Terracota vidriada
De WikiLingua.net
La terracota és la matèria basi de tota ceràmica. La ceràmica vidriada s'obté quan la terracota rep una capa vidriosa feta a partir del barniz d'emplomo, també anomenat fregida o marzacotto. Va ser un invent de Xina en el segle III a. C. que després els romans es van encarregar d'introduir a Europa.
[editar] Procés
Es cobreix l'objecte de terracota amb pols d'óxido d'emplomo i es fica en el forn a una temperatura de 750 graus. Com l'arcilla de la terracota conté sílice, a l'entrar en contacte amb l'óxido d'emplomo es fusiona i apareix en tota la superfície una pel·lícula vidriosa transparent. Si a més aquesta fusió s'amalgama amb altres óxidos, el resultat pot ser de colors:
- Groc o marró amb óxido de ferro
- Verd, amb óxido de coure
- Blau, amb óxido de cobalto
- Púrpura, amb óxido de manganeso
En l'Edat Mitja utilitzaven també un altre sistema: barrejaven un tipus d'arcilla de base silícica amb les deixalles del vi; després molían finamente la barreja i afegien óxido d'emplomo. La massa resultant servia per a cobrir la terracota i donar-li l'acabat.
[editar] Característiques
Com el barniz d'emplomo té un coeficiente de dilatació superior a la pròpia terracota, poden aparèixer petites fisures a través de les quals pot passar els líquids del recipient. Segons això, pot succeir que els aliments introduïts en el cacharro s'enrancien formant salis d'emplomo molt verinoses. En el segle XIX es va descobrir que el vidriado podia fer-se sense emplomo i sense el consegüent perill. Va ser el vidriado feldespático, que es va utilitzar en la fabricació de les vaixelles.
[editar] Bibliografía
- FUGIDA, Antonella. Tècniques i materials d'art. Editorial Electa, Barcelona 2004. ISBN 84-8156-377-3
- FATÁS, Guillermo i BORRÁS, Gonzalo M. diccionari de termes d'art i arqueología. Guara Editorial. Saragossa, 1980. ISBN 84-85303-29-6
