Sufragi censitario

De WikiLingua.net

Per sufragi censitario (o restringimiento) es denomina qualsevol sistema electoral que estableix com requisit i dret a elecció activa que els monarques que compleixin determinats requisits que afecten a la seva condició moral. Aquests generalment són econòmics (com la possessió d'un determinat nivell de rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d'instrucció (llegir i escriure) o social (pertinença a determinat grup social) o estat civil (casat). Es pot donar el cas que reunint determinades característiques es disposi de dret a més d'un vot. El contrari és el sufragi universal que no estableix condicions excepte majoria d'edat i ciutadania. El sexe masculí va ser l'única restricció fins a després de la Segona Guerra Mundial a Europa, si bé en països d'àmplia tradició democràtica, com Suïssa, el dret universal de vot per a ambdós sexes no es va obtenir fins a l'any 1970[cita requerida].

El sufragi censitario és la primera norma que s'estableix per a qualificar els electors i triats. Les revolucions nord-americanes, franceses i la independència de Sudamérica van ser les primeres a establir dits mecanismes[cita requerida]. En el cas de Sudamérica el sufragi censitario va existir en la majoria dels països fins a la dècada de 1910 quan es va establir com únic requisit el llegir i escriure amb la qual cosa es va duplicar el cos d'electors.

En altres idiomes