Himne d'Aragó
De WikiLingua.net
Història de l'Himne d'Aragó:
La llei 3/1989, de 21 d'abril (BOA 05/05/1989) va regular la utilització de l'Himne oficial d'Aragó com un dels símbols identificativos de la Comunitat Autònoma d'Aragó.
La música és del compositor aragonès Antón García Abril i entronca la més antiga tradició musical aragonesa amb elements musicals de profunda raigambre popular dintre d'una concepció nova i moderna que li confereix un caràcter viu i de plena actualitat.
La lletra va ser elaborada pels poetes aragonesos Ildefons Manuel Gil, Àngel Guinda, Rosendo Tello i Manuel Vilas i destaca dintre de la seva armadura poètica, valors com llibertat, justícia, raó, veritat, terra oberta... que històricament representen l'expressió d'Aragó com poble.
L'article 2 de la citada llei diu així: L'Himne d'Aragó haurà de ser interpretat en aquells actes oficials de caràcter públic i especial significació organitzats per la Comunitat Autònoma i per les entitats locals aragoneses. Una disposició transitòria continguda en aquesta mateixa llei afegia que l'Himne podria ser també interpretat amb lletra en qualsevol de les altres modalitats lingüístiques d'Aragó
El dia 22 d'abril de 1989 en el Pati de Santa Isabel del palau de l'Aljafería es realitzava la primera interpretació de l'Himne d'Aragó.
Lletra de l'himne d'Aragó:
- Ens ha portat el temps al confín dels somnis.
- Un nou dia tendeix les seves ales des del sol.
- Oh tambors del cierzo, descorred ja els núvols
- i als cims ascendeixi la veu.
- El pas dels segles va traçar el seu destí
- que crida a la justícia i a la llibertat.
- Germinaran els camps, oberts als seus cels,
- amb la verda espiga, els racimos d'or
- i l'inmarchitable olivera de la pau.
- Llum d'Aragó, torre al vent, campana de solitud!
- Que el teu afany propagui, riu sense frontera, la teva raó, la teva veritat!
- Vencedor de tant oblit, memòria d'eternitat,
- poble de la grandària d'homes i dones, Aragó, viuràs!
- Resplandece el temps;
- arriba ja l'edat
- perquè la pedra sigui manantial,
- d'enllaçar les nostres vides
- i entonar les veus.
- Des dels blancs cims on dorm la neu
- fins als plans vermells que mece l'aire blau,
- un clar cel encén, amb el front en l'aigua,
- les seves corones radiants de llum.
- Obrim les finestres, que canti la nit,
- i al ritme de la vida, en roda d'amor,
- s'estrenyeran les ànimes, agafades de l'aurora.
- Brilli l'esperança, s'obrin els camins
- en la terra greu com un cor.
- Llum d'Aragó, torre al vent, campana de solitud!
- Que el teu afany propagui, riu sense frontera, la teva raó, la teva veritat!
- Vencedor de tant oblit, memòria d'eternitat,
- poble de la grandària d'homes i dones, Aragó, viuràs!
- Terra oberta, poble gran, Aragó!
- Pàtria meva, pàtria meva, Aragó!
