Gentilicio
De WikiLingua.net
El gentilicio usat com substantiu denota a un habitant d'un país o ciutat (i.g. un espanyol va escriure aquest article). Usat com adjectiu indica que el substantiu qualificat prové d'aquest país, regió o ciutat (i.g. aquesta venedora és peruana).
Segons el diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola la paraula gentilicio prové del llatí gentilitius, substantiu que prové al seu torn de la paraula, també llatina, gens. La gens era en els romans l'estirpe, el cep, el linaje, es podria dir fins i tot que és el que correspon als nostres moderns cognoms. Així la Gens Iulia era la Gent Julia, o la família a la qual va pertànyer, per exemple, Juliol César. Gens era també per als romans una manera de cridar el que avui dia designen paraules com « raça », « nació » o « poble ». Per aquest motiu gens evolucionés cap a « gentilicio », paraula referent als habitants d'un poble, una ciutat, una regió, un país, una nació o un estat.
El gentilicio es forma amb un substantiu particular (per exemple "bilbilitano") o —quan aquest no existeix— amb el subjecte seguit de la preposició "de" seguida del nom del lloc del que es vol denotar la procedència (per exemple: « dona de Reus », « home de Liechtenstein »). La formació del gentilicio considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos tant irregulars com regulars, formant-se els regulars més comuns amb l'arrel i sufixos com -anus, -eño, -és, -ino, -ero i -co (amb algunes excepcions, com « argivo », originari d'Argos ).
Els gentilicios són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, « anglès ») però quan un gentilicio o etnónimo està compost de dos o més gentilicios distints es deixa en la seva forma original a l'últim gentilicio de la sèrie, es modifiquen els radicals dels altres components de la sèrie (afegint-los el sufix "o") i els hi separa a tots mitjançant guions. Per exemple, una pel·lícula italo-rus-nord-americà, exemple en el qual nord-americà (últim terme de la sèrie) no ha canviat mentre que els altres han estat canviats pels seus radicals acabats en « o ». En alguns casos són derivats d'un antic topónimo o etnónimo (d'Anglaterra: anglo-, d'Espanya: hispà-, de portugal: luso-, de Japó: nipo-, de Xina: sinó- etc.)
Segons la Real Acadèmia Espanyola, tots els gentilicios, substantius o adjectius, s'escriuen en minúscula.
