Ordenació del territori
De WikiLingua.net
 |
És possible que, a causa d'això, hi hagi llacunes de contingut o deficiències de format. Per favor, abans de realitzar correccions majors o reescrituras, contacta amb ells en la seva pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'article per a poder coordinar la redacció. |
 |
Aquest article o secció sobre dret necessita ser wikificado amb un format adient a les convencions d'estil de Wikipedia. Per favor, edita-ho per a complir amb elles. No eliminis aquest avís fins que ho hagis fet. Col·labora wikificando! |
L'ordenació del Territori, o Ordenació territorial és una disciplina científica, i tècnica administrativa; influída per multitud de disciplines; especialment per la Geografia física, la Geografia humana i les Ciències Ambientals que té com objectiu una ocupació racional del territori, mitjançant l'aplicació de normativa que permeti o prohiba uns determinats usos de la terra.
[editar] Definició
Existeixen múltiples definicions sobre l'ordenació territorial, la Carta Europea d'Ordenació del Territori de 1983 la va definir com:
L'expressió espacial de la política econòmica, social, cultural i ecològica de tota societat, amb multitud d'objectius, entre ells el desenvolupament socieconómico i equilibrat de les regions, la millora de la qualitat de vida, la gestió responsable dels recursos naturals, la protecció del medi ambient, i per ultimo, la utilització racional del territori. És alhora una disciplina científica, una tècnica administrativa i una política concebuda com un enfocament interdisciplinario i global, l'objectiu del qual és un desenvolupament equilibrat de les regions i l'organització física de l'espai segons un concepte rector.
El conjunt de normatives sobre ordenació del territori rep el nom d'Ordenament Territorial.
[editar] Carta Europea de 1983
Definida en la Carta Europea de 1983 com «l'expressió espacial de la política econòmica, social, cultural i ecològica de tota societat», tenint com objectius:
- El desenvolupament socioeconómico equilibrat i sostenible.
- La millora de la qualitat de vida de la població, a través del seu accés a l'ús dels serveis i infraestructures públiques i del patrimoni natural i cultural.
- La gestió responsable dels recursos naturals i la protecció del medi ambient, de forma compatible amb la satisfacció de les necessitats creixents de recursos, així com amb el respecte a les peculiaritats locals
- La utilització racional i equilibrada del territori, mitjançant la definició dels usos acceptables o a fomentar per a cada tipus de sòl, la creació de les adients xarxes d'infraestructures i fins i tot el foment de les actuacions que millor persegueixin el fortalecimiento de l'esperit comunitari.
[editar] Història de l'Ordenació del territori
L'Ordenació del Territori és una disciplina nova i en fort auge en gran part del món, encara que la disciplina va sorgir en els anys 20 a Anglaterra; per a intentar compensar la pèrdua de sòl produïda per l'excés d'urbanisme.(editar)
En aquest país, com en la major part del món desenvolupat, el planejament del sòl corria a càrrec dels arquitectes, el que va fer que durant dècades, la visió urbanizadora dominés sobre el conjnto del territori.(editar)
Aquesta òptica va canviar quan l'excés territori urbanitzat va començar a generar en aquests països un excés de sòl urbà que generava problemes territorials i ambientals. Per tant, va sorgir una nova tècnica, independent de l'Urbanisme, dedicada a l'ocupació racional del territori, i que ha substituït a l'urbanisme en la gestió d'aquells sòls categorizados com "no urbanitzables". (editar)
L'ordenació del territori ha experimentat un auge en tota Europa des del final de la II Guerra Mundial, i ha adquirit en alguns països gran rellevància; creant Ministeris o conselleries específics per a aquest tema; i considerant delicte (Delicte contra l'Ordenació del Territori) l'incompliment de l'ordenament territorial.
Història de l'Ordenació Territorial a Espanya
Història de l'Ordenació Terriotrial a Llatinoamèrica
[editar] Objectius de l'Ordenació del Territori
L'Ordenació del Territori (o Ordenament Territorial), en una forma qualitativa cerca el desenvolupament socioeconómico de les regions i una millora en la qualitat de vida. D'altra banda, de forma més quantitativa cerca la gestió responsable dels recursos naturals i la protecció del medi ambient, com també una utilització racional del territori.
[editar] Escala de l'Ordenació del Territori
[editar] El procés d'Ordenació del Territori
[editar] Els agents que actuen en l'Ordenació del Territori
[editar] L'ordenació del Territori en l'Espanya actual
La Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl possibilita l'actuació de nova urbanització amb el suporti jurídic d'un instrument d'ordenació del territori.
[editar] Lleis d'ordenació del territori per comunitats
[editar] Llei de Cantàbria 2/2001, de 25 de juny, d'Ordenació Territorial i Règim Urbanístic del Sòl de Cantàbria
Afronta en un únic text la regulació de l'urbanisme i l'ordenació del territori, al concebre-les com polítiques i règims del sòl íntimamente connectats entre si. Aquesta opció suposa derogar la Llei autonòmica preexistente, la Llei 7/1990, de 30 de març, d'ordenació territorial.[1]
Considera que tant l'ordenació del territori com l'urbanisme constitueixen un continuum sense deslinde net i clar, de manera que la visió municipal ha d'integrar-se en una altra més àmplia, que al seu torn ha de plasmar-se en la més específica ordenació del sòl, de competència municipal. Tampoc creu en el pla, entès com panacea global i potencialment omnicomprensiva de tots els usos en àmbits territorials amplis, renunciant al principi de coordinació.
Si entenem l'ordenació del territori com la plasmación geogràfica de la política econòmica, a la qual caldria afegir avui també la política mediambiental, i coincidint en el disseny d'aquestes polítiques diverses Administracions per raons estrictament competenciales, el dinamisme i la variabilidad de la conjuntura econòmica, invaliden tot intent globalizador. Per tant la seva opció és clara, opta per evitar instruments rígids que siguin inviables, tant per la complexitat de les seves exigències com per l'ambiciós de les seves determinacions.
"No es tracta tampoc de fer instruments inútils que calgui reformar quan canviï una sola de les seves variables o previsions. Es tracta de possibilitar dissenys, previsions, instruments flexibles, sense tot just exigències materials prèvies, que dependran de cada moment, però respecte dels quals es detalla, sobretot, l'important: un procediment que garanteixi la participació i, amb ella, l'assumpció del contingut i la garantia de la seva viabilitat i continuïtat"[2]
La necessitat de simplificar els instruments planificadores i preveure mecanismes útils, interrelacionados i apegados a la realitat porta al legislador cántabro a la contemplació conjunta de les matèries «urbanisme» i «ordenació territorial», centrant la seva política en la disciplina dels assentaments humans: el planejament territorial es contempla amb un caràcter molt flexible quant a l'àmbit considerat, ja seaautonómico o comarcal.
[editar] LLEI 10/1998, de 5 de desembre, d'Ordenació del Territori de la Comunitat de Castella i Lleó
La Constitució Espanyola[3] permet a les Comunitats Autònomes assumir competències en matèria d'Ordenació del Territori. L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó desenvolupa aquesta previsió a l'afirmar l'exclusiva competència de la Comunitat en la matèria, sense perjudici de l'establert en l'article 149 de la Constitució.
L'objectiu d'aquesta Llei és establir els principis i objectius de l'Ordenació del Territori en la Comunitat, així com de regular els instruments necessaris per a l'exercici de la seva competència en la matèria.
Assumint aquests objectius és necessari articular una política pública capaç de satisfer-los, des d'una triple finalitat:
a)/a) La definició d'un model territorial capaç d'afavorir el desenvolupament equilibrat i sostenible de la Comunitat, així com l'articulació i integració del seu territori i la seva connexió amb l'exterior.
b) La compatibilización entre els processos de desenvolupament del sistema productiu i de la urbanització amb la protecció del medi ambient]] i del patrimoni cultural de la Comunitat.
c) L'establiment dels criteris i procediments necessaris per a assegurar la coordinació de les actuacions amb incidència sobre el territori .
Tals fins justifiquen l'elaboració d'una normativa que configuri instruments per a la seva consecució.
[editar] Contingut fonamental de la Llei
La definició d'un sistema d'instruments de planejament territorial que solucioni les insuficiències dels plans d'ordenació urbanística i de la planificació sectorial, especialment quant al tractament dels problemes d'àmbit supramunicipal i a les dificultats per a coordinar adequadament les actuacions amb incidència territorial.
la Llei es concep des d'una perspectiva territorial, tenint present, però no interfiriendo, les polítiques econòmica (sense prejuzgar una vinculació pressupostària), administrativa (sense condicionar la formalització de comarques o altres ens supramunicipales), i ambiental (reconeixent la sustantividad de dit àmbit).
[editar] Coordinació amb el planejament urbanístic
Una característica imprescindible per al funcionament del sistema és la vinculació que els instruments d'ordenació del territori establiran sobre els plans i programes amb incidència territorial, i especialment sobre els urbanístics. No obstant, aquesta vinculació presenta dues cauteles:
1)Els instruments territorials hauran de precisar en cada cas quin aspectes dels plans o programes vigents han de modificar-se.
2)Les seves pròpies determinacions hauran de qualificar-se en funció del seu abast, com d'aplicació plena (determinacions vinculants, que modifiquen directament els plans i programes vigents als quals resultin contràries), d'aplicació bàsica (també vinculants, però només quant a les seves fins) o bé d'aplicació orientativa (amb caràcter de recomanacions).
[editar] Figures del sistema
Directrius regionals,[4] es conceben com l'instrument per a sintetitzar i orientar la política territorial de la Comunitat, d'acord amb les polítiques socials, econòmiques i culturals vigents, amb definició dels objectius i estratègies i indicació dels criteris per a la implantació d'usos i activitats en el territori i de les orientacions per als plans i programes amb incidència territorial.
Directrius d'Ordenació d'àmbit subregional, quan l'objecte és la planificació d'aquelles àrees que precisin una consideració conjunta i coordinada dels seus problemes territorials, especialment quant als seus recursos, infraestructures i equipaments.
