Postromanticismo

De WikiLingua.net

És un moviment intel·lectual que neix després i a partir del romanticisme, a la fi del segle XIX. Va tenir la seva màxima esplendor a França, on va donar lloc al parnasianismo i el simbolisme.

Els escriptors i artistes es revelen contra les formes de vida dels burgesos i neix el seu esperit de rebel·lia i llibertat. Senten rebuig pels valors de la societat i cauen en certs vicis com l'alcohol i les drogues. S'aferraven a l'aventura, la solitud i de vegades a l'odi de la seva pròpia existència.

La poesia, al contrari de la novel·la i el teatre, continua sent romàntica (la novel·la i el teatre seguirà la tendència realista). En la poesia la forma perd part del seu interès per a centrar la seva atenció a l'emotiu que pot posseir el poema. El narratiu decae en favor del líric. La poesia és més personal i intimista. Es redueix la retòrica i s'augmenta el lirismo, amb l'amor i la passió pel món pel bell com temes principals. Es busquen noves formes métricas i nous ritmes. L'homogeneidad de la qual gaudia el Romanticisme es transforma en pluralitat en les idees poètiques. La poesia posromántica, doncs, representa la transició entre el Romanticisme i el Realisme.


En altres idiomes