Enya

De WikiLingua.net

Enya

Informació general
Naixement 1961, Gweedore, Donegal, Irlanda
Gèneres que
defineixen el seu estil musical
New Age
Ocupacions Cantautora
Període d'activitat 1982 - Present
Discogràfiques Pacific Moon Records
Lloc web Enya's Official Website

Enya, nascuda el 17 de maig de 1961, seudónimo d'Eithne Patricia Ní Bhraonáin (AFI: /ˈɛnʲə pəˈtrɪʃə nʲiː ˈvˠɾˠiːn̪ˠaːnʲ/), és una cantant irlandesa de música New Age. El seudónimo Enya és una anglicización (adaptació a la fonética i l'ortografia anglesa) del nom femení irlandès Eithne.

Taula de continguts

[editar] Biografia

[editar] Inicis musicals en Clannad

Enya va néixer en Gweedore, County Donegal, Irlanda, en el seno d'una família de músics; era la sisena de nou germans (Máire, Ciarán, Pól, Deirdre, Léon, Bartley, Olive i Bridin). Al costat dels seus germans Pól, Ciarán, la seva germana Moya Brennan, i els seus oncles bessons Noel i Padraig Duggan van formar en 1968 la banda An Clann As Dobhar, la qual es renombró Clannad en 1970. Nicky Ryan era el seu manager i productor. Ell no se solia portar bé amb Ciarán, el germà d'Enya. En 1982, Ciarán va fer que Nicky abandonés el lloc de manager. Això va empitjorar les relacions de Ciarán amb Moya i Pól, però Enya es va demostrar més molesta, i va abandonar la banda. Enya i Moya es van recolzar mútuament a l'inici de les carreres en solista de cadascuna. Primer li va arribar el torn a Enya.

[editar] Separació de Clannad

En 1982 es va unir a Nicky i la seva esposa, la letrista i escriptora Roma Ryan amb la intenció de compondre bandes sonores per a pel·lícules. La idea consistia que Enya componia i cantava, Roma era l'arreglista de les lletres i Nicky era el mánager. Enya va llançar el seu primer EP en 1984: Touch Travel. Només destaquen dues cançons: An Ghaoth Ón Ghrian, una malenconiosa tonada d'Enya, i Miss Clare Remembers, la qual recompuso 4 anys més tard per a incloure-la en el seu àlbum Watermark. A l'any següent aconsegueix la seva primera oferta de treball:The Frog Prince. Enya va compondre dues cançons que va cantar, The Frog Prince i Dreams, al costat de Charlie McGettigan, i una que només va compondre: A Kiss By The Fountain. Les altres cançons van ser compostes per Enya i cantades per altres persones. Dos anys més tard, en 1987, Enya és cridada per la BBC per a compondre la música del seu documental, The Celts. En 1987, llança el seu primer àlbum ENYA, que li va valer el reconeixement en tot el Regne Unit i Estats Units, on aconsegueix un disc de platí. En els següents 3 anys l'àlbum arribaria a poques parts del món.

[editar] Èxit internacional

El reconeixement internacional l'hi va guanyar l'àlbum Watermark, que va asseure l'esquema general que anaven a seguir tots els seus discos. Va sortir al mercat en 1988. El seu popular tonada Miss Clare Remembers, va reaparèixer en l'àlbum. Un dels acompanyaments més populars és el d'Orinoco Flow. El seu disc va guanyar 4 discos de platí a Estats Units i Regne Unit, però a Austràlia, li va anar millor, ja que va guanyar 5 discos de platí. El disc va aconseguir 13 discos de platí.[cita requerida]

En 1989 grava el seu segon EP, 6 Tracks, el qual es va modificar en 1998 per a commemorar el 10º aniversari del seu primer àlbum. Més tard grava l'EP Oíche Chiún, en el quin fa popular el seu Oíche Chiún (traducció de la cançó Nit de Pau a l'irlandès). En 1990, surt el seu 4º EP, 3 Tracks, similar a 6 Tracks.[cita requerida]

[editar] Següents anys

Enya treu el seu següent àlbum, Shepherd Moons en 1991. Est va treure les cançons de la seva categoria més famoses de l'època, com Sheperd Moons, Angeles, Book Of Days, Caribbean Blue i Marble Halls (aquesta última va ser molt popular en la seva categoria en 1994, quan surt el senzill de la cançó). L'àlbum aconsegueix 12 discos de platí; 3 a Austràlia, 5 a Estats Units i 4 a Regne Unit.

En 1992, Enya reedita el seu àlbum de 1987, i llança The Celts. Modificat, reemplaça el seu tonada Portrait, per Portrait (Out Of The Blue), una versió de la cançó original, més llarga.

Aquest mateix any rep la notícia que la seva germana perd presència en Clannad i llança Máire, el seu primer àlbum de carrera solista.

[editar] Pausa en la seva carrera

Aviat Enya decideix passar el 1993 com any sabático. També obté un Premi Grammy pel seu últim àlbum. En 1994, Christmas EP es converteix en l'EP més popular de la seva carrera al costat de 6 Tracks. Aquí surten dues cançons noves.

Enya llança en 1995 l'àlbum The Memory of Trees, que obté 11 discos de platí i un Grammy. Les seves cançons Anywhere Is, The Memory Of Trees i On My Way Home, segueixen sent populars des del seu llançament.

En 1997, surt al mercat Paint The Sky With Stars: The Best Of Enya, que té 2 cançons noves. Gana 10 discos de platí.

A Box Of Dreams és la col·lecció de cançons d'Enya llançades en 1998. Té 3 cd's i 4 cançons noves. Entre 1997 i a la fi del 2000, Enya es va silenciar, per a no gravar els anys indicats.

[editar] Retorn

El 21 de novembre del 2000 Enya llança A Day Without Rain, el qual assoleix 13 discos de platí novament, des del seu 2º àlbum. I en 2002, després de 8 anys de pausa, grava la seva EP May It Be, que va estar molt a prop de guanyar l'Oscar a la millor cançó original, però va perdre enfront d'If I Didn't Have You, de Randy Newman.

En 2005, surt al mercat Amarantine, que l'ha fet més destacada en l'àmbit musical, i on exposa l'idioma creat per Roma Ryan: el Loxian, descrit com una llengua avançada i futurística.

[editar] Vida personal

Enya és una persona molt privada, que tracta de mantenir la seva carrera musical el més possiblement allunyada de la seva vida personal. Gasta 250.000 € en mitjans de seguretat per a la seva llar, el Castell de Manderley, en Killiney, Condado de Dublín.[cita requerida]

[editar] Diferències d'artistes comuns

A diferència d'alguns cantants actuals, Enya compon i produeix les seves pròpies obres, i porta fent aquest treball des de 1987 i àdhuc continua traient col·leccions al mercat. També a diferència de molts artistes musicals, Enya no fa Concerts. A més, Enya és una dels pocs artistes que llancen EP, els quals consisteixen parts importants de la seva carrera.[cita requerida]

[editar] Els seus entreteniments

Enya estima als gats. Assenyala que quan petita només sabia surar en l'aigua, i que el seu major error en tota la vida ha estat no aprendre a nedar mai. El compositor clàssic favorit d'Enya és Sergei Rachmaninoff. També li agrada veure les pel·lícules en blanc i negre, col·leccionar treballs artístics, llegir i pintar. La seva pel·lícula favorita és Rebeca.[cita requerida]

[editar] Discografía

[editar] Àlbums

Any de llançament Nom de l'àlbum Notes
1987 Enya
  • Primer àlbum d'Enya.
  • Li va valer el reconeixement nacional.
  • Publicat per la BBC.
  • Va guanyar un disc de platí a Estats Units.
1988 Watermark
  • Segon àlbum d'Enya.
1991 Shepherd Moons
  • Tercer àlbum d'Enya.
  • The Frog Prince (banda sonora original) (1985) Primer disc en solitari d'Eithne. Encara que compost per ella, només se li va permetre interpretar dos de les cançons, que ja anuncien el seu estil posterior. Els altres corts van ser arreglats per mans alienes.
  • Enya (1987) La BBC li va encarregar la banda sonora per a una sèrie documental que estava preparant sobre la vida dels celtes cridada the Celts (els celtes); la composició, que va portar 10 mesos de treball, va agradar tant a la BBC que es va decidir a publicar una selecció d'aquesta música com disc independent, abans fins i tot que la sèrie s'emetés, titulant el treball com Enya.
  • Watermark (1988) És el disc amb el qual es va donar a conèixer a escala mundial. A més de l'èxit comercial del seu single "Orinoco Flow" és un treball que conté cançons en llatí com "Cursum perficio" o en gaélico com "Storms in Africa".
  • Shepherd Moons (1991) Segueix amb l'estructura establerta en el seu àlbum anterior i la consolida. "Shepherd Moons" conté un altre dels seus majors èxits "Caribbean Blue" així com altres cançons com "Book of Days" o "Ebudæ", utilitzades en l'ambientació de pel·lícules produïdes per aquella època.
  • The Celts (1992, reedició d'Enya ) Millora el so de l'enregistrament original i substitueix la cançó "Portrait" per la seva versió 'Out of the Blue'
  • The Memory of Trees (1995) Inicia el disc l'instrumental més complex. "The Memory of Trees", seguit pel reeixit "Anywhere Is". Aquest disc, de sons molt més complexos i cors de veus molt elaborats, arriba a encastellar durant diverses setmanes la llista de més venuts a Espanya. Una de les cançons del disc està escrita en espanyol: "La soñadora".
  • Paint The Sky With Stars: The Best Of Enya (1997) Recopilatorio al que Enya qualifica com diari musical que inclou dues cançons noves: "Only If...", que va arribar a aconseguir la vuitena posició de la llista dels 40 principals, i el tema que li dóna nom a l'àlbum. En enguany Enya també va publicar la caixa "A Box of Dreams" en on la recopilació de temes de la seva carrera es fa molt més extensiva al llarg de tres àlbums temàtics especials: Oceans, Clouds i Stars.
  • A Day Without Rain (2000) El disc més venut d'Enya, sobretot gràcies a la tragèdia de l'11-S i a la utilització del tema "Only Estafi" per a il·lustrar el succés en les televisions i ràdios nord-americanes. Artísticamente parlant, podria considerar-se com la visió d'Enya sobre les quatre estacions de l'any. És breu, però presenta com novetat el major pes donat als sons de corda (violins i violoncels, sobretot en "pizzicato").
  • Amarantine (2005) Després de l'èxit obtingut en 2002 per la seva col·laboració en la primera de les pel·lícules de "El senyor dels anells", tres anys més tard va arribar el més recent treball de la irlandesa, el qual ha incorporat diverses innovacions formals. En aquest disc, d'atmosfera molt més sosegada que el seu anterior treball i en on es pot apreciar la seva veu de forma molt més directa, hi ha tres cançons en una llengua fictícia, el "loxian", creat pel seu letrista, Roma Ryan. Per primera vegada no hi ha cap tema en llatí o gaélico, i sí una en japonès: "Sumiregusa". No obstant l'edició especial nadalenca de 2006 sí inclou un tema en llatí: el villancico "Adeste Fideles" inclòs al costat d'altres tres més: "We Wish you a Merry Christmas", "The Magic of the Night" i "Christmas Secrets". Una edició de luxe consistent en una caixa de vellut vermell el contingut del qual consta d'una reedició del llibre de Roma Ryan "Water Shows the Hidden Heart" (que explica la història darrere de les cançons en loxian de l'àlbum), tres fotos exclusives i el CD estàndard de l'àlbum (sense incloure els temes nadalencs), ha estat publicada a Estats Units i alguns països europeus.

[editar] Enllaços externs

[editar] Llocs oficials

[editar] Llocs Auxiliars