Predomini lingüístic

De WikiLingua.net

Predomini lingüístic és un terme legal usat en la Comunitat Valenciana (Espanya) que s'utilitza per a classificar les zones del territori en les quals el considerat idioma propi (el valencià) té un important nombre de parlants. En aquest cas, la Llei d'ús i ensenyament del valencià (1983) és la norma que regula quins municipis es determinen com d'un predomini lingüístic o un altre (en el seu títol V hi ha un llistat dels municipis). El preámbulo de la llei estableix que per a la confecció del llistat s'han utilitzat els mapes i relacions determinats per l'Institut de Filologia Valenciana de la Universitat Literària de València i de la Universitat d'Alacant, sense precisar les referències de dits treballs ni els criteris utilitzats per les universitats.

El terme és un concepte polític-jurídic, mitjançant el qual, en honor de la normalització lingüística, les administracions local i autonòmica poden fer predominar en les seves comunicacions oficials el valencià en qualsevol àmbit. El fet que un municipi sigui classificat de "predomini lingüístic valencià", no implica necessàriament que l'ús de dita llengua sigui majoritària en el municipi, sinó que s'han atès a criteris històrics o sociolingüísticos per a determinar en quina zona la Generalitat o els ajuntaments poden dur a terme determinades accions polítiques amb l'objectiu de recuperar o enfortir la situació del valencià.

Així, en els municipis considerats de predomini lingüístic valencià és obligatòria l'ensenyament de dita llengua durant l'ensenyament primari, secundària i el batxillerat, quedant com assignatura voluntària o obligatòria, a decisió del centre docent, en els altres municipis. No obstant, l'oficialitat d'ambdues llengües i el dret del ciutadà de rebre la comunicació oficial en qualssevol d'elles són aplicables en tot el territori de la Comunitat Valenciana.

A l'existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini castellà: en uns casos la majoria de les seves pobladores originals provenien d'Aragó , en uns altres de Castella -sobretot arran de les repoblaciones del segle XVII després de l'expulsió dels moriscos-, en uns altres van ser agregats al Regne de València després de la divisió provincial de 1833 després de pertànyer a Castella la Nova, i finalment hi ha municipis on el valencià va deixar d'usar-se abans del període històric considerat per a establir el criteri lingüístic com és el cas de la Vega Baixa o l'Hoya de Buñol.

Distribución de los municipios de predomino lingüístico oficial valenciano (verde oscuro) y castellano (verde claro)
Distribució dels municipis de predomino lingüístic oficial valencià (verd fosc) i castellà (verd clar)

D'acord amb la llei, al voltant del 75% dels municipis de la comunitat són de predomini valencià, mentre que el 25% restant correspon al predomini castellà, en la qual resideixen el 87% i el 13% de la població, respectivament, pertanyent a aquesta última zona els següents municipis:

Província d'Alacant

Albatera, Algorfa, Almoradí, Aspe, Benferri, Benejúzar, Benijófar, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nova, Daya Vella, Dolors, Elda, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Jacarilla, Monforte del Cid, Els Montesinos, Oriola, Pilar de la Perforada, Rafal, Redován, Rojales, Salines, San Isidro, San Fulgencio, San Miguel de Salines, Sax, Torrevella, Villena

Província de Castelló

Algimia d'Almonacid, Almedíjar, Altura, Argelita, Ayódar, Azuébar, Barraques, Bejís, Benafer, Castellnovo, Castell de Villamalefa, Caudiel, Cirat, Corts d'Arenoso, Chóvar, Espadilla, Fanzara, Font la Reina, Fonts d'Ayódar, Gaibiel, Geldo, Higueras, Jérica, Ludiente, Matet, Montán, Montanejos, Navalles, Olocau del Rei, Pavías, Pina de Montalgrao, Pobla d'Arenoso, Sacañet, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Toga, Torás, El Toro, Torralba de la Pineda, Torrechiva, Vall d'Almonacid, Vallat, Villahermosa del Riu, Villamalur, Villanueva de Viver, Viver, Zucaina

Província de València

Ademuz, Alborache, Alcublas, Alpuente, Andilla, Anna, Llaures dels Olmos, Ayora, Benagéber, Bicorp, Bolbaite, Bugarra, Buñol, Carrers, Camporrobles, Cases Altes, Cases Baixes, Castielfabib, Caudete de les Fonts, Cofrents, Corts de Pallás, Chelva, Chella, Chera, Xest, Chiva, Chulilla, Domeño, Dues Aigües, Enguera, Fuenterrobles, Gátova, Gestalgar, Godelleta, Higueruelas, Jalance, Jarafuel, Loriguilla, Llosa del Bisbe, Macastre, Marines, Milers, Navarrés, Pedralba, Pobla de San Miguel, Quesa, Requena, Set Aigües, Sinarcas, Tuéjar, Utiel, Vallanca, Venda del Moro, Villar de l'Arquebisbe, Villargordo del Cabriel, Yátova, La Yesa, Zarra

[editar] El predomini lingüístic en altres comunitats autònomes espanyoles

L'expressió predomini lingüístic s'usa únicament en la Comunitat Valenciana. No obstant, el mateix concepte pot ser aplicable a altres comunitats autònomes espanyoles en les quals existeix una llengua pròpia, oficial a més del castellà, però en la qual tal llengua no és parlada en tot el territori i tal absència té efectes legals.

D'acord amb la definició, només Navarra aplicaria un concepte similar al de predomini lingüístic respecte a l'euskera i el castellà. D'acord amb la Llei Foral 18/1986, de 15 de desembre del Vascuence el territori navarrès queda dividit en tres sectors:

Distribución municipal de las zonas vascófona, mixta y no vascófona en la Comunidad Foral de Navarra
Distribució municipal de les zones vascófona, mixta i no vascófona en la Comunitat Foral de Navarra

Zona vascófona: Composta pel terç septentrional de Navarra. Comprèn tota la zona pirenaica excepte les valls més orientals. Aquesta zona és de predomini lingüístic basc. Comprèn un 11% de la població de Navarra. En ella aquest idioma és parlat per una majoria significativa dels habitants.

Abaurrea Alta, Abaurrea Baixa, Alsasua, Anue, Araiz, Aranaz, Arano, Araquil, Arbizu, Areso, Aria, Arive, Arruazu, Bacáicoa, Basaburúa Major, Baztan, Beinza-Labayen, Bertizarana, Betelu, Burguete, Ciordia, Donamaria, Echalar, Echarri Aranaz, Elgorriaga, Erasun, Ergoyena, Erro, Esteribar, Ezcurra, Garayoa, Garralda, Goizueta, Huarte-Araquil, Imoz, Irañeta, Ituren, Iturmendi, Lacunza, Lanz, Larraun, Leiza, Lesaca, Oiz, Olazagutía, Orbaiceta, Orbara, Roncesvalles, Saldías, Santesteban, Sumbilla, Ulzama, Urdax, Urdiain, Urroz de Santesteban, Valcarlos, Vora de Bidasoa, Villanueva, Yanci, Zubieta i Zugarramurdi

Zona mixta: Composta per la zona mitja navarresa, incloent Pamplona i les valls pirenaicos més orientals (Valle de Roncal i Salazar).

Abárzuza, Ansoáin, Aoiz, Arce, Atez, Barañáin, Burgui, Burlada, Ciriza, Cizur, Echarri, Echauri, Egüés, Ezcaroz, Escampi de Salazar, Estella, Ezcabarte, Garde, Goñi, Güesa, Guesalaz, Huarte, Isaba, Iza, Izalzu, Jaurrieta, Juslapeña, Lezáun, Lizoain, Ochagavia, Odieta, Olaibar, Olza, Ollo, Oronz, Oroz Betelu, Pamplona, Pont la Reina, Roncal, Salines d'Or, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidángoz, Vidaurreta, Villava, Yerri i Zabalza

Zona no vascófona: Composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'Ebre des de Viana fins a Tudela. Suposa gairebé un 50% del territori d'aquesta comunitat. La integren la resta dels municipis navarresos.

El 25 d'abril de 2008 el Parlament de Navarra va aprovar una moció per la qual s'àmplia la zona mixta als municipis de Noáin, Aranguren, Beriáin i Galar, incloent d'aquesta manera tota la comarca de Pamplona.[1] Aquesta modificació entrarà en vigor l'1 de gener de 2009. Així mateix en aquesta reforma legal s'han inclòs en la relació de municipis aquells segregats amb posterioritat a 1986 en la zona mixta (Berrioplano, Berriozar, Orcoyen i Zizur Major). Lecumberri i Irurzun, segregats posteriorment a 1986 de municipis de la zona vascófona, no van ser contemplats en la reforma.[2]

En la zona no vascófona no és possible estudiar en col·legis públics en euskera, sí en 4 ikastolas privades (Fontellas, Lodosa, Viana i Lumbier), la regularització de les quals per part del Departament d'Educació ha estat molt recent,[3] així com en una ikastola concertada de Tafalla, l'obertura de la qual va ser anterior a la promulgación de la Llei Foral del Vascuence. En la zona mixta existeix un nombre limitat de places per a aquest model d'escolarització.

[editar] Vegi's també

[editar] Referències

En altres idiomes