Juliol Martínez Home

De WikiLingua.net

Enginyer i astrònom, va néixer en Infiesto el 16 de febrer de 1893, fill de Nicolás Martínez Agosti i de Dª María Home Chalbaud, va anar el major de vuit germans. Casat amb Dª Pietat Capellà Casín, també d'Infiesto, van tenir vuit fills, tots ells asturians.

Va estudiar el Batxillerat en l'Institut de Segon Ensenyament d'Oviedo i en el Cardenal Cisneros de Madrid, amb la qualificació d'Excel·lent.

Fa la carrera d'Enginyer Agrónomo en l'Escola Especial de Madrid, rebent el corresponent titulo el 18 de Desembre de 1919.

Ingressa en el Cos Nacional d'Enginyers Agrónomos el 27 de Gener de 1920 exercint la seva carrera en el Servei Cadastral de Zamora i Guadalajara, tornant de nou a Zamora on l'any 1924 va passar a la Granja Experimental Agrícola que l'Estat tenia en Nava (Astúries) com director.

Amb data 11 d'agost de 1928 és nomenat, pel Ministre d'Agricultura de la República Francesa, "Cavaller del Mèrit Agrícola" en recom¬pensa dels serveis rendits a l'agricultura.

El 29 de Juny de 1940 ho destinen, com investigador, en el Centre de la Zona Cantábrica i el 6 de Febrer de 1942 és nomenat director del Centre d'Investigacions Agronómicos de la Zona Cantábrica, de Grau.

En el Curs 1924-25 aprova en la Facultat de Ciències de la Universitat d'Oviedo, l'assignatura de Cosmografía i Física del Globus, havent merescut la qualificació d'Excel·lent amb dret a Matricula d'Honor.

Al llegir l'obra "Entre els Planetes" de Kurt Laswistz, es va interessar per l'Astronomia, ampliant els seus coneixements amb altres llibres científics sobre la matèria. En aquella època es va fer soci de la Societat Astronòmica Francesa.

No és d'estranyar per tant que en el seu destí de Zamora simultaneara treball i estudi de l'Astronomia, publicant el llibre "Breus ressenyes de recents descobriments" (Zamora, 1924. Quatre estudis astronòmics). En aquests arios va visitar els observatorios de París i Greenwich.

Intentant compaginar l'astronomia amb l'agricultura, va desenvolupar diversos estudis experimenta¬els sobri la influència de la lluna en els cultius. La revista “Agricultura” (Madrid, març de 1930) recull aquests treballs.

Per als seus estudis astronòmics va adquirir un telescopi d'avançada tecnologia que va desaparèixer en 1936. Aquest telescopi li va facilitar la determinació de la situació de les estrelles polars Nord i Sud en relació amb el planeta Mart.

Es va interessar sobre la vida i obra del matemàtic asturià Agustín de Pedrayes, Va fer un estudi sobre ell i va publicar l'investigat en la revista "Astúries", òrgan oficial del Centre Asturià de Bons Aires, al setembre d'1.929. El treball Ho va titular "Un savi asturià: el matemàtic Agustín de Pedrayes".

A instància seva en 1.925, sent regidor de l'Ajuntament d'Oviedo don Rogelio Masip Pueyo, matemàtic i catedràtic d'institut, a qui li unia, a més de llaços familiars, una entranyable amistat, l'Ajuntament va acordar donar el nom de Matemàtic Pedrayes a un carrer de la ciutat, Amb Ros Vidal i el sacerdot Alonso Trujillo, va fundar a Oviedo l'Agrupació Astronòmica Asturiana, que a l'ocórrer la seva defunció, no sabem el rumb que va prendre o si va desaparèixer malgrat estar firmemente constituïda amb estatuts aproba¬dos. Era soci honorífic d'Associacions Astronòmiques de Londres, París i Roma.

Gran admirador d'Isaac Newton, no va dubtar a viatjar a Anglaterra per a conèixer el seu lloc de naixement i l'entorn on es va desenvolupar el treball i la vida de l'il·lustre savi amb les naturals transformacions i consegüents canvis soferts pel temps. Aquest entorn li fa evocar al seu volguda Astúries, per trobar en el camp nostres mateixes flors i idèntiques espècies arbóreas. Al seu retorn va pronunciar un discurs com secretari de l'Agrupació Astronòmica Asturiana, abans esmentada, que va versar sobre "La llegenda Newtoniana", dintre de la commemoració del tercer centenari del naixement de Sir Isaac Newton, que la Universitat d'Oviedo, amb la seva entusiasta iniciativa i col·laboració, li va dedicar en 1.944, en la seva Paraninfo, en sessió solemne presidida pel Rector i amb l'assistència dei Vicerector i Degà de la Facultat de Ciències, així com nombrós públic.

Oviedo, que sempre ha estat i és, eminente focus cultural amb una vida intel·lectual important en la qual Juliol Martínez Home participava sempre que les seves ocupacions l'hi permetien, va facilitar la seva assistència assídua a concerts, conferències i tertúlies, on agradava intercanviar impressions i dialogar sobre quants temis anessin sorgint, ja que la seva formació acadèmica i la seva cultura l'hi permetien. D'esperit tolerant i progressista estava sempre bé informat i al dia de les publicacions que sortien a la llum. no solament a Espanya, sinó també en altres països i de parla anglesa i francesa, les llengües de la qual dominava.

Juliol Martínez Home va ser un home de ciència i conreat. Un estudioso amb grans inquietuds que li van portar al llarg de la seva vida a ampliar estudis en distints disciplines i matricular-se en la Universitat d'Oviedo en cursos de Filosofia i Teologia. Profund i seriós en els seus plantejaments i rigorosos en els seus desenvolupaments.

Van ser grans amics seus des dels seus anys juvenils. Ignacio Chacón Enríquez i Fernando Silvela Tordesillas. A Chacón Enríquez li coneixen bé els asturians i encara que ell no ho era, sempre va portar a Astúries en el seu cor i a ella va dedicar la seva labor i el seu treball. Companys d'estudis, van compartir sempre afanys i il·lusions.


Ansiós de saber més i més va ingressar en la Universitat d'Oviedo com alumne cultíssim en el curs de Cultura Superior Religiosa. També volia dominar la Filosofia i la Teologia, volia en això imitar al mateix Newton, tan savi en totes les disciplines. Era un famós devot del gran savi anglès i a la seva iniciativa entusiasta sota ha de que la Universitat asturiana unida a l'Agrupació Astronòmica d'aquesta regió, celebrés amb gran solemnidad el centenari de l'insigne astrònom, glòria de la humanitat sencera.

Va morir el 4 de desembre de 1945.



  • Juliol Martínez Home, escrit per la seva filla, Mª Victòria Martínez-Home en la Revista Piloña de l'Associació Cultural Pialonia.
  • Enciclopèdia asturiana