Jordán d'Asso
De WikiLingua.net
Ignacio Jordán Claudio d'Asso i del Riu (Saragossa (Espanya), 4 de juny de 1742 - ib., 21 de maig de 1814) naturalista, jurista i historiador espanyol.
Els centres d'interès d'Asso són varis: filologia, dret, economia, geología, botànica i zoología.
Taula de continguts |
[editar] Biografia
Va rebre una excel·lent formació, tant en humanides com en ciències. Va estudiar grec i llatí en les Escoles Pías de Saragossa i filosofia en el col·legi jesuita de Barcelona fins a 1756. Coneixia i es desenvolvía en Arábe, Anglès, Frances i Alemany. En la Universitat de Cervera es va graduar com batxiller en Arts en 1760 i en la de Saragossa va estudiar Jurisprudència i va obtenir el grau de doctor en 1764.
Comença una brillant carrera com jurista i viatja per Europa de 1771 a 1775. En 1776 comença la seva carrera diplomàtica: cònsol en Dunkerke, Amsterdam —on adquireix una sòlida formació en economia— i Burdeos. Publica a Madrid, sol o en col·laboració amb el bibliotecari dels Reals Estudis de San Isidro, Miguel de Manuel, diverses obres sobre el dret: Institucions del Dret Civil de Castella (1771), El Fuero Vell de Castella (1771) i L'ordenament de lleis que D. Alfonso XI va fer en les corts d'Alcalá d'Henares l'any de mil tres-cents i quaranta-vuit (1774). A Europa adquireix una sòlida formació en economia que li permet escriure, anys després, la qual probablement és la seva obra més important: Història de l'Economia Política d'Aragó (1798).
Durant la seva estada a Holanda va publicar obres de distinta índole i algunes d'elles de caràcter biològic en relació amb la seva terra aragonesa: Synopsis estirpium indigenarum Aragoniae (1779), Mantissa stirpium indigenarum Aragoniae (1781), Enumeratio stirpium in Aragonia noviter detectarum (1784) i sobretot Introductio in Oryctographiam, et Zoologiam Aragoniae. Accedit Enumeratio stirpium in eadem Regione noviter detectarum (1784) que vol ser un inventario complet de la geología, flora i fauna del Regne d'Aragó. És un dels primers científics espanyols que segueix el sistema binomial de Carlos Linneo. El seu abreviatura botànica oficial és Asso.
Va tornar a la seva ciutat natal en 1791 i des de 1797 fins a 1802 va continuar la seva activitat científica, ara en la Real Societat Econòmica Aragonesa (1797- 1802), en la qual va ser director de les càtedres de Química i Botànica. A més, va escriure obres sobre agricultura, botànica i ciències naturals en general.
Com naturalista va classificar i va descriure, segons el sistema de Linneo, més d'un miler de vegetals diferents, 160 d'ells eren espècies autòctones d'Aragó; també va fer el propi amb més de 500 espècies d'insectes i altres animals. D'aquesta manera va fer que Aragó fos la primera regió espanyola que va disposar d'un catàleg biològic segons el sistema de Linneo. Asso no dió el nom linneano a les espècies que va descriure; si ho hagués fet, seria el “pare científic” d'algunes d'elles.
Va traduir nombrosos textos, principalment de l'època musulmana d'Aragó. Va contribuir a donar a popularitzar a Espanya a nombrosos autors estrangers com Galeno, Euclides, Newton, Descartis, Lamarck, etc. Va morir en la ciutat que li va veure néixer el 21 de maig de 1814.
Va ser soci i participi de la Real Societat Econòmica Aragonesa d'Amics del País, contribuint en el seu desenvolupament i contactes en l'exterior.
[editar] Abreviatura
L'abreviatura Asso s'empra per a indicar a Jordán d'Asso com autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. (Veure llistat de spp. assignades per aquest autor en IPNI
[editar] Vegi's també
[editar] Referències
- Francisco Teixidó, «Ignacio Jordán Claudio d'Asso i del Riu (1742-1814)», Biòlegs Espanyols, en citologica.org, que publica sota llicència CC-BY-2.0.
