Samaritanos

De WikiLingua.net

Grupo de samaritanos. 1900
Grup de samaritanos. 1900

Els samaritanos són un grup ètnic i religiós que es considera descendent de les dotze tribus d'Israel. Parlen àrab palestí o hebreu modern. Per a les seves cerimònies religioses utilitzen l'hebreu samaritano o l'arameo samaritano.

Taula de continguts

[editar] Història

Culto Samaritano en el Monte Garizim en 1900
Culte Samaritano en la Muntanya Garizim en 1900

En l'any 926 a. C., les tribus del nord es van rebel·lar contra el Rei Roboam, fill de Salomón. D'aquesta rebelión van sorgir dos regnes: el d'Israel en el nord, amb la seva capital en Siquem (avui Nablús) i el de Judá en el sud amb la seva capital a Jerusalem. En l'any 875 a. C. el rei d'Israel, Omrí, trasllada la capital a Samaria.

En l'any 722 a. C., els asirios van conquistar a les deu tribus del regne d'Israel, la bíblia explica que el poble original va ser a l'exili i va ser reemplaçat per gent forana a qui se li va donar certa instrucció religiosa similar a la jueva. Encara que el poble samaritano, originat amb aquesta barreja, reconeixia la Torá, va ser menyspreat pel poble jueu.

Entre el segle IV a. C. al VIII d. C. la llengua samaritana va ser una branca occidental de l'idioma arameo, usada comúnmente per a parlar i escriure, produint-se llavors la traducció del Targum samaritano. Després en el parla corrent va ser desplaçada per l'àrab i en els escrits va ser molt influïda per l'àrab i també per l'hebreu .

[editar] Creences

El Memar Marqah és el text més important per als samaritanos, després del Pentateuco i és la font teológica més antiga de la tradició samaritana. Formula cinc creences fonamentals.

  • Només Yahveh és Déu i no hi ha ningú com Ell.
  • Moisés va ser el profeta per excel·lència triat per Déu.
  • Observar la Llei donada per Yahveh a Moisés. Els samaritanos són guardians de la Llei.
  • La muntanya Garizim o Gerizim és sant, la casa de Déu (Génesis 28:17, lloc escollit per Ell per al seu santuari, el llombrígol del món (Josué 9:37).
  • La vinguda del Ta'eb, el restaurador de totes les coses, iniciarà l'època de la venjança i recompensa. El santuari de la muntanya Garizim serà restaurat, els impíos seran destruïts i els justs seran premiats(Deuteronomio 32:35).
Monte Garizim.Desde 1906 se realizan excavaciones arqueológicas.
Muntanya Garizim.
Des de 1906 es realitzen excavacions arqueològiques.

Segons les Cròniques Samaritanas la separació dels jueus va ser causada pel sacerdot Elí que va decidir anar a Silo a construir un santuari per a rivalizar amb el de Garizim. Diuen que els propis jueus reconeixen la corrupció que regnava en aquest santuari (1Samuel 2:12-17). Asseguren que els sacerdots de Garizim es van oposar a la designació del rei Saúl, qui després com monarca va destruir el santuari de Garizim. Diuen que els samaritanos es van oposar tant als reis de Judá com als del nord. Quan va ser destruït el regne del nord d'israel pels asirios, una part dels samaritanos van ser deportats i quan van tornar van restablir el culte en Garizim. Van reconstruir el Temple del lloc en el segle IV a. C. però va ser destruït en el 128 a.C pel monarca jueu Juan Hircano, fill de Simón Macabeo.

La seva ciutat sagrada és Nablús, antigament cridada Siquem o Sicar, on segons Génesis 34:18-20, Jacob va erigir un altar a Déu i segons Génesis 48:22 va ser lliurada per ell com herència al seu fill predilecte, José i allí va ser sepultado aquest (Josué 24:32). Durant el Pesaj els samaritanos fan sacrificis en la Muntanya Gerizim a prop Nablús, perquè d'acord amb el Pentateuco Samaritano (Deuteronomio 27:4) aquest és la muntanya sagrada.

Els samaritanos solament accepten a Moisés com únic profeta i no reconeixen la tradició oral del Talmud, al llibre dels Profetes ni al dels Escrits perquè es guien exclusivament pels cinc llibres de la Torá. Usen un codi anomenat Hillukh que tracta d'aplicar la Torá a la vida social.

Generalment els samaritanos són educats pels seus rabinos (anomenats "Cohanim", plural de "Cohén") com part del poble hebreu però no del poble jueu.

[editar] Era Moderna

Samaritano en el Monte Gerizim durante la celebración del Pésaj en 2006
Samaritano en la Muntanya Gerizim durant la celebració del Pésaj en 2006

La població actual de samaritanos és de 670 (2005), dividits en la seva sagrada Muntanya Gerizim i Jolón a prop de Tel Aviv, on tenen el seu barri anomenat Nevé-Pinjás. Fins als anys 1980, la majoria dels samaritanos vivia en la ciutat palestina de Nablus sota la Muntanya Garizim.

En 1954, el segon president israelià, Yitzhak Ben-Zvi, va crear la comunitat samaritana en Jolón. Els samaritanos generalment no volen prendre part en el conflicte entre palestins i israelians.

A causa de la seva població reduïda, a la seva endogamia i a la seva negativa a acceptar conversos, els samaritanos han tingut problemes de malalties genètiques. Només, en temps recents han acceptat que els homes de la comunitat es casin amb dones no samaritanas (jueves).

Els samaritanos en la Muntanya Gerizim parlen l'àrab com primer idioma i l'hebreu modern com segon. La majoria dels samaritanos de Jolón (especialment les generacions joves) tenen a l'hebreu com la seva llengua materna, encara que també entenen l'àrab. L'hebreu samaritano i l'arameo samaritano són utilitzats el la liturgia i no es parlen en la vida quotidiana.

[editar] Samaritanos en el Nou Testament

En el Nou Testament s'esmenta al Bon Samaritano en Lucas 10:25-37 i s'explica la importància de l'amor al proïsme basant-se en les diferències religioses entre jueus i samaritanos. En Juan 4:5-42 l'Evangelio esmenta que encara que en aquesta època els jueus no es tractaven amb els samaritanos Jesús li demana aigua a una samaritana, que es converteix en activa predicadora del missatge de Jesús. Fets 8:4-19 es refereix a la reeixida difusió del cristianismo en Samaria a partir de la predicación de Felipe l'Evangelista i després de Pedro i Juan.

És possible que una primerenca conversió al cristianismo de grups samaritanos hagi estat una de les causes de la reducció del nombre de samaritanos, sense embrago per al segle VI, quan l'emperador Justiniano I va fer construir en la muntanya Garizim una església envoltada per un mur, àdhuc hi havia suficients samaritanos com per a rebel·lar-se en l'any 529 sota l'adreça de Julianus ben Sabar, contra la usurpación de la muntanya sagrada.

[editar] Referències

  • Macdonald, John 1963: Memar Marqah, The teaching of Marqah. Edited and translated by J. Macdonald. Berlin 2 volumes. xliii, 177 (Hebrew); vaig veure, 255 p.
  • Bowman, John 1975: The samaritan problem: Studies in the relationship us Samaritanism, Judaism and Early Christianism. Alfed M. Johnson, traductor. Pickwick Press, Pittsburg.