Lliga Comunista Revolucionària (Espanya)

De WikiLingua.net

Per a altres usos d'aquest terme vegi's LCR.

La Lliga Comunista Revolucionària (LCR) va ser un partit polític comunista espanyol, de línia trotskista, fundat en 1971 per membres del grup català Comunismo, procedent aquest del Front d'Alliberament Popular (FLP o Felipe). En els territoris de l'àmbit lingüístic català es deia Lliga Comunista Revolucionària, i en el País Basc i Navarra, Lliga Komunista Iraultzailea (LKI).

[editar] Història

La LCR era la secció espanyola del Secretariat Unificat de la IV Internacional, una de les fraccions en què es divideix la trotskista IV Internacional. Va néixer amb el propòsit de ser un partit revolucionari que rebutgés la col·laboració entre classes i propugnava un model d'organització territorial basat en la confederación de repúbliques, amb reconeixement del dret d'autodeterminación per a cadascuna d'elles.

En 1972 sorgeix d'ella una escisión cridada Lliga Comunista, que es reintegrará en la LCR en 1978. En 1973 es fusiona amb una escisión d'ETA cridada ETA VI Assemblea, amb el que s'implanta en el País Basc i Navarra, on fins a aquest moment no tenia tot just presència. Fins a 1976 utilitzarà el nom de LCR-ETA (VI). En les eleccions generals de 1977 impulsa la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors. La LCR impulsarà diverses plataformes electorals locals en els anys següents fins a decantar-se en general per fer campanya en favor de l'abstenció des d'intervinguts dels anys 1980. Així, en 1978 a València, impulsa Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), juntament amb el Moviment Comunista del País Valencià, organització valenciana del Moviment Comunista (MC), i amb sectors nacionalistes, com els quals formen Acció Cultural del País Valencià; en 1980 impulsa Unitat pel Socialisme per a les eleccions autonòmiques de Catalunya, i en 1982 es presenta també a Catalunya per a les eleccions generals espanyoles amb el nom Front Comunista de Catalunya; en el País Basc forma la coalició Auzolan.

A la fi dels 80 comença un període de col·laboració amb el Moviment Comunista, organització originalmente d'orientació maoísta sorgida d'una escisión d'ETA en 1967 cridada ETA Berri. Dita col·laboració reviste sobretot el caràcter d'unitat d'acció: convocatòries i campanyes conjuntes, mantenint cada organització la seva independència.

La Lliga Comunista Revolucionària a nivell estatal va editar durant tot el període: Combat, amb periodicitat més curta, més lligat a l'actualitat, les mobilitzacions i l'anàlisi inmmediato i Inprecor, revista sobre temes internacionals i teòrica. Durant un període va publicar a més Comunismo, una revista teòrica. A més hi havia revistes de les diferents organitzacions nacionals, per exemple, Demà, en català, a Catalunya, País Valencià i Balears. L'organització juvenil vinculada a la LCR, les JCR (Joventuts Comunistes Revolucionàries) editava per la seva banda la revista Barricada.

La unitat LCR+MC va tenir gran importància en la política espanyola dels anys 80, ja que van ser uns dels principals promotors de mobilitzacions com la del referèndum sobre l'OTAN (a través de la Comissió Anti-OTAN i la Plataforma Cívica) i més avanci contra les bases americanes, el judici contra els GAL, el desenvolupament del moviment feminista o fins i tot les primeres manifestacions del dia de l'orgull gai. Ambdues formacions van realitzar la campanya electoral d'Herri Batasuna fos del País Basc i Navarra per a les primeres convocatòries d'eleccions al Parlament Europeu. La col·laboració amb HB no va estar extenta de tensions, ja que ambdues organitzacions eren molt crítiques amb els mètodes d'ETA, però gràcies a ella va poder Herri Batasuna aconseguir un escó a Brussel·les en dues legislatures.

La LCR i el MC es van unificar en 1991 creant un partit anomenat Esquerra Alternativa. Estava organitzat a nivell confederal, així cadascuna de les organitzacions territorials que la componien van tenir un altre nom: Alliberament a Madrid, Revolta a Catalunya i País Valencià, Acció Alternativa a Andalusia, Zutik en el País Basc, Batzarre a Navarra, Lliberación a Astúries, etc. Aquesta nova organització va editar dues publicaciomes: Pàgina Oberta i Vent Sud, mentre que l'antiga editorial Revolució del MC va passar a cridar-se Talasa. Va tenir una vida molt breu, ja que aviat cundió entre els antics militants de la LCR la sensació d'haver estat empassats pel més nombrós MC. Poc més d'un any després de la unificación, Esquerra Alternativa es va dividir en dues: el grup LCR es va quedar amb aquest nom i el grup MC amb el d'Alliberament. En les lluites internes que van portar a la ruptura un terç de la militancia va abandonar l'organització.

[editar] Actualitat

Esquerra Alternativa va formar l'organització Espai Alternatiu al costat d'ecosocialistas , la qual és un corrent intern d'Esquerra Unida, encara que funciona també com organització sobirana. Malgrat les discrepàncies de molts dels antics membres i dirigents de la LCR espanyola i de l'antic Secretariat Unificat de la IV Internacional, Espai Alternatiu es reivindica successor de la LCR i continuador d'aquest últim.

LCR (Lligui Communiste Révolutionnaire) és també un històric partit polític trotskista francès.

[editar] Enllacis

En altres idiomes