Vaga
De WikiLingua.net
Una vaga és una acció empresa de forma individual, o per un col·lectiu social, consistent a deixar de fer alguna activitat, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vistes a l'obtenció d'un objectiu concret.
Segons l'Organització Internacional del Treball, el dret de vaga és un dels mitjans legítims fonamentals que disposen els treballadors i les seves organitzacions per a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials.
- Vaga de fam: és una forma de protesta que consisteix a deixar d'ingerir aliments durant el temps que faci falta fins que la seva reivindicació sigui atesa.
- Vaga laboral: internacionalment la vaga és reconeguda com un dret fonamental dels treballadors (dret de vaga), constitutivo de la llibertat sindical. Consisteix bàsicament a deixar de treballar amb l'objectiu d'aconseguir avantatges laborals o socials, encara que pot ser manifestada d'altres formes:
Quan una vaga laboral o d'un altre tipus s'estén a la majoria dels estaments socials es denomina vaga general.
En alguns països com Argentina i Xile, se li denomina comúnmente atur. Aquest terme es refereix generalment a l'abandó de tasques laborals, encara que també comúnmente es diu atur a tota mobilització, protesta, manifestació, reclam públic, abandó de tasques, piquete; en definitiva a la vaga. No obstant això, en el Dret del Treball es diferencia l'atur de la vaga per ser la vaga la suspensió d'activitats feta per treballadors i l'atur pel patró.
Termes relacionats:
- Esquirol: veu popular que designa al que es nega a fer vaga. Té un sentit despectiu.
- Carnero: Veu popular que designa al que es nega a fer vaga. Té un sentit despectiu i és utilitzat a Argentina.
- Piquete: Grup d'huelguistas que intenten que els altres facin vaga, pressionant a la resta del col·lectiu, pacíficamente o no. Als piquetes pacífics se'ls sol denominar piquetes informatius.
[editar] Història
La primera notícia d'una protesta col·lectiva de treballadors es recull en el" papiro de la vaga", que es conserva en el Museu Egipci de Torí. Pel que sembla, els treballadors que construïen la necròpoli real durant el regnat de Ramsés III van deixar de rebre els aliments que constituïen el seu salari, a causa de la corrupció que envaïa el país. Després de diversos mesos en aquesta situació, van deixar de treballar i van organitzar una "asseguda", que van repetir tres dies seguits, fins que van assolir que se'ls pagués.
A Espanya es va regular el Dret de vaga per primera vegada mitjançant una norma amb rang de llei pel Real Decreto Llei 17/1977 de Relacions de Treball ja que durant l'època franquista i amb anterioritat no s'havia abordat la regulació legal d'aquest dret. Actualment, encara que la Constitució espanyola reconeix expressament aquest dret en el seu art.28.2 com un dret fonamental, no s'ha dut a terme el seu desenvolupament mitjançant llei orgànica (malgrat alguns destacats esforços com el frustrat projecte legislatiu de 1992) sent per tant d'aplicació l'esmentat real decret preconstitucional, si bé, degudament matisat i corregit pel Tribunal Constitucional en la seva famosa sentència de 8 d'abril de 1981. A més, està prohibit realitzar vagues si no s'informa prèviament a la policia i aquesta l'autoritza com legal.
A Argentina, l'articulo 14 BIS de la Constitució Argentina, manifesta , entre altres coses, el dret a vaga: "Queda garantit als gremis: concertar convenis col·lectius de treball; recórrer a la conciliació i a l'arbitratge; el dret de vaga. Els representants gremiales gaudiran de les garanties necessàries per al compliment de la seva gestió sindical i les relacionades amb l'estabilitat de la seva ocupació."
- Font: Normativa citada, "Prontuario del Dret del Treball" Ed. Civitas, 2001. J.A.Sagardoy Bengoechea, J.M. del Valle Villar i J.L. Gil i Gil. ISBN 84-470-1702-8
