Gramófono

De WikiLingua.net

Gramófono portátil
Gramófono portàtil

Es denomina gramófono al primer sistema d'enregistrament i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonógrafo que gravava sobre cilindre. Va ser patentat en 1888 per Emile Berliner.

El gramófono utilitza un sistema d'enregistrament mecànic analògic en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques, que fan moure una púa que llaura sobre la superfície d'un disc, que ha estat tractat químicamente, surcos que conformen una espiral.

El gramófono de Berliner, igual que els tocadiscos desenvolupats posteriorment, consta d'un plat giratori, un braç, una agulla o púa i un amplificador. Un motor elèctric o de corda fa girar el plat a una velocitat constant de 33, 45 o 78 revolucions per minut.

El gramófono va acabar imposant-se sobre el fonógrafo pel seu menor cost de producció, atès que a partir d'un únic motlle original podia realitzar milers de còpies. El fonógrafo només podia realitzar una única pren de so per cada representació original. Per això, quan s'anava a realitzar un enregistrament, es disposaven múltiples fonógrafos.

No obstant això el fonógrafo, inventat en 1877 per Edison, tenia un avantatge pel que fa al primer: els usuaris podien gravar el seu propi cilindre. No només de música, sinó del que volgués: la seva veu, la del seu nen, el seu gos, etcètera. Aquesta possibilitat tenia múltiples aplicacions que ni el gramófono ni el disc de vinil posterior van permetre, i que es van trobar disponibles novament recién amb l'aparició del grabador.

[editar] Enllaços externs