Iberia

De WikiLingua.net

Aquest article tracta sobre la península Ibèrica en temps dels grecs, per a altres usos de la paraula, vegi's Iberia (desambiguación)

---

Iberia és el nom amb que els grecs coneixien des de temps remots el que avui cridem Península Ibèrica. L'historiador grec Heródoto (circa 484 a. C.–425 a. C.) cita ja el topónimo d'Iberia per a designar la península, que és conegut en tot el món grec.

Taula de continguts 1 Introducció 2 El topónimo Iberia 3 Geografia d'Iberia 4 Cites 5 Vegi's també 6 Notes 7 Referències

[editar] Introducció

El terme Iberia és exclusivament grec, així com el terme Hispania l'és llatí.^[1]

El coneixement de la Península Ibèrica com entitat geogràfica va ser un procés lent, amb reculades i relats llegendaris. La llunyania amb el focus de la cultura antiga era notable, i desconeixem com era el coneixement que van poder tenir grecs i fenicios de la seva geografia. L'interès d'ambdós pobles en aquells temps era simplement econòmic, per tant se suposa que tal vegada tindrien bastant informació sobre el litoral i d'algunes regions de l'interior.

Els historiadors creuen que el poble fenicio manejava dades geogràfiques de gran interès per a ells i que fins i tot van existir textos amb abundant informació. Se sap que en el segle I a. C., el savi i erudit rei Juba de Mauritania va assolir reunir una gran biblioteca amb textos i literatura fenicia, i que en l'any 100 de nostra era, el geógrafo jueu Marí de Tir (Fenicia), va tenir un gran apilament de material per a poder compondre el seu mapa de l'orbe, mapa que va servir en gran mesura al científic Claudio Ptolomeo. Però ni els grecs ni els romans van prestar gran atenció a aquests escrits i no els van conservar ni els van traduir, i aquesta és una de les raons per la qual no han arribat fins als nostres dies.

[editar] El topónimo Iberia

El nom d'Iberia , en un principi, només té la seva aplicació en una petita part de la península; era únicament una part petita de l'actual Huelva.^[2]

En temps de l'historiador grec Polibio, que va estar en Numantia en el segle II a. C., Iberia era només la part costanera mediterrània de la península. Posteriorment, va prevaler més el criteri geogràfic que l'ètnic, i a la fi del segle I a. C., Estrabón ja denominava Iberia a la península, geográficamente.^[3] Apiano, a mitjan el segle II, va escriure que la península era «cridada ara Hispania en lloc d'Iberia per alguns», indicant el canvi de nom.

Se sap que hi havia tribus iberas en el sud de Montpellier en el segle VI a. C., i que en el segle V a. C. Esquilo (dramaturg grec) escrivia que «el Ródano corria per Iberia».

L'historiador grec Herodoto, en el segle V a. C., en la seva obra Històries, ja cita el topónimo Iberia per a designar la península. Però abans aquest terme va ser emprat pels tartesos per a definir el seu territori. Es remena que el nom procedeixi d'un riu Íber, que per ventura no va ser en un principi l'Ebre , sinó un homònim de la regió d'Huelva , on certs textos citen un riu Iberus, i un poble, al que criden Ibero, doncs tant els grecs com els púnicos van conèixer abans i millor les costes meridionales de la Península que les llevantines. El món grec de l'Antiguitat coneix amb aquest nom els límits de l'Ecúmene , del grec oikumene (oιkoυμενη) o «món conegut»: a l'est el Caucas, a l'oest, Iberia la península (vegi's Iberia caucásica). Es considera que el terme Iberia per a definir el que avui és la península Ibèrica és exclusivament grec, així com el terme Hispania l'és llatí, encara que els romans també van utilitzar al principi el topónimo d'Iberia, fins i tot li van afegir una «h»: Hiberia.

No obstant això el mateix Estrabón també cridava iberos a un altre poble en l'actual Geòrgia (Iberia caucásica). Si hi ha alguna relació entre aquests dos pobles iberos o si és sol una coincidència de noms és una qüestió oberta.

Es creu que la veu iber és d'origen íbero, sent així com aquest poble nomenava als rius en general (igual que wad en àrab és «riu»). Així era cridat l'actual riu Tinto a Huelva, i així havia de ser cridat també l'actual Ebre, que ha conservat el topónimo. Des d'Andalusia fins al Ródano hi ha una gran família de rius que d'alguna manera conserven l'iber . El topónimo Iliberris o Ileberris, que es dóna tant en la Narbonense com a Granada, és reconocible en la llengua basca, i es refereix a ciutat i riu, però encara no ha estat provat que l'ibero fos un idioma ancestral del basc.

Estrabón en la seva obra Geografia explica tot el que sap sobre Iberia en èpoques anteriors, però diu que en el seu temps el límit estava ja en el Pyrene.

[editar] Geografia d'Iberia

Durant els segles V, IV i III a. C. les notícies que es tenen sobre la península Ibèrica són bastant vagues i de vegades fins a falses. Coincideixen aquestes dates amb ser l'època de menor nombre de viatges dels grecs. Però ja en segle III a. C., amb la conquesta romana hi ha una certa facilitat per a moure's, per a viatjar amb major seguretat per mar i per terra, a més de que els savis helenísticos del moment es van manifestar ansiosos per aprendre i rectificar els possibles errors del passat.

A l'arribada dels romans a la península ja es considera com Iberia tota la costa del Mediterrani.

Els grecs coneixien molt bé punts molt concrets com l'estret de Gibraltar, que ells cridaven Stelai (se sobreentendía Heracleous). Stelai és «columnes» en grec, per això els romans ho van traduir i van cridar al lloc Columnae Herculis («Columnes d'Hèrcules»). Coneixien també els Pirineos, que cridaven Pyrene, en singular, encara que tenien una idea poc real de la seva orientació, que creien que era de nord a sud.

Polibio va ser un historiador grec del segle II a. C. que va viure un temps en la península. Polibio diu textualment:

Es diu Iberia a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterrani), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlántico), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver estat reconeguda recentment.

Polibios

Els tres primers tractats que hi va haver sobre la geografia d'Iberia van ser els escrits per Mela (en llatí), Plinio el Vell (en llatí) i Estrabón (en grec). Mela i Plinio, segons compte Estrabón, van arribar a conèixer molt bé les costes del nord i nord-oest. Estrabón pel contrari mai va estar en la península. Tot el que va escriure va ser a partir de fonts de nombrosos geógrafos i historiadors afegint a més la gran informació que rebia de la milicia i gent de l'administració de Roma. Els seus escrits són potser menys científics quant a termes emprats es refereix, però són els més amens i els quals millor han arribat als nostres dies. Va escriure un bon tractat anomenat Geografia, el tercer volum de la qual és el qual està dedicat a traçar els detalls de la península Ibèrica: rius, muntanyes, límits, costes, poblacions, ciutats, cultius, trets culturals, navegants, pobladores… És aquí on descriu el de la pell de toro; diu textualment que «Iberia se sembla a una pell de toro, tendida en sentit de la seva longitud d'Occident a Orient, de manera que la part davantera miri a Orient i en sentit de la seva amplària del septentrión al Migdia».

La cambra dels escriptors que van dedicar els seus coneixements a la descripció geogràfica d'Iberia va ser el científic Claudio Ptolomeo, un segle després dels anteriors. En les seves famoses taules geogràfiques ofereix un quadre gairebé complet amb infinitat de topónimos. Ptolomeo és el qual garanteix un major interès geogràfic i matemàtic.

Aquests quatre escriptors són la base dels coneixements geogràfics de la península Ibèrica de l'Antiguitat .

[editar] Cites

Estrabón es refereix a la península ibèrica:

«Amb el nom d'Ibería els primers grecs van designar tot el país a partir del Rhodanos i de l'isthmo que comprenen els golfs galáticos; mentre que els grecs d'avui col·loquen el seu límit en el Pyrene i diuen que les designacions d'Iberia i Hispania són sinònimes». Estrabón, Geografica III, 4, 19

No obstant això, abans, en el llibre segon, Estrabón fa referència als Iberos Caucásicos:

«Podem parlar de coses referents als quals habiten la regió del Kaukasos, els iberes». Geografica II, 5, 12

[editar] Vegi's també

• Hispania
• Ibero
• Estrabón d'Amasia

[editar] Notes

[editar] Referències

• Espanya i els espanyols fa dos mil anys (segons la Geografia d'Estrabón), d'Antonio Gª i Bellido. Col·lecció Austral d'Espasa Calp S.A., Madrid 1945 (primera edició: 8-XI-1945). Mort Don Antonio, la seva filla Mª Pau ha continuat amb noves edicions de tan important obra.

• Les arts i els pobles de l'Espanya primitiva, de José Camón Aznar (catedràtic de la Universitat de Madrid). Editorial Espasa Calp, S.A. Madrid, 1954

• Diccionari Espasa Íberos, de José R. Pellón. Espasa Calp S.A. Madrid, 2001