Kirk Douglas
De WikiLingua.net
| Kirk Douglas | |
|---|---|
 |
|
| Nom real | Issur Danielovitch Demsky |
| Naixement | 9 de desembre de 1916 Amsterdam (Nova York)  Estats Units |
| Cònjuge | Anne Buydens (1954 - Act) Diana Douglas (1943 - 1951) |
| Lloc web | Web oficial (en francès) |
| Fitxa en IMDb | |
Kirk Douglas, (nascut el 9 de desembre de 1916 a Amsterdam, Nova York) és un llegendari actor i productor de cinema nord-americà. També és el pare de l'actor Michael Douglas.
Taula de continguts |
[editar] Biografia
Els seus pares eren jueus russos, sent el seu nom real Issur Danielovitch Demsky. Des de petit es va destacar en els esports i en les lides actorales on agradava de dirigir i actuar. Es va graduar en Lletres en la Universitat de St. Lawrence.
Després de graduar-se es va marxar a Nova York, on va aconseguir una beca en l'Acadèmia Americana d'Art Dramàtic, on va romandre fins a 1939, amb 23 anys d'edat. En 1941 va ingressar, gràcies a la consagrada actriu Lauren Bacall, en Broadway, però després va ser cridat al servei militar en l'Armada dels Estats Units, que va complir en 1942-1943, durant la Segona Guerra Mundial, per a després tornar a Broadway. Al ser llicenciat amb honors, va tornar a New York i en casa d'una amiga hojeó una revista de models, on apareixia una bella model i actriu cridada Diana Dill, la qual acabaria per ser la seva esposa en 1943, i amb la qual tindria dos fills: Michael Douglas i Joel.
[editar] Camí a l'estrellato
En 1946, als 30 anys d'edat, i ja amb una certa fama collida en Broadway, Lewis Milestone li proposa com primer actor en el film L'estrany amor de Martha Ivers, on es revela com un actor de caràcter. En 1949, interpreta un boxador en la pel·lícula Ídol de Fang de M. Robson, on per la seva realista interpretació és nominat a l'Oscar al millor actor. Kirk es va fer conegut pel seu temperamental caràcter i les seves idees de tendència esquerranes que li granjearon enemistades.
En 1951, Diana Douglas va sol·licitar el divorci a Kirk Douglas a causa de les incomptables infidelitats de l'actor, que eren a més públiques. No obstant, sempre van mantenir excel·lents relacions amistoses i li va concedir una pensió acomodada.
[editar] Actor consagrat
En 1954 es casa per segona vegada amb Anne Buydens, qui li dóna dos fills. Va ser nominat en tres ocasions per a un Oscar de l'Acadèmia encara que mai ho va guanyar però va ser guardonat en 1996 amb un honorífic pels seus 50 anys de dedicació a la indústria del cinema.
Molts films que ell va realitzar són épicos però la més famosa és la seva actuació en Espartaco de Stanley Kubrick juntament amb la no menys magistral actuació de Peter Ustinov.
Una altra de les seves famoses actuacions i per a la qual va ser nominat per a Millor Actor per tercera vegada va ser en "El Boig del pèl vermell" on caracteritza al pintor Vincent Van Gogh i on actua Anthony Quinn.
La seva fama és comparable a la d'actors com Sir Laurence Olivier i Anthony Quinn, va donar a cadascun dels seus films una marca distintiva on la força de les seves actuacions donaven a cada film un renom. A més co-va dirigir diverses pel·lícules i va sostenir un singular plet amb Stanley Kubrick per la producció d'algunes de les seves pel·lícules el que li va restar força a Hollywood i de fet li sesgó en totes les nominacions a premis.
Va intervenir tant en comèdies com en drames i ha encarnat personatges durs però de fons molt vulnerable (L'ídol de fang, M. Robson, 1949; Brigada 21, W. Wyler, 1951; Cautivos del mal, V. Minnelli, 1952; Una altra ciutat, una altra llei, J. Kanew, 1986; Oscar, J. Landis, 1991; Diamonds, 1999; Colegialas i Kirk, 2005). Ha participat en nombroses produccions per a televisió i en 1988 va publicar la seva autobiografía (El fill del trapero).
En 1991 va sobreviure a un accident en helicòpter on dues persones van resultar mortes i en 1994 li sobrevino una trómbosis lleu que li va provocar seriosos problemes psicomotrices.
[editar] Filmografía
- L'estrany amor de Martha Ivers (The Strange Love of Martha Ivers) (1946), de Lewis Milestone
- Tornada al passat (Out of the Past) (1947), de Jacques Tourneur
- A Electra li senti bé el dol (Mourning Becomes Electra) (1947), de Dudley Nichols
- Al tornar a la vida (I Walk Alone) (1948), de Byron Haskin
- Muralles humanes (The Walls of Jericho) (1948), de John M. Stahl
- La meva volguda secretària (My Dear Secretary) (1949), de Xerris Martin
- Carta a tres esposes (A Letter to Three Wives) (1949), de Joseph L. Mankiewicz
- L'ídol de fang (Champion) (1949), de Mark Robson
- El trompetista (Young Man with a Horn) (1950), de Michael Curtiz
- El zoo de cristall (The Glass Menagerie) (1950), d'Irving Rapper
- Camí de l'horca (Along the Great Divideix) (1951), de Raoul Walsh
- El gran carnaval (Ace in the Hole) (1951), de Billy Wilder
- Brigada 21 (Detectiu Story) (1951), de William Wyler
- La llei de la força (The Big Trees) (1952), de Felix Feist
- Riu de sang (The Big Sky) (1952), d'Howard Hawks
- Cautivos del mal (The Bad and the Beautiful) (1952), de Vincente Minnelli
- Tres amors (The Story of Three Loves) epis. Equilibri (Equilibrium) (1953), de Gottfried Reinhardt
- Homes oblidats (The Juggler) (1953), d'Edward Dmytryk
- Acte d'amor (Act of Love) (1953), d'Anatole Litvak
- Ulises (Ulysses) (1954), de Mario Camerini
- 20.000 llegües de viatge submarí (20.000 Leagues Under the Sigui) (1954), de Richard Fleischer
- Homes temeraris (The Racers) (1955), d'Henry Hathaway
- La pradera sense llei (Man Without a Star) (1955), de King Vidor
- Pacte d'honor (The Indian Fighter) (1955), d'Andre de Toth
- El boig del pèl vermell (Lust for Life) (1956), de Vincente Minnelli
- Intriga femenina (Top Secret Affair) (1957), d'H.C. Potter
- Duel de titanes (Gunfight at the O.K. Corral) (1957), de John Sturges
- Senderes de glòria (Paths of Glory) (1957) (també productor), de Stanley Kubrick
- Els vikingos (The Vikings) (1958), de Richard Fleischer
- L'últim tren de Gun Hill (Last Train from Gun Hill) (1959), de John Sturges
- El discípulo del diable (The Devil's Disciple) (1959), de Guy Hamilton
- Un estrany en la meva vida (Strangers When We Meet) (1960), de Richard Quine
- Espartaco (Spartacus) (1960) (també productor), de Stanley Kubrick
- Ciutat sense pietat (Town Without Pity) (1961), de Gottfried Reinhardt
- L'últim capvespre (The Last Sunset) (1961), de Robert Aldrich
- Els valents caminen sols (Lonely Llauri the Brave) (1962), de David Miller
- Dues setmanes en una altra ciutat (Two Weeks in Another Town) (1962), de Vincente Minnelli
- Silenci de mort (The Hook) (1963), de George Seaton
- L'últim de la llista (The List of Adrian Messenger) (1963), de John Huston
- Tres hereves (For Love or Money) (1963), de Michael Gordon
- Set dies de maig (Seven Days in May) (1964), de John Frankenheimer
- Primera victòria (In Harm's Way) (1965), d'Otto Preminger
- Els herois del Telemark (The Heroes of Telemark) (1965), d'Anthony Mann
- L'ombra d'un gegant (Cast a Giant Shadow) (1966), de Melville Shavelson
- Crema París? (Is Paris Burning?) (1966), de René Clément
- Camí d'Oregón (The Way West) (1967), d'Andrew V. McLaglen
- Atac al carro blindat (The War Wagon) (1967), de Burt Kennedy
- Sindicat d'assassins (A Lovely Way to Die) (1968), de David Lowell Rich
- Màfia (The Brotherhood) (1968) (també productor), de Martin Ritt
- El compromís (The Arrangement) (1969), d'Elia Kazan
- El dia dels tramposos (There Was a Crooked Man...) (1970), de Joseph L. Mankiewicz
- Amb els dits creuats (To Catch a Spy) (1971), de Dick Clement
- La llum de la fi del món (The Light at the Edge of the World) (1971) (també productor), de Kevin Billington
- El gran duel (A Gunfight) (1971), de Lamont Johnson
- Un home a respectar (The Master Touch) (1972), de Michele Lupo
- Pota de pal (Scalawag) (1973), de Zoran Calic i ell mateix
- Els justiciers de l'Oest (Posse) (1975) (també productor), d'ell mateix
- Una vegada no prou (Jacqueline Susann's Onze Is Not Enough) (1975), de Guy Green
- Holocaust 2000 (Holocaust 2000) (1977), d'Alberto De Martino
- La fúria (The Fury) (1978), de Brian DePalma
- Cactus Jack (The Villain) (1979), d'Hal Needham
- Saturn 3 (Saturn 3) (1980), de Stanley Donen
- Una família de bojos (Home Movies) (1979), de Brian De Palma
- El final del compte enrere (The Final Countdown) (1980), de Do Taylor
- L'home del riu nevat (The Man From Snowy River) (1982), de George Miller
- La fugida d'Eddie Macon (Eddie Macon's Run) (1983), de Jeff Kanew
- Una altra ciutat, una altra llei (Tough Guys) (1986), de Jeff Kanew
- Oscar lleva les mans! (Oscar) (1991), de John Landis
- Benvingut a Veraz (Welcome to Veraz) (1991), de Xavier Castaño
- Els codiciosos (Greedy) (1994), de Jonathan Lynn
- Diamonds (Diamonds) (1999), de John Asher
- Coses de família (It Runs in the Family) (2003), de Fred Schepisi
- Illusion (2004), de Michael A. Goorjian
[editar] Premis
[editar] Oscar
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1996 | Oscar Honorífic | Guanyador | |
| 1956 | Oscar al millor actor | El boig del pèl vermell | Nominat |
| 1952 | Oscar al millor actor | Cautivos del mal | Nominat |
| 1949 | Oscar al millor actor | L'ídol de fang | Nominat |
[editar] Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kirk Douglas.Commons
