme, però regulades a fi de protegir o promoure interessos socials (per exemple, estandares de salut i seguretat en el treball, proteccion mig ambiental, pagament d'impostos a fi de finaciar l'accion estatal, etc). Sector social: reservat en general per a activitats economicas sense fins de lucre (entenent per lucre els guanys pagats als quals no són treballadors directes en una empresa) o de mejoramiento social (com per exemple, Oxfam, Greenpeace, Creu Vermella, etc)


El paper de l'estat és mes complex: aquest actor té tant l'obligacion d'implementar i assegurar que els altres actors respectin les regles del joc com la d'actuar economicamente tant en certes areas com en certes circumstàncies.

Les areas d'accion legitima de l'estat, en aquesta vision, són aquelles que es perciven tant d'interes nacional general com de conveniència economica social. Per exemple: l'estat té l'obligacion de proveir estabilitat economica general en l'economia, accés a transports en igualtat de condicions tant a individus com empreses. El mateix amb informacion, finanzas i serveis financers, etc. Això porta a la creacion de mecanismes que permetin tant l'emision de diners, control de la taxes d'interessos (per exemple, el Banc Central i bancs o altres organismes financers públics (veure banc); mecanismes de divulgacion i educacion (Educacion estatal, biblioteques públiques, mitjos -ràdios, TVs, periodicos- estatals.) creacion, mantencion i provision de serveis de transport (ferrocarrils, lineas aereas, xarxes de camins) generalment subsidiados a fi que siguin accessibles al maximo de ciutadans. En general, tot el que ha arribat a ser vist com " serveis públics"

Les circumstàncies que legitimen o demanden accion estatal són aquelles que dificulten o impedeixen l'accion privada o comunal. Això es pot deure ja sigui perquè una certa activitat no dóna el suficient guany com per a motivar a un empresari privat o perquè els nivells d'inversion o termini de tornada d'aquesta inversion necessària són massa grans o massa llargs per a aquests sectors. Tres exemples clasicos s'ofereixen generalment com ilustracion de l'anterior: Primer: la provision de serveis de transport (generalment aereos) a regions remotes o aïllades en un pais. Transport que hagut de tant a la distància com a la quantitat de demanda generalment no produeix un incentiu a l'accion privada però que és indispensable per a l'activitat economica (incloent la privada) en aquesta region. Segon: la construccion de la Presa Hoover a EUA, que demando la inversion de tals nivells de recursos economicos que s'afirma que sense la intervencion estatal no s'habria construït. Aquestes represa arribo a ser fonamental per al desenvolupament economico de diversos estats en aquest pais. Tercer: la provision de serveis d'investigació i desenvolupament científic, activitat que en general no produeix guanys directament però és vista com essencial per al desenvolupament economico de llarg termini.

Prenent tot l'anterior en consideracion, es pot concevir una economia mixta com aquella en la qual s'observen fortes i vibrants actors economicos tant socials com privats i estatals .

Convé notar que en aquesta percepcion l'accion estatal no indica o implica necessàriament que l'estat ha de proporcionar un cert servei o efectuar una certa activitat directament mes alla d'assegurar que aquesta provision existeixi i est a dispocion real dels ciutadans. Per exemple, la provision d'un servei de transport a un area aïllada pot dur-se a terme no sol a traves que l'estat sigui el propietari d'una linea aerea, sinó tambien a traves de la subencion d'una empresa ja sigui privada o comunitària a fi de proveir el servei. Igualment, la provision de finanzas per a projectes majors pugues simplement significar que l'estat ja sigui garanteix els prestem o les ganacias a les inversions (atorgant, en efecte, el caracter de monopolis a certes empreses)

[editar] Relacion amb formes de govern

Acceptant aquesta concepcion mes restrinjida del que una economia mixta és, generalment es considera que estaria associada amb governs centristas o reformistas. Mas especificamente, de politicas ja siguin socialdemocratas o del liberalisme progressista.

No obstant això, si considerem l'acabo en un sentit mes ampli, a aquesta llista es podrian agregar alguns governs considerats -almenys pels seus oponentes- com expressions de posicions mes “extremes”. Asi, tant el que va ser cridat el socialisme yugoeslavo com l'economia de mercat socialista en la Xinesa actual i el sistema economico d'EUA poden ser descrites com economies mixtes.

[editar] Veure Tambien

[editar] Bibliografia (en engonals)

  • Barr, Nicholas (“Economic theory and the welfare state: a survey and interpretation.” Journal of Economic Literature, 30(2): 741-803. 1992, Una vision general de la literatura economica sobre la vision.
  • Berkowitz, Edward D. (1991) America’s Welfare State: From Roosevelt to Reagan. The Johns Hopkins University Press.
  • Buchanan, James M. (1986) Liberty, Market and State: Political Economy in the 1980s New York University Press.
  • Cronin, James I. (1991) The Politics of State Expansion: War, State and Society in Twentieth-Century Britain. New York: Routledge.
  • Derthick, Martha and Paul J. Quirk (1985) The Politics of Deregulation. Washington, DC: The Brookings Institution.
  • Taula-Llac, Carlos i uns altres (2003) Market, Socialist, and Mixed Economies: Comparative Policy and Performance--Xile, Cuba, and Costa Rica.- Johns Hopkins University Press.- ISBN: 0801877482
  • Reisman, David A. (1994) "Theories of the Mixed Economy" Londres: Pickering & Chatto Ltd (10 volumenes) . ISBN: 1-85196-214-X
  • Sanford Ikeda; Dynamics of the Mixed Economy: Toward a Theory of Interventionism London: Routledge 1997

[editar] Bibliografia (en Castellà)

  • L'economia política del possible - Javier Santiso (Editor) (2006) Banc Interamericano de Desenvolupament; ISBN-10: 159782027X
  • La política de les politicas públiques - Banc Interamericano de Desenvolupament (Autor) Editorial Planeta (March 2006)ISBN-10: 1597820091
  • Economia mixta contra l'afany privatizador.Salvador Del Rio- (March 4, 1999) Edicional Sempre Volum: 45 Numero: 2385 Pagina: 44
  • No per molt privatitzar, desapareix la pobresa: i l'economia mixta?- Jose M. Muría: Sempre! ( 11 de Juny, 2006 - Volum: 53 Numero: 2765 Pagina: 36(2)
  • Estat i desenvolupament: La formacion de l'economia mixta mexicana (1902-1982) - Fons de Cultura Economica;(1988) ISBN: 9681627776
  • Rectoria de l'estat i economia mixta - Jacinto Faya Viesca- Editorial Porrua (1987) ISBN-10: 9684522258

[editar] Notes i referències

  1. Una varietat de definicions en engonals.
  2. Algunes definicions en castellà.
  3. L'articulo oficial del govern d'EUA “How the O.S. Economy Works diu "The United States is said to have a mixed economy because privately owned businesses and government both play important rols. Indeed, some of the most enduring debats of American economic history focus on the relative rols of the public and private sectors. The American free enterprise system emphasizes private ownership. Private businesses produeix most goods and services, and almost two-thirds of the nation's total economic output goes to individuals for personal usi (the remaining one-third is bought by government and business). The consumer role is sota great, in fact, that the nation is sometimes characterized as having a 'consumer economy'."
  4. The Challenges of Cuba's Economy - An Interview with Dr. Antonio Romaní In 1998 "Transformations have occurred in property ownership, employment systems, and income levels to the extent that today we have a particular kind of mixed economy."
  5. Mixed economy entry in The Language of Money by Edna Carew.
  6. Reisman, David A.. Theories of the Mixed Economy. Pickering & Chatto Ltd.
  7. Tawney, R. H. (1964). Equality. London: Allen and Unwin.
  8. Crosland, A. (1977). The Future of socialism. Westport, Conn: Greenwood Press.
  9. Arthur Schlesinger Jr Liberalism in America: A Noti for Europeans from The Politics of Hope, Boston: Riverside Press (1962)