Guipúscoa
De WikiLingua.net
 |
 |
 |
|
| Capital | Sant Sebastià |
| Comunitat autònoma | País Basc |
| Idioma(s) oficial(és) | basc i espanyol |
| Superfície - total - % d'Espanya |
Lloc nº 50 1.909 km² 0,38% |
| Població - Total (2007) - % d'Espanya - Densitat |
Lloc nº 20 694.944 1,55% 360,77 hab./km² |
| Gentilicio | guipuscoà, -a |
| Codi postal | 20 |
| ISO 3166-2 | SS |
| Representació parlamentària - Congrés - Senat |
6 escons 4 escons |
| Diputació Foral de Guipúscoa | |
Províncies d'Espanya  |
|
Guipúscoa (en euskera, Gipuzkoa) és la província més petita d'Espanya i un territori històric de la comunitat autònoma del País Basc. La seva capital és Sant Sebastià. Limita amb el departament francès de Pirineos Atlánticos pel noreste, Navarra a l'est, Biscaia a l'oest, Àlaba al sud i el mar Cantábrico al nord. Compte amb 691.895 habitants (INE 2006).
Es troba situada en l'extrem est del mar Cantábrico, en el Golf de Biscaia, entre els 42º 53' 10" i els 43º 23' 45" de latitud nord i entre 1º 43' 45" i 2º 36' 7" de longitud oest de Greenwich. Posseeix 92 km de costa.
El seu clima atlántico li dóna un color verd intens a aquesta terra amb una mínima oscil·lació tèrmica, mentre que el mar Cantábrico posa el color blau a un paisatge atractiu per als turistes. Les seves gents tenen un fort arrelament a la seva cultura, les seves tradicions i el seu antic idioma, l'euskera . Guipúscoa és el territori on més estès es troba l'euskera entre la població.
Taula de continguts |
[editar] Turisme
La principal zona turística del territori és la costa (Costa Basca), on destaquen els municipis de Sant Sebastià, Zarauz i Fuenterrabía. A més de les seves platges, posseeixen un gran nombre d'edificis de gran interès cultural i històric. En l'interior destaquen poblacions com Éibar, Oñate, Mondragón, Azpeitia i Tolosa.
[editar] Denominacions: Guipúscoa / Gipuzkoa
[editar] Guipúscoa
- És la denominació en castellà recomanada per la Real Acadèmia Espanyola. És la usada habitualment en documents oficials de l'administració i en els documents no oficials escrits en castellà.
- És la denominació utilitzada en la versió en castellà de la Constitució espanyola i en la versió en castellà de l'Estatut d'Autonomia per al País Basc.
- És la denominació oficial de la província, d'acord amb el Real Decret de 30 de novembre de 1833.
[editar] Gipuzkoa
- És la denominació en euskera recomanada per la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) i usada habitualment en documents oficials de les administracions basques. És usada també en alguns documents en castellà, i és la més emprada pels mitjans de comunicació en espanyol del País Basc.
- És la denominació utilitzada en la versió en euskera de la Constitució espanyola i en la versió en euskera de l'Estatut d'Autonomia per al País Basc.
- És l'única denominació oficial aprovada per al territori històric per les seves Juntes Generals.
La proposició de llei núm. 122/000084 presentada el dia 2 de juliol de 2004 pel Grup Parlamentari Basc (Partit Nacionalista Basc) en el Congrés dels Diputats de la VIII legislatura, que pretenia establir com denominació oficial única la de Gipuzkoa, va ser retirada per aquest mateix partit el dia 9 de maig de 2006.
[editar] Geografia
Per extensió, Guipúscoa és la menor de les 50 províncies d'Espanya.
[editar] Relleu
[editar] Hidrografía
Els rius guipuscoans són tots ells de curs breu i de cuencas hidrográficas petites. No obstant, els seus cabals són relativament cuantiosos i estables, a causa de l'elevat índex pluviométrico i a la persistencia de les precipitacions en aquesta zona.
D'est a oest, el primer riu és el Bidasoa, que neix en Port Izpegui (Navarra) a 710 m. d'altitud i entra a Guipúscoa per Endalarza, recorrent per nou quilòmetres el territori provincial servint de frontera natural entre Espanya i França, primer en una vall estreta i després ensanchándose en una plana costanera sobre la qual s'assenten Irun i Fuenterrabía, desembocant finalment en el mar Cantábrico al costat del cap Higuer.
L'Oyarzun o Oarso és un petit riu de 15 km de longitud que neix en les penyes d'Aya, a 680 m. d'altura, travessa Rentería i desemboca en la badia de Passatges. És un riu amb freqüents avingudes que a causa del seu pendent (45,3 per mil) arrossega nombrosos sedimentos detríticos que es dipositen en la badia.
L'Urumea neix al nordeste de Leiza (Navarra) a 710 m. d'altitud, té una llera de 53 km i banya a Hernani on rep les aigües del seu únic afluente el riu Añarbe, per a finalment desembocar entre les muntanyes Ulía i Urgull a Sant Sebastià.
El riu Oria és el major i més llarg dels rius guipuscoans, neix en el Port de San Adrián, a 660 m. d'altitud. Al principi se li considera format pels tres brancs que passen per Idiazábal, Cegama i Zumárraga, i a partir d'aquí segueix amb una llera única que aconsegueix a prop de 80 km de longitud on recull les aigües de les seves afluentes els rius Leizarán, Berástegui, Amézqueta, Araxes, Amundarain, Agaunza i Ursuarán, banyant als municipis de Zumárraga, Beasain, Ordicia, Legorreta, Alegria d'Oria, Tolosa, Villabona, Andoain, Lasarte-Oria i Usúrbil, desembocant al mar en Orio formant en la seva desembocadura una perillosa barra.
El riu Urola neix a prop de Legazpia en la vessant nord de l'Aitzgorri a 720 m. d'altitud, té com afluentes als rius Urrestilla i Régil, i banya Legazpia, Zumárraga, Vila-real d'Urrechu, Azcoitia, Azpeitia, Cestona, Aizarnazabal i desemboca en el mar en Zumaya.
El riu Deva neix en la muntanya Eizmendi, en la serra d'Elgueta, a 825 m. d'altitud. Presenta una llera de 58 km de llarg i té com afluentes als rius Ego, Aramayona i Aránzazu; travessa Salines de Léniz, Arechavaleta, Escoriaza, Mondragón, Vergara, Placencia de les Armes, Elgóibar, Alzola i Mendaro, desembocant en Deva.
A més han d'esmentar-se els rius que procedeixen de les zones cársticas o torcales existents en Arno, Lastur, Aizarna, Vidania, Aintzarga, Alotza, Iñurritza, Ubedi, Urbía, Escaraz, Guezaltza i Degüiza.
[editar] Costes
[editar] Clima
Factors determinants del clima guipuscoà són la situació de la província entre el Pirineus i la cordillera Cantábrica i entre el mar i la vall de l'Ebre, posició de la qual resulta un clima oceánico de matís mediterrani, caracteritzat per la seva petita oscil·lació tèrmica anual, amb estius frescos i hiverns moderats i amb pluges abundants al llarg de tot l'any però predominants en tardor i començaments de l'hivern. La temperatura mitja és de 8,1°C en hivern i 18,2°C en estiu.
Els vents són molt freqüents, predominant els de el nord-nord-oest i sud. Només un 2% dels dies són de calma. Les pluges són abundants (50% de dies plujosos) degudes al règim de vents i a l'orografia de la província, amb precipitacions que oscil·len entre 1.200 i 1.700 litres anuals per metre quadrat. La nuvolositat també és alta (només 10% de dies totalment buidats), amb una mitjana d'1.830 hores anuals d'insolación (equivalent a 5 per dia). En el seu conjunt la situació climàtica és suficientment bona i permet condicions favorables de vida i treball al llarg de tot l'any.
[editar] Demografía
Guipúscoa explica amb 691.895 habitants (INE 2006)
Guipúscoa també ha estat una de les regions gràcies a les quals es repobla la Castella medieval, doncs gent d'aquestes terres va emigrar en l'Edat Mitja a terres castellanes on es van assentar; així doncs, moltes de les gents de Burgos, Valladolid, Palencia tenen avantpassats nascuts a Guipúscoa.
| Evolució demogràfica de Guipúscoa, percentatge pel que fa al total nacional[1] |
|||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | |||||||||||||
| Població | 156.493 | 195.850 | 226.684 | 258.557 | 302.329 | 331.753 | 374.040 | ||||||||||||
| Percentatge | 1,01% | 1,05% | 1,13% | 1,21% | 1,28% | 1,28% | 1,33% | ||||||||||||
| 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | |||||||||||||
| Població | 478.337 | 631.003 | 692.782 | 676.307 | 676.208 | 680.069 | 691.895 | ||||||||||||
| Percentatge | 1,56% | 1,86% | 1,84% | 1,72% | 1,70% | 1,65% | 1,55% | ||||||||||||
| Municipis més poblats (2007)[2] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Posició | Municipi | Població | |||||
| 1ª | Sant Sebastià | 183.090 | |||||
| 2ª | Irun | 60.416 | |||||
| 3ª | Rentería | 38.336 | |||||
| 4ª | Éibar | 27.404 | |||||
| 5ª | Zarauz | 22.315 | |||||
| 6ª | Mondragón | 22.116 | |||||
[editar] Diputació Foral de Guipúscoa
Cada quatre anys i coincidint amb les eleccions municipals es trien els junteros per sufragi universal directe. Aquests formen les Juntes Generals de Guipúscoa, que constitueixen l'òrgan legislatiu unicameral del territori històric. El poder executiu ho exerceix el Diputat General, que és triat per les Juntes Generals i que designa als Diputats, que exerceixen funcions semblants a les dels ministres. L'actual Diputat General de Guipúscoa és Markel Olano (PNB).
| Eleccions del 2007 per a la Diputació Foral de Gipúzcoa | ||||
|---|---|---|---|---|
| Partit | Escons | Percentatge | Vots | |
| PSE-EE | 16 | 23,49 | 76.865 | |
| Nuls | 0 | 22,17 | 72.533 | |
| PNB | 16 | 21,94 | 71.800 | |
| EB-Aralar | 6 | 11,23 | 36.738 | |
| PP | 6 | 10,70 | 35.027 | |
| EA | 7 | 10,44 | 34.172 | |
| Uns altres | 0 | 3,13 | 10.268 | |
