Eivissa (illa)

De WikiLingua.net

 Eivissa
Mapa de situación de la isla de Ibiza
Vista por satélite de Ibiza y Formentera
País Bandera de España Espanya
Archipiélago Illes Balears
Consell Insular Consell Insular d'Eivissa
Mar Mediterrani
Província {{{província}}}
Coordenadas 38.98° N 1.43° I
Distància a terra {{{distància}}}
Superfície 569,6 km²
Llarg màxim {{{llarg}}}
Ample màxim {{{ample}}}
Perímetre {{{perímetre}}}
Altitud màxima
Tipus {{{tipus}}}
Capital Eivissa
Població 113.908 (INE 2006)
Densitat 200,0 hab./km2
Gentilicio Ibicenco
Municipis 5
'
' {{{altres3_opc}}}
' {{{altres4_opc}}}
' {{{altres5_opc}}}

Eivissa (en català, Eivissa) és una illa situada en el mar Mediterrani i que forma part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a Espanya. Compte amb una extensió de 570 km² i una població de 113.908 habitants (INE 2006).

Taula de continguts

[editar] Geografia

Està situada uns 75 km a l'est de la Península Ibèrica, enfront de Denia, 140 km al sud-oest de la illa de Mallorca, i al nord de la de Formentera, amb unes coordenadas 38.98° N 1.43° I. La seva capital és Eivissa i els dos pobles més importants, a més de la capital, són Sant Antoni de Portmany / San Antonio Abad i Santa Eulària donis Riu / Santa Eulalia del Riu.

L'illa d'Eivissa, que juntament amb la de Formentera reben el nom d'illes Pitiusas, ocupa una superfície de 570 km² i per ella discorre un sol riu, el de Santa Eulalia del Riu, que des de fa bastants anys roman sec per l'excessiva explotació dels recursos acuíferos de la illa.

La distància més llarga per carretera és de 42 km.

[editar] Història

[editar] Prehistòria i Edat Antiga

L'illa d'Eivissa conserva restes arqueològiques fenicios doncs va ser un enclavament comercial rellevant dintre de la cultura náutica d'aquest poble. Tant en la ruta de l'est a l'oest com al revés, l'illa era punt de pas propici per als navegants pels vents reinantes i els corrents del Mar Mediterrani. Aproximadament a meitat del S. VIII a.n.i es funda el primer assentament estable en la zona S-W, el jaciment de Sa Caleta, que s'ocuparà fins a finals del mateix segle quan serà abandonat. Aproximadament en la mateixa època es comença a urbanitzar la ciutat d'Eivissa, en la mateixa ubicació que l'actual ciutat, hagut de sobretot al seu gran port, molt més gran que l'actual i a la situació sobre un petit pujol d'uns 100 sobre el nivell del mar. Entre el segle VII a.n.i i un moment indeterminado l'illa quedarà dintre de l'òrbita de de les polis Cananeas d'Orient Mig fins a la seva conquesta pels Asirios i de Qart Hadasht (Cartago) després fins a la seva destrucció pels romans l'any 146 a.n.i. L'ocupació extensiva de la illa farà que creixi la seva producció i riquesa de productes fins a ser nomenada pels historiadors romans per la seva llana, els seus vins i la seva sal. Prova del seu auge econòmic són les acuñaciones própias fetes en l'illa des de finals del S.IV a.n.i amb el símbol de la illa, el déu Bes, al que es deu el nom de "Ybshm" (Iboshim - illa de Bes)), sincretismo del déu de la fertilitat fraternal egipci. També és bon exemple d'aquest auge la fundació a Mallorca d'una sèrie d'assentaments econòmics en la zona S. a prop de les salinas per al seu aprofitament així com de les relacions econòmiques amb els isleños de la cultura talayótica.

També els romans comerciaron amb les Illes Balears que posseïen certes riqueses com la sal, figues o l'extracció de minerals. (mines de galena-argentifera i minio en s´Argentera _ San Carlos) Ybshm(Iboshim) va ser el nom que li van donar els fenicios, i Ebusus el seu transcripción al llatí i al costat de Formentera es coneix com les illes Pitiusas fet que s'ha de la presència de gents diferents a les de les illes Balears. Mentre en les illes majors habitaven tribus menys desenvolupades culturalmente i amb tradicions barbaras a ulls de la cultura helenística, en les Pitiusas vivien gents de tradició semita, descendents d'emigrants d'orient mig, Qart Hadasht o les polis semitas del sud de la Península ibèrica. La raó per a posar aquest nom a les illes sol va poder ser la de no cridar-les "illes dels cananeos" que marcaria la pertinença a dita òrbita, doncs pins, als quals la tradició addueix el nom, hi ha tants o més a Mallorca i Menorca com en les Pitiusas.

[editar] Edat Mitja

Després de les ocupacions vándala i bizantina (ss.VI - VIII), les illes balears, entre elles Eivissa, van caure en una etapa d'anarquía. Els àrabs van prendre possessió del seu territori en 902 i van fundar la ciutat que avui pervive com capital, la part antiga de la qual rep el nom de Dalt Vila (ciutat alta). Jaime I d'Aragó va concedir la reconquista de les illes Pitiusas a l'arquebisbe electo de Tarragona, Guillermo de Montgrí, que es va associar amb el comte del Rosselló, Nunó Sanç, i amb l'infant Pedro de Portugal per a l'obstinació. Les tropes catalanes van ocupar el castell d'Eivissa el dia 8 d'agost de 1235, en canvi la casa Ca Pere Lluch resistio l'ofensiva.La població autòctona musulmana va ser llavors sotmesa i es va portar a nous pobladores cristians. Eivissa va ser incorporada al recién fundat Regne de Mallorca, dintre de la Corona d'Aragó. El regne de Mallorca no tindria corts, pel que el rei de Mallorca hauria d'acudir a les de Catalunya per a prestar homenatge al rei .

[editar] Edat contemporània

L'illa és dominada des del principi de la Guerra Civil Espanyola (juliol de 1936) pel bàndol Nacional contra el govern de la Segona República Espanyola.

El 8 d'agost de 1936, la Columna procedent de Barcelona d'Alberto Bayo Giroud (coneguda com Columna de Balears) desembarca a Eivissa en el context de l'operació militar cridada Desembarco de Mallorca i la domina en pocs dies amb l'ajuda de les milicias manades per Manuel Uribarri, formant-se immediatament en l'illa un anomenat Comitè Antifascista d'Eivissa, sota la responsabilitat d'Antonio Martínez, del Partit Comunista. Aquests moviments van realitzar un fusilamiento massiu de civils ibicencos sospitosos de ser catòlics o no comunistes.

A principis de setembre, una delegació del Comitè Antifascista d'Eivissa, formada entre uns altres per Just Tur, Angel Palerm, Juan Morals, Ramón Medina i García Rovira, sol·licita ajuda a Barcelona davant la previsible retirada de les forces de Bayo de Mallorca i la precària situació d'Eivissa davant un futur atac dels militars alçats.

Cap als dies 9 i 10 arriben a la illa d'Eivissa en resposta a les peticions de suport del Comitè Antifascista d'Eivissa, des de Barcelona, a brodo dels vaixells Ciutat de Barcelona i Ciutat de Tarragona dos grups de milicianos de dos-cents i tres-cents homes, integrant l'anomenada Columna Cultura i Acció. Malgrat els esforços dels comunistes, el 19 de setembre els revoltats prenen l'illa, situació que es mantindrà durant la resta de la guerra.

Eivissa ha mantingut sempre una fama de lloc de potencial místico; va ser un punt de referència en els anys seixanta i setanta per a la cultura hippie i per a molts viatgers. Va ser visitada per Pink Floyd, que li va dedicar una cançó a un bar cèlebre en l'illa en el disc Habiti.

Durant finals dels 60 i durant els 70 l'illa d'Eivissa va experimentar un boom turístic que li ha concedit un desenvolupament per sobre dels mers recursos econòmics (pesca i agricultura) dels quals disposava fins a la data.

[editar] Demografía

Municipis de la illa d'Eivissa (2005)
Municipi Població Superfície Densitat
1 Eivissa / Eivissa 42.797 hab 11,14 km² 3.841,74 hab/km²
2 Santa Eulària donis Riu / Santa Eulalia del Riu 26.724 hab 153,58 km² 174,01 hab/km²
3 Sant Antoni de Portmany / San Antonio Abad 18.366 hab 126,80 km² 144,84 hab/km²
4 Sant Josep de sa Talaia / San José 18.382 hab 159,38 km² 115,33 hab/km²
5 Sant Joan de Labritja / San Juan Bautista 4.838 hab 121,66 km² 39,77 hab/km²
Total Illa d'Eivissa 111.107 hab 572,56 km² 193,22 hab/km²

[editar] Administració

L'illa es troba dividida en 5 municipis i aquests al seu torn en parròquies. L'òrgan de govern de l'archipiélago és el Govern Balear, que governa a Eivissa i Formentera a través del Consell Insular d'Eivissa i Formentera (en català, Consell Insular d'Eivissa i Formentera), com administració territorial de l'Estat , a més de les competències derivades de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i disposa d'una important dotació econòmica. La seva existència es funda en l'antiga institució de la Universitat, que havia estat dissolta després de la guerra de Successió Espanyola a principis del segle XVIII, sent substituïda per una altra de menor entitat, l'Ajuntament. Des del 1º de Gener, s'ha constituït el Consell Insular de Formentera, (en català, Consell Insular de Formentera).

[editar] Enllaços externs