Josep Maria Espinàs
De WikiLingua.net
Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927) és un polifacètic escriptor i periodista en llengua catalana, també va ser pioner com cantautor en el moviment de la Nova Cançó catalana.
Taula de continguts |
[editar] Trajectòria
Josep Maria Espinàs explica amb una àmplia obra que abasta gèneres tan disparis com la novel·la, l'assaig, la crònica de viatges, les memòries, llibres de reportatge... Sol escriure en llengua catalana, també ha estat traductor, narrador, professor i publicista. És també l'autor al costat de Jaume Piques, de la lletra de l'Himne del Futbol Club Barcelona, amb música de Manuel Valls.
És conegut també per la seva faceta d'articulista periodístic. Escriu un article diari des de 1976 en el diari Avui i, des de 1999, en El Periòdic de Catalunya. Té obra traduïda a l'alemany, anglès, euskera, castellà, francès, italià, japonès, holandès, portuguès i checo. Des de 1990 publica les seves obres en l'editorial Edicions La Campana, de la qual és cofundador al costat d'Isabel Martí.
En aquesta editorial estan inclosos la sèrie de llibres "a peu per" (a peu per)/per) diferents comarques catalanes i de la resta de l'estat com Galícia o Castella, en la qual reflecteix les seves vivència en els seus viatges a peu pels diferents escenaris naturals i les seves gents amb una abertura als caràcters tant paisajísticos com humans que enllacen molt bé amb la humanitat de l'autor i al mateix temps, durant cinquanta anys es va veient l'evolució del mateix fins als gairebé 80 anys i encara ens té promès algun viatge més, asi com dels pobles que visita.
En 1958 va obtenir el Premi Víctor Català per Varietès. En 1961 va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi per la seva novel·la "L'últim replà". La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional de Cultura (1995).
A la fi de la dècada de 1960 va ser un dels fundadors d'Els Setze Jutges, grup que inció el moviment de la Nova Cançó. Espinàs va ser un dels cantautors de major interès dels primers temps de la "cançó", amb gran influència dels grans de la chanson francesa, va anar precisament l'introductor i popularizador de l'obra de Georges Brassens en català, el primer disc de "Els Setze Jutges" va ser Espinàs canta Brassens. Va participar activament en les tasques de divulgación de la cançó catalana, cantant per tota Catalunya durant gairebé deu anys. Les seves cançons tenien un aire marcat per un caràcter poètica de cotidianidad que definien les seves lletres, alguns dels seus discos van tenir gran èxit popular i va guanyar el primer Premi del Disc Català en 1963. Va prendre part de la creació i organització de l'editora discogràfica Concèntric Promotora, així com del local de música en directe La Cova del Drac, on actuava com presentador i cantautor. Important és també la seva labor com adaptador de cançons d'altres llengües al català, popularitzades per exemple per Guillermina Motta o Els Xipis. També es va ocupar de la crítica de cançó catalana en la revista Destino. En 2007 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva labor realitzada per a "Els Setze Jutges".
[editar] Discografía
- Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]
- Cançons tradicionals catalans (Josep Maria Espinàs) [1962]
- Espinàs canta els seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]
- Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]
- El teu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]
- Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]
- Els planificadors (Josep Maria Espinàs) [1965]
- Els noctàmbuls (Josep Maria Espinàs) [1966]
[editar] Obra escrita
[editar] Narrativa breu
- Vestir-es per morir. Barcelona: Albertí, 1958.
- Variétés. Barcelona: Selecta, 1959.
- Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.
- Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.
- Guia de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.
- Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.
[editar] Novel·la
- Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954.
- Dotze bumerangs. Barcelona: Albertí, 1954.
- El gandul. Barcelona: Selecta, 1955.
- Tots som iguals. Barcelona: Aymà, 1956.
- El parany. Barcelona: Albertí, 1956.
- L´home de la guitarra. Barcelona: Albertí, 1957.
- Combat de nit. Barcelona: Aymà, 1959.
- L´últim replà. Barcelona: Club Editor, 1962.
- La collita del diable. Barcelona: Alfaguara, 1968.
- Vermell i passa. Barcelona: La Campana, 1992.
[editar] Prosa no de ficció
- Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.
- La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.
- Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.
- Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.
- El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.
- Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992.
- L'ecologisme és un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.
[editar] Prosa no de ficció (Viatges)
- Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.
- Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.
- Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000.
- A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.
- A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.
- A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.
- A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994.
- A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.
- A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.
- A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.
- A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.
- A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.
- A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.
- A peu per Mallorca sense veure el mar. Barcelona: La Campana, 2005.
- A peu per Aragó. El Somontano. Barcelona: La Campana, 2006.
- A peu per l´Alt Camp. Barcelona: La Campana, 2007.
[editar] Prosa no de ficció (Periodisme literari)
- A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.
[editar] Prosa no de ficció (Memòries)
- El nen de la plaça Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.
- Relacions Particulars. Barcelona: La Campana, 2007.
- El meu ofici. Barcelona. La Campana, 2008.
[editar] Prosa no de ficció (Retrats literaris i entrevistes)
- Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962.
- Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.
- Lluís Llach. Història dels seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs: La Campana, 1986.
[editar] Altres obres
- Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.
- Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.
- Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.
- Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.
- Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.
[editar] Teatre
- És perillós fer-s'esperar. Barcelona: Nereida, 1959.
[editar] Obra escrita en castellà
- Guia del Pirineus de Lleida, 1958 [Prosa no de ficció: viatges].
- Guia de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [Prosa no de ficció: viatges].
- Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [Prosa no de ficció].
