Gonzalo Rojas

De WikiLingua.net

Per a l'historiador i columnista veure Gonzalo Rojas Sánchez

Gonzalo Rojas Pizarro (Lebu, Xile 20 de desembre 1917) Poeta Xilè pertanyent a la generació de 1938. La seva obra s'emmarca en la tradició continuadora de les avantguardes literàries llatinoamericanes del segle XX. Àmpliament reconegut a nivell Hispanoamericano ha estat guardonat, entre uns altres, amb el Premi Regna Sofia de Poesia Iberoamericana 1992, el Premi Nacional de Literatura de Xile 1992 i el Premi Cervantes 2003, sent considerat el poeta viu més important de Xile i Iberoamerica.


Taula de continguts

[editar] Biografia

Fill del tècnic carbonífero Juan Antonio Rojas i de Celia Pizarro. Va néixer en Lebu,(Xile). Va fer els seus estudis universitaris de dret i pedagogia en la Universitat de Xile. Va formar part del grup surrealista xilè Mandrágora en 1938, del com es retiraria després per diferències d'opinió. Va ser professor en Valparaíso entre 1946 i 1952. Després, fins a 1973, professor en la Universitat de Concepció on funda el Departament d'Espanyol. En dita universitat va crear les Trobades d'Escriptors i les Escoles Internacionals de Temporada.

Va tenir els següents càrrecs diplomàtics: conseller cultural a Xina 1970-1971, encarregat de negocis a Cuba 1972-1973, aquest últim càrrec equivalent a ambaixador. En dit país, se sentirà més proper als joves que amb el govern.

Després del cop de 1973, va estar exiliat en la República Democràtica Alemanya (1973-1975), Veneçuela (1975-1980), a més de ser exonerado com professor de totes les universitats xilenes.En 1958 rep la Beca UNESCO per a escriptors, que ho porta a residir diversos mesos a Europa. Guanya la Beca Guggenheim en 1994, torna a Xile i es radica en la ciutat de Chillán, on viu fins a avui. Va viure a Estats Units entre 1980 i 1994. Entre 1980 i 1985, va anar professor visitant en Columbia University i en la Universitat de Xicago. Entre 1985 i 1994 va ser professor titular en Brigham Young University. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura de Xile i el Premi Regna Sofia de Poesia Iberoamericana, ambdós en 1992. També va rebre el Premi Octavio Pau de Mèxic i José Hernández d'Argentina. Va ser guardonat amb el Premi Cervantes 2003 el 23 d'abril de 2004. La seva poesia està traduïda a l'anglès, alemany, francès, portuguès, rus, italià, romanès, suec, xinès, turc i grec.

És considerat un dels més grans poetes xilens del Segle XX. La seva poesia, segons ell mateix ha expressat, té grans influències del Surrealisme, (encara que ell no es considera surrealista), els poetes llatins (com Catulo) i de César Vallejo.

Autor fragmentario, el seu primer llibre, La Misèria de l'Home (amb il·lustracions de Pedraza), va ser publicat en 1948, rebent dolentes ressenyes per part dels crítics; Alone va arribar a dir, fins i tot : "Al pas que porten, les lletres nacionals no prometen res bé." En canvi, de part de poetes va rebre molt bones crítiques: Miguel Arteche li va expressar: "Segurament no va a agradar a certs crítics almibarados, bruts d'esperit. (...)Aquest és un llibre que temps feia no es presentava en el nostre país." Gabriela Mistral va dir: "M'ha pres molt, m'ha remogut i, a trechos, em deixa alguna cosa semblat al deslumbramiento del molt original, del realment inèdit. (...) El que sé, de vegades, és rebre el relámpago violent de la creació efectiva, del genuí, i això ho he experimentat amb el seu preciós llibre."

Recién 16 anys després publicarà, en 1964, el seu segon llibre, Contra la mort, que serà augmentat en altres edicions. Rojas expressaria: "Mentre el meu primer llibre havia tingut un grau d'audiència dispar, però intensa, el segon va tenir una acollida major. Sense presumir, puc dir que va situar el meu nom a Amèrica Llatina".

En 1977 apareix Fosc, a Veneçuela, llibre que li donaria gran difusió en el continent, assolint bones crítiques. Carlos Fonts diria, al rebre el Premi Rómulo Gallecs d'aquest any, on Rojas va ser jurat, que aquest constitueix "el gran arc líric" al costat de Rubén Darío, Leopoldo Lugones, Vicente Huidobro, Pablo Neruda, José Gorostiza, César Vallejo, José Lezama Lima i Octavio Pau.

En 1979 apareix Transtierro (Versió antològica). En 1980 apareixen 2 llibres, Antología breu i 50 poemes. En 1981 apareix Del relámpago, que serà augmentada en la seva segona edició de 1984. En 1986 publica L'enllumenat. En 1987, a Madrid, publica L'enllumenat i altres poemes, que serà augmentada en l'edició xilena.

En 1988 es publica Antología Personal, Schizotext and Other poems i Matèria de testament.

Al març de 1989 apareix Matèria de testament en un rànquing del País com un dels tres llibres de poesia més venuts de l'últims any.

Té dos fills, Rodrigo Rojas Mackenzie, neuropsiquiatra, que viu a Alemanya i Gonzalo Rojas-May Ortiz psicòleg clínic qui viu a Xile.

[editar] Obres publicades

  • La misèria de l'home (1948)
  • Contra la mort (1964)
  • Fosc (1977)
  • Transtierro (1979)
  • Críptico i altres Poemes ([1980])
  • Antología breu (1980)
  • Del relámpago (1981)
  • 50 Poemes (1982)
  • Del relámpago. 2.ed. (1984)
  • L'enllumenat (1986)
  • L'enllumenat i altres poemes (1987)
  • Matèria de testament (1988)
  • Antología personal (1988)
  • Esquizotexto text i altres poemes (1988)
  • Desocupado lector (1990)
  • Zumbido (1991)
  • Antología d'aire (1991)
  • Les belles. Poesies d'amor (1992)
  • Cinc Visions (1992)
  • Contra la mort. 2. ed. (1993)
  • Am Grund von alledem schlaeft ein Pferd (1993)
  • Carta a Huidobro i Morb i Aura del mal (1994)
  • La misèria de l'home (1995)
  • Riu Tèrbol (1996)
  • 80 vegades ningú (1997)
  • Obra selecta(1997)
  • Tres Poemes (1998)
  • Diàleg amb Ovidio(1999)
  • Metamorfosis del mateix(2000)
  • Que s'estima quan s'estima? (2000)
  • Velocities of the possible (2000)
  • Requiem de la papallona (2001)
  • Home és ball, dona és igualment balli (2001)
  • Antología poètica (2001)
  • Al silenci (2002)
  • La paraula plaure i altres poemes (2002)
  • De l'oci sagrat (2002)
  • No hi hagi corrupció (2003)
  • Poesia essencial (2003)
  • L'illuminè (2003)
  • Inconcluso (2003)
  • Concert; antología poètica (2004)
  • Antología personal. 2.ed. (2004)
  • La reninez (2004)
  • Antología poètica. 2. ed. (2004)
  • La veu de Gonzalo Rojas (2004)
  • Poemes selectos (2004)
  • Del boig amor (2004)
  • Mot Doeden = Contra la mort (2005)
  • XXI per egipci (2005)
  • From the Lightning. Selected Poems (2005)
  • La misere de l'homme (2005)
  • Man Ray va fer la foto ( 2005)
  • Dónes Haus aus Luft (2005)
  • Les sílabas ( 2006 )
  • Poesia Essencial (2006)
  • Esquizo (2007)
  • De l'Aigua (2007) Regal oficial del Govern de Xile als Presidents i Caps d'Estat assistents al XVII Cim Iberoamericana celebrada a l'octubre de 2007 a Santiago de Xile.

[editar] Vegi's també

[editar] Vegi's també

[editar] Enllaços externs

En altres idiomes