Renovació Espanyola
De WikiLingua.net
Renovació Espanyola va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola.
Es definia com un partit monàrquic, defensor del llegat d'Alfonso XIII. Va tenir una representació en les Corts no gaire important però constant al llarg de les legislatures que configuren la II República. La seva importància s'havia d'al fet que representava els interessos de les classes altes, entre elles l'encara pujante Aristocracia de l'època. A més recollia part de l'herència del maurismo.
El partit va ser liderat en un principi per Antonio Goicoechea, fins que en 1934 José Calvo Sotelo torna al partit i es fa càrrec del mateix, que aviat passaria a denominar-se Bloc Nacional. Durant un temps el seu acostament a alguns elements tradicionalistas (carlistas) havia originat la denominació Tradició i Renovació Espanyola (TYRE).[1]
La dreta més extrema davant el govern posibilista de José María Gil-Roures va ser escorandose cap a la figura de Calvo Sotelo qui, després de les eleccions de febrer de 1936, malgrat no haver obtingut bons resultats electorals, actuava ja com el líder parlamentari de les dretes, destacant-se en els encesos debats de la primavera de 1936 -entre els quals destaca el seu famós enfrontament amb La Pasionaria-. L'assassinat de Calvo Sotelo el 13 de juliol, en represàlia pel de el tinent Castell, va anar un dels detonants del pronunciamiento frustrat que va donar començament a la Guerra Civil Espanyola.
Entre els seus diputats en les Corts, a més de Calvo i Goicoechea, es troben el Comte de Vallellano i Andrés Rebuelta Melgarejo. Manuel de Semprún i Alzurena va ser vicepresident del partit.
 |
El contingut d'aquesta pàgina és un esbós sobre història d'Espanya. Ampliant-ho ajudaràs a millorar Wikipedia. Pots ajudar-te amb les wikipedias en altres llengües. |
