Països Catalans

De WikiLingua.net

Aquest article o secció necessita fonts o referències que apareguin en una publicació acreditada, com llibres de text o altres publicacions especialitzades en el tema.
Còpia i pega el següent codi en la pàgina de discussió del creador de l'article: {{subst:Aviso referències|Països Catalans}}

**Extensió de la llengua catalana**
ESTAT	REGIÓ
La llengua catalana es parla en quatre estats diferents:
Espanya	Catalunya Comunitat Valenciana Illes Balears Aragó (en La Franja) Múrcia (en El Carche)
França	Pirineos Orientals (a Rosselló)
Itàlia	ciutat d'Alguer.
Andorra	Andorra

Països Catalans (en català Països Catalans) és un terme utilitzat generalment per nacionalistes catalans i sectors catalanistas del nacionalisme valencià^[1] per a designar territoris en els quals es parla la llengua catalana. Encunyat a la fi del segle XIX amb enfocament més cultural que polític, els seus defensors mantenen la seva rellevància descriptiva (neutra i no necessàriament ideològica) per analogía a uns altres com Francofonía o Hispanoamérica, utilitzats per a identificar territorialmente la presència d'una comunitat lingüística dividida en diferents països o regions. Existeixen, així mateix, altres denominacions sense connotaciones polítiques com «territoris de parla catalana» o comunitat catalánica.

L'expressió adopta un cariz politizado en la ideologia nacionalista que propugna l'existència de la nació política basada en dita comunitat lingüística. A això se li coneix com pancatalanismo.

Els territoris als quals fa referència el terme són:

Catalunya (Catalunya).
Illes Balears (Illes Balears).
Andorra, on el català és l'únic idioma oficial.
Comunitat Valenciana (Comunitat Valenciana), on la llengua rep el nom de valencià, àdhuc tenint en compte que existeixen zones tradicionalment de parla castellana (vegi's Predomini lingüístic valencià).
La regió històrica francesa del Rosselló, zona que comprèn a les comarques històriques del Rosselló, el Capcir, el Conflent, el Vallespir i la parteix nord de l'antic condado de la Cerdaña, denominada Alta Cerdaña, integrades dintre del departament francès dels Pirineos Orientals (núm. 66), on el català no té reconeixement oficial.
Una zona d'Aragó limítrofa amb Catalunya a la qual denominen La Franja de Ponent (La Franja del Ponent), conformada per les comarques de la Llitera (La Llitera) i el Matarraña (Matarranya), entorn del cinquanta per cent de la Ribagorza (Ribagorça), Sota Cinca (Baix Cinca) i Casp-Sota Aragó (Casp-Baix Aragó) saragossà. En elles, el català no és oficial, però ha obtingut cert reconeixement per part de les lleis aragoneses des de 1990.
La ciutat sarda d'Alguer (l'Alguer,L'Alghero, Sardenya, Itàlia), on el català és cooficial amb l'italià i el sardo.
La petita comarca murciana del Carche (el Carxe), composta per unes poques pedanías dels municipis d'Abanilla , Jumilla i Yecla, els habitants dels quals (uns 500) són de parla valenciana, i on el valencià no té reconeixement oficial.

[editar] Ús del terme i implicacions polítiques

Mural en Argentona(Catalunya), a favor dels Països Catalans.

Per la unitat de la llengua i dels Països Catalans

El terme es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Història del Dret a Catalunya, Mallorca i València. Codi dels Costums de Tortosa, I (Madrid, [1876]) del valencià Benvingut Oliver i Esteller, natural de Catarroja i historiador del Dret, i de seguida fa fortuna durant la Renaixença catalana de finals del segle XIX com sinònim de «territoris de parla catalana», si bé va ser difosa sobretot com calco de l'expressió Països Occitanos (Països Occitans), des de l'Oficina de Relacions Meridionals (Barcelona), cap a 1933, pel valencià Joan Fuster en el seu assaig "Nosaltres els valencians" (Nosaltres els valencians) publicat en 1962, si bé amb un significat més polític que lingüístic, com concepte d'una nació amb la llengua i cultura catalanes com símbol d'identitat i que hauria d'aspirar a un llaç polític i a la independència d'Espanya i de França (d'aquesta unió política se sol exceptuar l'Alguer ; és freqüent l'expressió «de Salces a Guardamar i de Fraga a Maón»). Aquesta doctrina política que aspira a la unió política dels "Països Catalans" és cridada pancatalanismo.

Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte cultural, amb poca o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, es poden citar, entre uns altres els de comunitat lemosina (desapareguda a meitat del segle XX pel seu inexactitud històrica i filológica), comunitat catalánica, països o territoris catalanófonos (termes proposats des del valencianismo de meitat del segle XX), Bacavia^{[cita requerida]} (sorgida de la contracció de sílabas dels tres territoris principals, per analogía amb el Benelux) o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotación política: «territoris de parla catalana».