Maniqueísmo
De WikiLingua.net
Maniqueísmo, secta religiosa fundada pel savi persa Mani (o Ragis) (c. 215-275), considerat pels seus seguidors com divinamente inspirat.
Història Començant en el segle III es va estendre a través de l'orient i en moltes parts de l'Imperi Romà.
Els maniqueos —a semblança dels gnósticos i els mandeos— eren dualistas, creurien que hi havia una eterna lluita entre dos principis oposats i irreductibles, el bé i el mal, que eren associats a la llum (Ormuz) i a les tenebres (Ahrimán)
Taula de continguts |
[editar] Doctrina
Els maniqueos creuen que l'esperit de l'home és de Déu però el cos de l'home és del dimoni. En l'home, l'esperit o llum es troba captivo per causa de la matèria corporal; per tant, creuen que és necessari practicar un estricte ascetismo per a iniciar el procés d'alliberament de la llum atrapada. Menyspreen per això la matèria, fins i tot el cos. Els «oïdors» aspiraven a reencarnarse com «triats», els quals ja no necessitarien reencarnarse més.
Buda i moltes altres figures religioses havien estat enviades a la humanitat per a ajudar-la en el seu alliberament espiritual.
En la pràctica, el maniqueísmo nega la responsabilitat humana pels mals comesos perquè creu que no són producte de la lliure voluntat sinó del domini del mal sobre la nostra vida. Per això que el pavo era el seu animal sagrat, perquè els seus colors en el plumaje, revelaven els distints estats espirituals pel qual passava el cos per a assolir purificarse i transformar-se en l'espiritu diví.
[editar] Bibliografía
- Puech, Henri-Xerris (2006), Sobre el maniqueismo i altres assajos, traductor: Marís Cucurella Miquel. Madrid: Editorial Siruela. ISBN 9788478449774.
