Juliol Anguita

De WikiLingua.net

Julio Anguita en 2004.
Juliol Anguita en 2004.
Per a altres usos d'aquest terme vegi's Juliol Anguita (desambiguación).

Juliol Anguita González, polític comunista espanyol, va néixer en Fuengirola (Màlaga) el 21 de novembre de 1941. Membre d'una família de militars, es va allunyar de la tradició familiar al realitzar estudis de Magisteri i, posteriorment, llicenciar-se en Història en la Universitat de Barcelona. Mestre de professió, en l'any 1972 es va afiliar al llavors clandestí Partit Comunista d'Espanya (PCE) i cinc anys més tard pertanyia ja al Comitè Central del partit a Andalusia.

En 1979, va ser triat alcalde de Còrdova per majoria clara, en les primeres eleccions municipals de l'actual democràcia. Allí va destacar per la seva labor, en la primera capital de província governada pels comunistes des de la II República i va haver d'afrontar totes les reticències que això suposava. La seva gestió va contribuir a la normalitat democràtica i li va valer el reconeixement com dirigent dintre del seu partit. Va ser reelegido en 1983 i en 1987 va renunciar a presentar-se de nou.

En 1986, va anar candidat d'Esquerra Unida a la Presidència de la Junta d'Andalusia, obtenint el 17,6% dels vots. Al febrer de 1988 va ser triat secretari general del PCE i a l'any següent es va posar al capdavant d'Esquerra Unida, obtenint el seu escó en 1989 en el Congrés dels Diputats per Madrid.

Sota el seu lideratge, Esquerra Unida va definir els seus continguts polítics i va aconseguir els millors resultats electorals de la seva història. Va ser també triat diputat i portaveu del grup parlamentari d'Esquerra Unida en el Congrés dels Diputats en 1993 i 1996, anys en què Esquerra Unida va obtenir els seus millors resultats electorals. Va defensar una línia política per a Esquerra Unida basada en la teoria de les dues ribes (basat en l'establiment de diferències entre, d'una part, el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol, i de l'altra, Esquerra Unida) i el sorpasso (segons el qual Esquerra Unida havia d'aspirar a sobrepassar al PSOE com força hegemónica de l'esquerra a Espanya). Així mateix, va afirmar que els acords amb el PSOE havien d'establir-se baix acords programáticos concrets, i mai sistemàticament[cita requerida] (concepció expressada en el seu conegut lema programa, programa, programa).

Després d'un tercer problema cardiovascular, a la fi de 1999, va cedir la candidatura a la Presidència del Govern de les eleccions del 2000 a Francisco Fruits al·legant raons de salut (en una entrevista realitzada en 2004 va assenyalar que el principal motiu va ser el descontent respecte a la línia política d'IU [cita requerida]). Així mateix va ser rellevat com secretari general del PCE per Francisco Fruits. En la VI Assemblea d'Esquerra Unida, a l'octubre d'aquest any, va ser substituït en el càrrec de Coordinador General per Gaspar Llamazares.

El seu fill Juliol Anguita Parrado va ser un dels dos periodistes espanyols morts a l'Iraq durant la invasió angloestadounidense de 2003, en el seu cas per foc iraquià. Al conèixer la notícia de la seva mort durant un acte per la III República va manifestar el següent: "Ha estat un míssil iraquià, però és igual, l'únic que puc dir és que vindré en una altra ocasió i seguiré combatent per la tercera república. Maleïdes siguin les guerres i maleïts els canalles que les recolzen". Aquesta última frase seria utilitzada pels manifestants de les diferents convocatòries en contra de la guerra de l'Iraq.

El 22 d'abril del 2008 mitjançant l'anunci d'un pla de refundación de la coalició política Esquerra Unida va tornar a l'escena política nacional.


Predecessor:
Gerardo Esglésies
Secretari General del PCE
1988 - 1998
Successor:
Francisco Fruits
Predecessor:
Gerardo Esglésies
Coordinador General d'IU
1989 - 2000
Successor:
Gaspar Llamazares
Predecessor:
Antonio Guzmán Regna
Alcalde de Còrdova
1979 - 1986
Successor:
Herminio Blat

[editar] Enllaços externs

Wikiquote

Entrevista en Senyals de Fum

En altres idiomes