Visor òptic
De WikiLingua.net
El visor òptic o directe de la càmera fotogràfica està formats per dues lents, una bicóncava i una altra biconvexa, que permeten al fotògraf veure la imatge i disparar simultàniament. (A diferència de les grans càmeres antigues, no s'ha de retirar una placa de cristall esmerilado i col·locar la placa tractada amb les emulsiones fotosensibles). Aquest tipus de visor proporciona una imatge nítida a partir dels 2 metres.
En el visor òptic de les càmeres no-reflex, la imatge que ofereix al fotògraf el visor, no és idèntica a la qual després l'objectiu plasmés en el negatiu, doncs un i un altre element de la càmera són independents.
La imatge, com en els visores marc es correspon amb l'escena i no està invertida verticalment (com ocorria en les grans càmeres de placa) i té l'avantatge, pel que fa al visor marc, que les lents permeten mirar amb major nitidez i detall el camp visual a fotografiar.
Alguns visores òptics portaven en el seu interior una línies guies que delimitaban l'encuadre , deixant un mínim marge de seguretat.
El gran inconvenient dels visores òptics és que presenten algun error de paralelaje doncs el visor i l'objectiu no estan en el mateix eix. Un altre inconvenient és que com la imatge que ofereix el visor no és la de l'objectiu, si s'apliquen filtres, no podrà previsualizarse l'efecte, caldrà esperar a revelar la fotografia.
No obstant, malgrat tot, el visor directe compte amb un avantatge i és que es pot usar encara amb poca llum i, a més, no es queda sense imatge durant el tret (exposició), com ocorre amb els visores réflex.
