Ajuda:Usant TeX

De WikiLingua.net

Atallo:
A:UTX
A:TEX

Des de gener de 2003, MediaWiki suporta TeX markup per a escriure fórmules matemàtiques. A partir del codi TeX es generen imatges PNG o text HTML, depenent de les preferències de l'usuari i la complexitat de la fórmula. En el futur, quan els navegadors tinguin capacitat de processat suficient, serà possible generar HTML millorat o fins i tot MathML en molts casos. La generació de la notación matemàtica a partir del codi TeX es realitza amb l'eina lliure Texvc.

Ajuda d'edició (Mapa i ajuda)
Articles
Usant MediaWiki (Referència ràpida)
Llengua castellana
Recursos

Taula de continguts

[editar] General

Les expressions matemàtiques escrites en TeX han de tancar-se entre etiquetes <math> i </math>. Per a això pots seleccionar el codi TeX i prémer el botó image:Math icon.png que apareix en la barra de botons que està damunt de la caixa d'edició (és possible que no aparegui en el teu navegador).

Les imatges PNG són generades en negre sobre fons blanc no transparent. Aquests colors, així com les grandàries i tipus de font, són independents de la configuració del navegador i del CSS aplicat. Les grandàries i tipus de font diferiran sovint dels usats pel navegador per a mostrar l'HTML. El selector CSS de les imatges és img.tex.

En el cas d'una pàgina amb un altre color de fons, el blanc de les fórmules les ressalta eficaçment, el que pot ser un avantatge o un desavantatge.

Pot que es desitgi evitar usar codi TeX com part d'una línia de text normal, doncs les fórmules no s'alineen apropiadamente i la grandària i tipus de font, com s'ha dit, normalment no coincideix.

L'atribut alt de les imatges TeX (el text que es mostra en la caixa d'ajuda flotant al deixar el cursor sobre ella) és el text wiki a partir de la qual es va generar, excloent les etiquetes <math> i </math>.


Els espais i salts de línia s'accepten, i no es mostren, sent útils per a deixar el codi TeX més ordenat (per exemple, un salt de línia després de cada terme o de cada fila d'una matriu). Excepte els noms de funcions i els operadors, com és habitual en les matemàtiques per a les variables, les lletres es mostren en cursiva i els dígits no. Per a evitar que un text es mostri en cursivas com les variables, s'ha d'usar \mbox. Per exemple, <math>\mbox{abc}</math> dóna abc en lloc de ab c. La sintaxis de cada característica va precedida de \. L'espai buit per \/ i no pertany a la sintaxis de la característica.

[editar] Funcions, símbols i caràcters especials

Per a generar caràcters especials sense usar l'etiqueta <math>, vegi's Caràcters especials Wiki.

Comparació:

  • &alpha; dóna α, <math>\alpha</math> dóna \alpha \,\! (adverteixi's l'ús de&« » i «;» enfront de «\» al costat de la paraula reservada, en aquest cas «alpha»)
  • &radic;2 dóna √2, <math>\sqrt{2}</math> dóna \sqrt{2} (igual que en el cas anterior, però amb paraules reservades diferents: «radic» enfront de «sqrt» més les claus TeX)
  • &radic;(1-''i''&sup2;) dóna √(1-i²), <math>\sqrt{1-i2}</math> dóna2} \,\!" src="../../../../math/a/7/a/a7a03564fa362337229136195b1ffb0b.png" /\> ](adverteixi's l'ús de parèntesi enfront de claus, «''i''» enfront de «i» i «&sup2;» enfront de2»)

[editar] Accents i marques diacríticas

S'usen segons la convenció \palabrareservada{vocal} \quad , d'acord als exemples de la taula. També aquests accents poden usar-se amb consonantes, com en el cas de \check{s} \quad

\acute{a} \quad \greu{a} \quad \breu{a} \quad \check{a} \quad \titlli{a} \acute{a} \quad \grave{a} \quad \breve{a} \quad \check{a} \quad \tilde{a} \,\!

[editar] Funcions estàndard (bé)

\sense x + \ln i + \operatorname{sgn} z \sin x + \ln y + \operatorname{sgn} z \,\!
\operatorname{sen} a + \cos b + \tan c + \cot d + \sec i + \csc f \operatorname{sen} a + \cos b + \tan c + \cot d + \sec e + \csc f \,\!
\sinh g + \cosh h + \tanh i + \coth j \sinh g + \cosh h + \tanh i + \coth j \,\!
\arcsin k + \arccos l + \arctan m \arcsin k + \arccos l + \arctan m \,\!
\lim n + \limsup o + \liminf p \lim n + \limsup o + \liminf p \,\!
\min q + \max r + \inf s + \sup t \min q + \max r + \inf s + \sup t \,\!
\exp o + \lg v + \log w \exp u + \lg v + \log w \,\!
\ker x + \deg x + \gcd x + \Pr x \ker x + \deg x + \gcd x + \Pr x \,\!
\det x + \hom x + \arg x + \dim x \det x + \hom x + \arg x + \dim x \,\!

[editar] Funcions estàndard (mal)

\sense x + \ln i + \sgn z \sin x + \ln y + \sgn z \,\!

[editar] Aritmética modular (bé)

s_k \equiv 0 \quad \left(\operatorname{m\acute od\,} m \right) s_k \equiv 0 \quad \left(\operatorname{m\acute od\,} m \right)
a\operatorname{\,m\acute od\,}b a\operatorname{\,m\acute od\,}b

[editar] Aritmética modular (mal)

s_k \equiv 0 \pmod{m} s_k \equiv 0 \pmod{m}\,
a \bmod b a \bmod b\,

[editar] Derivades

Per a indicar les derivades s'usa la paraula reservada i es tanca amb l'expressió \;, com s'assenyala a baix:

\nabla \; \partial x \; dx \; \dot x \; \ddot i \nabla \; \partial x \; dx \; \dot x \; \ddot y \,\!

[editar] Conjunts

\forall \; \exists \; \nexists \; \empty \; \emptyset \; \varnothing \; \in \; \ni \; \not\in \; \notin \forall \; \exists \; \nexists \; \empty \; \emptyset \; \varnothing \; \in \; \ni \; \not\in \; \notin \,\!
\subset \; \subseteq \; \supset \; \supseteq \; \cap \; \bigcap \; \cup \; \bigcup \; \biguplus \subset \; \subseteq \; \supset \; \supseteq \; \cap \; \bigcap \; \cup \; \bigcup \; \biguplus \,\!
\sqsubset \; \sqsubseteq \; \sqsupset \; \sqsupseteq \; \sqcap \; \sqcup \; \bigsqcup \sqsubset \; \sqsubseteq \; \sqsupset \; \sqsupseteq \; \sqcap \; \sqcup \; \bigsqcup \,\!
X\stackrel{f}\to I X\stackrel{f}\to Y \!

[editar] Lògica

p \land \wedge \; \bigwedge \; \bar{q} \to p\lor \vee \; \bigvee \; \lnot \; \neg q \; \setminus \; \smallsetminus p \land \wedge \; \bigwedge \; \bar{q} \to p\lor \vee \; \bigvee \; \lnot \; \neg q \; \setminus \; \smallsetminus \,\!

[editar] Arrels

\sqrt{2}\approx 1.4 \sqrt{2}\approx 1.4 \,\!
\sqrt[n]{x} \sqrt[n]{x} \,\!

[editar] Relacions

\propto \varpropto \propto \; \varpropto
\models \models
\cong \cong
\equiv \equiv
\sim \thicksim \backsim \sim \; \thicksim \; \backsim
\simeq \backsimeq \simeq \; \backsimeq
\eqsim \eqsim
\approx \thickapprox \approx \; \thickapprox
\approxeq \approxeq
\bumpeq \bumpeq
\Bumpeq \Bumpeq
\doteq \doteq
\doteqdot \Doteq \doteqdot \; \Doteq
\risingdotseq \fallingdotseq \risingdotseq \; \fallingdotseq
\eqcirc \eqcirc
\circeq \circeq
\triangleq \triangleq
< > < \; >
\ll \gg \ll \; \gg
\lll \ggg \gggtr \lll \; \ggg \; \gggtr
\li oder \leq, \ge oder \geq \le \ge
\leqq \geqq \leqq \geqq
\leqslant \geqslant \leqslant \geqslant
\eqslantless \eqslantgtr \eqslantless \eqslantgtr
\lesssim \gtrsim \lesssim \gtrsim
\lessapprox \gtrapprox \lessapprox \gtrapprox
\lessdot \gtrdot \lessdot \gtrdot
\lessgtr \gtrless \lessgtr \gtrless
\lesseqgtr \gtreqless \lesseqgtr \gtreqless
\lesseqqgtr \gtreqqless \lesseqqgtr \gtreqqless
\sqsubseteq und \sqsupseteq \sqsubseteq \; \sqsupseteq
\subset \supset \subset \; \supset
\subseteq \supseteq \subseteq \; \supseteq
\subseteqq \supseteqq \subseteqq \; \supseteqq
\Subset \Supset \Subset \; \Supset
\prec \succ \prec \; \succ
\preccurlyeq \succcurlyeq \preccurlyeq \; \succcurlyeq
\curlyeqprec \curlyeqsucc \curlyeqprec \; \curlyeqsucc
\preceq \succeq \preceq \; \succeq
\precsim \succsim \precsim \; \succsim
\precapprox \succapprox \precapprox \; \succapprox
\asymp \asymp
\vdash \dashv \vdash \; \dashv
\Vvdash \Vvdash
\vartriangleleft \vartriangleright \vartriangleleft \; \vartriangleright
\blacktriangleleft \blacktriangleright \blacktriangleleft \; \blacktriangleright
\not< \not> \ngtr \not< \; \not> \; \ngtr
\not=, \neq, \ne \not=
\nsim \nsim
\not\approx \not\approx
\ncong \ncong
\not\equiv \not\equiv
\not\li \not\ge \not\le \; \not\ge
\nleqq \ngeqq \nleqq \; \ngeqq
\lneq \gneq \lneq \; \gneq
\lneqq \gneqq \lneqq \; \gneqq
\lvertneqq \gvertneqq \lvertneqq \; \gvertneqq
\nleqslant \ngeqslant \nleqslant \; \ngeqslant
\lnsim \gnsim \lnsim \; \gnsim
\lnapprox \gnapprox \lnapprox \; \gnapprox
\not\in, \notin \not\in
\not\simeq \not\simeq
\not\sqsubseteq \not\sqsupseteq \not\sqsubseteq \; \not\sqsupseteq
\not\subset \not\supset \not\subset \; \not\supset
\nsubseteq \nsupseteq \nsubseteq \; \nsupseteq
\nsubseteqq \nsubseteqq \nsubseteqq \; \nsubseteqq
\varsubsetneq \varsupsetneq \varsubsetneq \; \varsupsetneq
\subsetneqq \supsetneqq \subsetneqq \; \supsetneqq
\varsubsetneqq \varsupsetneqq \varsubsetneqq \; \varsupsetneqq
\nprec \nsucc \nprec \; \nsucc
\npreceq \nsucceq \npreceq \; \nsucceq
\precneqq \succneqq \precneqq \; \succneqq
\precnsim \succnsim \precnsim \; \succnsim
\precnapprox \succnapprox \precnapprox \; \succnapprox
\not\asymp \not\asymp
\nshortmid \nshortmid
\nshortparallel \nparallel \nshortparallel \; \nparallel
\nvdash \nvDash \nvdash \; \nvDash
\nVdash \nVDash \nVdash \; \nVDash
\ntriangleleft \ntriangleright \ntriangleleft \; \ntriangleright
\ntrianglelefteq \ntrianglerighteq \ntrianglelefteq \; \ntrianglerighteq

[editar] Geometría

\Diamond \Box \triangle \angle \perp \mid \; \nmid \| \; 45\circ.\circ \,\!" src="../../../../math/4/8/d/48d30e146233c416df200c2820125426.png" /\>